26/09/2002 - 00:00
El Dia Sense Cotxes és, essencialment, una convocatòria europea. Malgrat això, en l'agenda ambiental hi havia una altra convocatòria, que, sens dubte, ha passat molt més desapercebuda. Es tracta del Dia Mundial sense Cotxes, una cita més modesta, està clar, però igualment interessant. Estirant el fil d'aquesta convocatòria, hem donat una volta pels moviments més -conscients- dels Estats Units' que és, encara avui, i malgrat la tasca diària d'aquests soferts activistes, entre els quals hi ha uns singulars "cotxeòlics anònims", un autèntic paradís dels cotxes.
La gent de l'associació Car Buster són els culpables de la convocatòria del Dia Mundial sense Cotxes. Aquesta cita, sense a penes ressò mediàtic o institucional, té, amb tot, un plantejament més crític i actiu que la del vell continent. Car Busters té abast internacional, encara que l'associació té la seu a Praga, i va ser la primera a extendre la convocatòria mundialment l'any 2000.
Els de Car Buster han plantejat una campanya d'accions i iniciatives força diverses i, potser, desiguals, que va començar el dia 13 de setembre (el dia del primer accident de cotxe registrat als EUA, el de Henry Bliss a Nova York, el 1899) i que es va allargar fins el 25 (el dia de 1933 que Hitler va posar en marxa la primera 'autopista'). El lema d'aquests quinze dies és tan ambiciós com contundent: 15 dies per acabar amb l'era del vehicle. La seva plana web inclou recursos i estadístiques força interessants. També és una bona plataforma per accedir a iniciatives similars d'altres indrets.
El Dia sense Cotxes és sobretot un 'invent' europeu, dèiem. En altres llocs del món, es fan activitats 'sense cotxes', però es fan coincidir amb l'anomenat Dia de la Terra, que és el 22 d'abril. És aleshores quan algunes xarxes d'organitzacions ecologistes aprofiten per fer pedagogia dels mals efectes dels vehicles a les ciutats. Aquí en teniu una bona mostra.
Donades aquestes circumstàncies, no és estrany, doncs, que als Estats Units, el Dia sense Cotxes passés amb força discreció. Poques activitats, i molt disperses (es van fer concentracions i bicicletades a San Francisco, Chicago, La Fayette, Salt Lake City'), però poca cosa més, fet que prova de nou que els EUA són un autèntic punt i a part. Tanmateix, i tot i que és veritat que la falta de suport institucional a les activitats va restar, certament, impacte mediàtic a les activitats, no és menys cert que als EUA hi ha diverses associacions que treballen, de fa anys, per un ús menys abusiu i contaminant del vehicle.
Val la pena donar una ullada a la plana de Transportation Alternatives, associació creada el 1973 i que es presenta a sí mateixa com la defensora dels ciclistes i vianants de Nova York. De moment, han aconseguit diversos carrils bici 'especialment en alguns dels ponts de la ciutat-, poder transportar les bicicletes als transports públics, alguns passejos verds en algunes parts de la ciutat. I continuen endavant, amb molts projectes, com una gran bicicletada pel Bronx el pròxim 2 d'octubre.
La feina que realitzen les associacions Critical Mass, que apleguen un gran nombre de ciclistes amb ganes de denunciar l'hegemonia ofegadora del vehicle privat (la primera concentració 'espontània' va ser el 1992 a San Francisco) i que tenen presència a diferents municipis, en són una bona mostra. Les Critical Mass s'han extés arreu del món, també a Barcelona. Aquesta plana és, per una altra banda, un bon exemple de la feina dels nord-americans per una mobilitat més sostenible.
El cas de Henry Bliss és particularment interessant, ja que al voltant del seu record un grup de nord-americans van impulsar fa un temps una plana web certament recomanable. Bliss va morir a Nova York, el 1899, quan va ser atropellat per un cotxe que el va embestir quan ajudava a una senyora gran a baixar d'un tramvia. L'associació Remember Bliss es queixa del fet que el cotxe privat cada vegada té un pes major i, encara més, que les grans corporacions automobilístiques han aconseguit, amb èxit, boicotejar la xarxa de transports públics elèctrica de moltes ciutats, tot pressionant per la substitució dels vells combois per vehicles de motor dièsel. Cal dir, igualment, que poc temps després, es va doblar la xarxa d'autovies urbanes, algunes de les quals ara arriben al centre mateix de la major part de ciutats grans dels EUA. En aquest documental, obra de Martha Olson i Jim Klein es denuncia el paper que la General Motors va tenir en aquell procés i, sincerament, fa esgarrifar.
Els anomenats 'Cotxeòlics Anònims' conformen un altre 'moviment' improvisat, nascut també al voltant dels col·lectius ciclistes nord-americans, i en especial de Riley R. Geary. Intenta, des de finals dels noranta, convèncer, aquesta vegada, però, a partir de la ironia, dels beneficis ambientals i espirituals de deixar el cotxe a casa' o al concessionari! Darrerament, s'ha fet un nou decàleg dels Autòlics Anònims amb un accent menys humorístic. Val la pena fer una ullada als dos recursos. El primer, l'original, el podeu trobar reproduït en diferents planes (com aquesta.) i el segon, aquí.
Setmana de la Mobilitat a Sostenible:
25/09/2002 La Xarxa comparteix experiències sobre mobilitat sostenible.
23/09/2002 El trànsit en 18 ciutats va disminuir un 28% en el Dia sense Cotxes.
22/09/2002 Avui, el cotxe a casa.
20/09/2002 Les vies verdes, massa minoritàries.
19/09/2002 La moto manté el tipus malgrat l'elevada sinistralitat.
19/09/2002 Dijous, dia per a l'ús responsable de la moto.
18/09/2002 Dimecres, el dia de la bicicleta, actes destacats.
17/09/2002 Barcelona aprofita la Setmana de la Mobilitat Sostenible per presentar millores...
17/09/2002 L'Organització Mundial de la Salut insisteix que cal caminar més.
17/09/2002 Dimarts, dia del vianant: els actes més destacats.
16/09/2002 Una llei obligarà a incorporar el transport als plans urbanístics.
16/09/2002 Nova estratègia de la Comissió Europea per reduir les emissions de C02...
14/09/2002 Recursos i enllaços sobre transports públics.
13/09/2002 Compartir cotxe, estalvi de temps i de diners.
12/09/2002 Aparquem el cotxe! A punt la setmana de la Mobilitat Sostenible.
La gent de l'associació Car Buster són els culpables de la convocatòria del Dia Mundial sense Cotxes. Aquesta cita, sense a penes ressò mediàtic o institucional, té, amb tot, un plantejament més crític i actiu que la del vell continent. Car Busters té abast internacional, encara que l'associació té la seu a Praga, i va ser la primera a extendre la convocatòria mundialment l'any 2000.
Els de Car Buster han plantejat una campanya d'accions i iniciatives força diverses i, potser, desiguals, que va començar el dia 13 de setembre (el dia del primer accident de cotxe registrat als EUA, el de Henry Bliss a Nova York, el 1899) i que es va allargar fins el 25 (el dia de 1933 que Hitler va posar en marxa la primera 'autopista'). El lema d'aquests quinze dies és tan ambiciós com contundent: 15 dies per acabar amb l'era del vehicle. La seva plana web inclou recursos i estadístiques força interessants. També és una bona plataforma per accedir a iniciatives similars d'altres indrets.
El Dia sense Cotxes és sobretot un 'invent' europeu, dèiem. En altres llocs del món, es fan activitats 'sense cotxes', però es fan coincidir amb l'anomenat Dia de la Terra, que és el 22 d'abril. És aleshores quan algunes xarxes d'organitzacions ecologistes aprofiten per fer pedagogia dels mals efectes dels vehicles a les ciutats. Aquí en teniu una bona mostra.
Donades aquestes circumstàncies, no és estrany, doncs, que als Estats Units, el Dia sense Cotxes passés amb força discreció. Poques activitats, i molt disperses (es van fer concentracions i bicicletades a San Francisco, Chicago, La Fayette, Salt Lake City'), però poca cosa més, fet que prova de nou que els EUA són un autèntic punt i a part. Tanmateix, i tot i que és veritat que la falta de suport institucional a les activitats va restar, certament, impacte mediàtic a les activitats, no és menys cert que als EUA hi ha diverses associacions que treballen, de fa anys, per un ús menys abusiu i contaminant del vehicle.
Val la pena donar una ullada a la plana de Transportation Alternatives, associació creada el 1973 i que es presenta a sí mateixa com la defensora dels ciclistes i vianants de Nova York. De moment, han aconseguit diversos carrils bici 'especialment en alguns dels ponts de la ciutat-, poder transportar les bicicletes als transports públics, alguns passejos verds en algunes parts de la ciutat. I continuen endavant, amb molts projectes, com una gran bicicletada pel Bronx el pròxim 2 d'octubre.
La feina que realitzen les associacions Critical Mass, que apleguen un gran nombre de ciclistes amb ganes de denunciar l'hegemonia ofegadora del vehicle privat (la primera concentració 'espontània' va ser el 1992 a San Francisco) i que tenen presència a diferents municipis, en són una bona mostra. Les Critical Mass s'han extés arreu del món, també a Barcelona. Aquesta plana és, per una altra banda, un bon exemple de la feina dels nord-americans per una mobilitat més sostenible.
El cas de Henry Bliss és particularment interessant, ja que al voltant del seu record un grup de nord-americans van impulsar fa un temps una plana web certament recomanable. Bliss va morir a Nova York, el 1899, quan va ser atropellat per un cotxe que el va embestir quan ajudava a una senyora gran a baixar d'un tramvia. L'associació Remember Bliss es queixa del fet que el cotxe privat cada vegada té un pes major i, encara més, que les grans corporacions automobilístiques han aconseguit, amb èxit, boicotejar la xarxa de transports públics elèctrica de moltes ciutats, tot pressionant per la substitució dels vells combois per vehicles de motor dièsel. Cal dir, igualment, que poc temps després, es va doblar la xarxa d'autovies urbanes, algunes de les quals ara arriben al centre mateix de la major part de ciutats grans dels EUA. En aquest documental, obra de Martha Olson i Jim Klein es denuncia el paper que la General Motors va tenir en aquell procés i, sincerament, fa esgarrifar.
Els anomenats 'Cotxeòlics Anònims' conformen un altre 'moviment' improvisat, nascut també al voltant dels col·lectius ciclistes nord-americans, i en especial de Riley R. Geary. Intenta, des de finals dels noranta, convèncer, aquesta vegada, però, a partir de la ironia, dels beneficis ambientals i espirituals de deixar el cotxe a casa' o al concessionari! Darrerament, s'ha fet un nou decàleg dels Autòlics Anònims amb un accent menys humorístic. Val la pena fer una ullada als dos recursos. El primer, l'original, el podeu trobar reproduït en diferents planes (com aquesta.) i el segon, aquí.
Setmana de la Mobilitat a Sostenible:
25/09/2002 La Xarxa comparteix experiències sobre mobilitat sostenible.
23/09/2002 El trànsit en 18 ciutats va disminuir un 28% en el Dia sense Cotxes.
22/09/2002 Avui, el cotxe a casa.
20/09/2002 Les vies verdes, massa minoritàries.
19/09/2002 La moto manté el tipus malgrat l'elevada sinistralitat.
19/09/2002 Dijous, dia per a l'ús responsable de la moto.
18/09/2002 Dimecres, el dia de la bicicleta, actes destacats.
17/09/2002 Barcelona aprofita la Setmana de la Mobilitat Sostenible per presentar millores...
17/09/2002 L'Organització Mundial de la Salut insisteix que cal caminar més.
17/09/2002 Dimarts, dia del vianant: els actes més destacats.
16/09/2002 Una llei obligarà a incorporar el transport als plans urbanístics.
16/09/2002 Nova estratègia de la Comissió Europea per reduir les emissions de C02...
14/09/2002 Recursos i enllaços sobre transports públics.
13/09/2002 Compartir cotxe, estalvi de temps i de diners.
12/09/2002 Aparquem el cotxe! A punt la setmana de la Mobilitat Sostenible.
Agenda d'activitats.
