27/06/2007 - 00:00
La planificació de nous habitatges i el creixement de camps de golf i amarratges esportius són els principals culpables de la progressiva i constant degradació de la costa catalana, que ja té un percentatge del 39% urbanitzat. Els plans d'ordenació urbana dels municipis de la costa incrementaran el parc en 100.000 nous habitatges durant els pròxims anys. Així ho explica Greenpeace en el seu informe anual 'Destrucció a tota costa'. Un informe que aigualeix les bones perspectives que l'organització conservacionista tenia amb el govern tripartit.
Pel que fa al Principat (aquí teniu l'informe específic) un dels casos denunciats per Greenpeace és el de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), on es vol requalificar el 23% del terreny, tot urbanitzant 246 hectàrees. Per contra, i també citat pels ecologistes, hi ha el cas de Tossa de Mar (la Selva), que ha renunciat a urbanitzar uns terrenys, o Mont-roig del Camp (Baix Camp) on s'han rebaixat les expectatives d'edificació.
Un altre dels problemes apuntats per Greenpeace té a veure amb l'erosió. La línia de costa retrocedeix per la dificultat que arribin els sediments a la platja, fet provocat per les obres a primera línia de mar.
Als Països Catalans, el País Valencià destaca especialment pel gairebé mig milió d'habitatges previstos i a les Illes es detecta una pujada important en el nombre d'habitatges i ports esportius projectats pel que fa a anys anteriors.
Situació a l'estat espanyol
En l'últim any, els ajuntaments han projectat 2.999.743 nous habitatges, 202.250 places hoteleres, 316 camps de golf i 112 ports esportius amb 38.389 nous amarratges. A més, s'han conegut 90 casos de corrupció urbanística que impliquen a més de 350 implicats. Aquestes són altres dades presentades per l'organització, ja en l'àmbit de l'estat.
Aquest any, Andalusia ocupa la pitjor posició de totes les comunitats litorals, amb un elevat nombre d'habitatges projectats (683.350), habitatges il·legals en la costa (41.800), camps de golf (200 projectes), assetjament a espais naturals protegits, la major quantitat d'amarratges esportius (9.051) i el major nombre de casos de corrupció urbanística (26) que impliquen a 180 persones per diversos delictes urbanístics i contra l'ordenació del territori. A continuació, se situen les Illes Canàries, on la previsió de construcció de places turístiques i ports esportius és la més elevada de tot l'Estat i es perpetuen els abocaments en el litoral i el País Valencià. En el quart lloc es troba la Regió de Múrcia, que projecta la construcció de 330.000 habitatges en una franja litoral que no arriba als 300 km de longitud, el que llança l'esborronadora xifra de 1.137 habitatges per quilòmetre de costa murciana enfront de les 50 del litoral a Astúries. Segueix Galícia, amb els seus ajuntaments reclamant la construcció de 800.000 habitatges en els pròxims anys, 16 casos de corrupció urbanística i plans per a construir més de 8.000 amarratges esportius.
Balears, Calatunya i Cantàbria es situen a continuació. Catalunya i Balears experimenten una pujada important en el nombre d'habitatges i ports esportius projectats pel que fa a anys anteriors, mentre Cantàbria acumula sentències d'enderrocament d'habitatges il·legals i segueix apostant per omplir la seva costa d'amarris esportius sense tenir en compte els seus impactes negatius.
Finalment, Euskadi i Astúries presenten en conjunt xifres més baixes encara que no estan exemptes de problemes. En el cas de la costa basca, destaca negativament l'augment d'habitatges projectats en el litoral, que arriben a les 172.000, mentre Astúries continua amb la seva aposta pels camps de golf, amb 17 projectes aquest any i autoritzant un nombre major d'habitatges que habitants tenen les seves localitats costaneres.
Greenpeace proposa
Greenpeace defensa que 'resulta imprescindible impulsar polítiques i estratègies que incorporin aquestes previsions en totes les actuacions que es portin a terme en el litoral'. 'A més és necessari portar a terme una revolució energètica que acabi amb la dependència dels combustibles fòssils mitjançant la seva substitució per energies renovables i redueixi l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle'. En aquest sentit, subratllent que 'totes les comunitats autònomes tenen suficient capacitat per a abastir la seva pròpia demanda d'energia elèctrica mitjançant mètodes nets i renovables'.
