Font: UAB
Un equip multidisciplinari de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat de les Illes Balears i d’Eurecat presenta els resultats del projecte «De l’euro al joule». Es tracta d’una iniciativa per identificar els reptes en l’educació de la ciutadania envers la transició energètica i estudiar com les dinàmiques socials influeixen en els nous hàbits energètics.
En el marc del projecte s’ha creat una plataforma educativa amb recursos digitals sobre energia. Els resultats permetran quantificar la influència social en la transició energètica i dissenyar estratègies de promoció més efectives.
Imatge: istock/SanderStock
L’èxit del procés de transició energètica exigeix una transformació del pensament social que posi l’estalvi i l’eficiència energètics als mateixos nivells que l’estalvi i el rendiment econòmics per estalviar joules de la mateixa manera que estalviem euros. S'han presentat els resultats del projecte «De l’euro al joule. Estudi de les dinàmiques socials per afavorir la capacitació de la ciutadania en l’àmbit de la transició energètica» (EUR2J), una iniciativa liderada per Daniel Campos i Xavier Àlvarez, professors del Departament de Física de la UAB, amb l’objectiu de promoure l’educació científica en l’àmbit de la transició energètica i fomentar el debat públic sobre aquest tema cabdal. La jornada va comptar amb una presentació per mostrar com explicar als estudiants la gran aturada elèctrica del passat 28 d'abril.
El projecte, que també ha comptat amb la participació d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears i d’Eurecat, estudia les dinàmiques de transmissió social presents en l’adquisició de coneixements i en l’adopció de nous hàbits i tecnologies, per així poder optimitzar el disseny d’activitats formatives i de les estratègies i campanyes de promoció en l’àmbit de la transició energètica. Es tracta de dissenyar un procés de formació i educació de la ciutadania que la capaciti per prendre decisions responsables i sostenibles i que la protegeixi davant de les desinformacions.
Eines de la ciència de sistemes complexos
Per assolir aquests objectius, els investigadors han emprat eines de la ciència dels sistemes complexos per tal d’estudiar i entendre com les dinàmiques de transmissió social condicionen l’adquisició de coneixements entre la ciutadania, així com l’adopció de nous hàbits i tecnologies en el context de l’energia.
Diferents estudis mostren una població que presenta, ja des de fa anys, uns nivells alts de sensibilització i conscienciació sobre el problema energètic i les seves implicacions ambientals, però amb uns nivells d’informació escassos sobre el tema i amb una voluntat i capacitat limitades per dur a terme els canvis d’hàbits necessaris per tal d’avançar en la millora de la situació. Per als investigadors, aquest pas de la sensibilització a l’alfabetització és el gran repte pendent.
Els eixos en què es basa el projecte són la creació d’una plataforma digital amb recursos formatius (vídeos, tallers a través de xarxes socials, etc.), un estudi per mostrar quin és l’impacte que tenen els continguts d’aquesta plataforma a les xarxes socials en funció del llenguatge (científic o viral) utilitzat, una anàlisi dels patrons temporals i geogràfics que segueixen les noves instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum per tal d’entendre fins a quin punt aquests patrons es deuen a fenòmens d’imitació social, i un informe final per valorar la influència potencial que aquestes dinàmiques socials tenen sobre el procés de penetració de la transició energètica a la societat i sobre les estratègies i campanyes de promoció potencials que s’hi plantegin.
La plataforma digital proporciona una varietat de materials en diferents formats sobre la transició energètica. Compta amb una secció de vídeos educatius que exploren la transició energètica mitjançant situacions reals i desafiaments pràctics per entendre com les dinàmiques socials influeixen en els nous hàbits energètics. Amb un enfocament interactiu, aquests desafiaments motiven la reflexió i l’aprenentatge actiu, i això fomenta una ciutadania més informada i compromesa amb l’ús sostenible de l’energia.
Resultats del projecte
Entre els principals resultats del projecte destaca el fet que existeix un biaix important entre els nivells de conscienciació (força alts) i de formació (molt baixos, en general) que la ciutadania té envers el model energètic. Les xarxes socials com a mecanisme d’informació tenen un poder molt limitat per cobrir aquesta mancança i estan molt condicionades pel funcionament dels algoritmes de recomanacions, però sí que són importants ja que un volum prou gran de continguts educatius en aquests canals és la millor vacuna per contrarestar l’efecte de les notícies falses o fake news.
Per als investigadors, una comunicació més efectiva de les idees relacionades amb l’energia i la sostenibilitat implica dissenyar campanyes i activitats formatives de manera estratègica per produir un efecte acumulatiu, de manera que s’incideixi sobre un mateix segment de població a través de diferents canals i mecanismes simultàniament per consolidar el missatge.
Equip multidisciplinari
El projecte EUR2J ha estat finançat a través de la convocatòria de 2023 de les subvencions per a projectes de recerca i innovació de l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Fundació ”la Caixa” per tal de fonamentar les decisions polítiques futures, millorar la qualitat de vida, construir una ciutat més sostenible i inclusiva i fomentar la difusió dels resultats de les recerques a la ciutadania per aconseguir una transferència efectiva del coneixement i contribuir a la cultura científica.
El projecte ha estat liderat per Daniel Campos i Francesc Xavier Àlvarez, investigadors del Departament de Física de la UAB, i hi han participat els investigadors Josep Enric Llebot i Vicenç Méndez, del mateix departament; l’investigador Julián Vicens, d’Eurecat, i els investigadors Aleix Bassolas, Raúl Toral, Pere Colet i Canigó Callau, de la Universitat de les Illes Balears.
