[APUNT] Campanya (per Ramon Folch)

El futur no valdrà la pena si gent, il·lusió i voluntat es dissocien de l'agenda política. S'acaben de complir trenta anys de la clausura, a Olot, de la Campanya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural, organitzada pel Congrés de Cultura Catalana. El 1977 la majoria de lectors no havien nascut o eren criatures. O no se'n recorden. Doncs val la pena fer-ho, perquè aleshores el nostre país triava rumb... i ara també. La Campanya començà el novembre de 1976. El poder era confús i, per tant, tot futur resultava tan incert com possible. Ja no hi havia franquisme, encara no hi havia Constitució, Estatut, ni democràcia. I havia gent, il·lusió i voluntat. Es propagà la idea d'un Congrés de Cultura Catalana que, de fet, va ser l'assemblea constituent de la nova frontera. La Campanya en fou un dels braços populars. S'emparà programàticament del 'Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans', aparegut l'abril abans. Va durar onze escarits mesos, que marcaren un abans i un després. En onze mesos es feren més de 300 actes en 150 poblacions, falcats pels materials produïts a l'efecte: tres films de 16 mm, deu audiovisuals, set exposicions itinerables, tres llibres, un opuscle, fulls volants diversos i fins i tot un muntatge teatral. Es llençaren diverses subcampanyes i es fundaren grups i entitats. Rafael Balada, Manuel Cervera i jo mateix vàrem pilotar l'operació, amb milers de participants. El Congrés aportà 150.000 pta (menys de 1.000 euros), l'entusiasme popular ofrenà milions en treball desinteressat. El poder ja no és confús. El futur és menys incert. Però no valdrà la pena si gent, il·lusió i voluntat es dissocien de l'agenda política. Ara toca sostenibilitat. No calen campanyes, i molt menys publicitat. Cal exercici responsable del poder. I sentit ciutadà. Molt. Publicat amb El Periódico.