21/03/2006 - 00:00
"Som responsables de la sisena extinció més important de la història de la Terra, i la més gran des que van desaparèixer els dinosaures, fa 65 milions d'anys". Aquesta frase forma part de l'informe elaborat pel secretariat de la Convenció per a la Divesitat Biològica de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), que des d'avui fa una trobada internacional a Curitiba, Brasil. Fins el 31 de març, es reuniran en aquesta ciutat els representants de 180 països amb l'objectiu -difícil, segons la mateixa ONU- d'aconseguir reduir a la metitat la pèrdua la destrucció d'hàbitats i espècies per al 2010.
Els esculls de coral i les selves tropicals són alguns dels hàbitats que afronten més amenaces, segons el document. Segons l'ONU, cada any es perden set milions d'hectàrees de boscos, l'equivalent a la superfície de Panamà o d'Irlanda. 844 espècies d'animals i plantes s'han extingit en els últims 500 anys, uns comptes que justifiquen totes les alarmes.
L'amenaça és clara: la població humana no para de créixer (ja som 6.500 milions de persones) i això afecta el medi. La pol·lució perjudica animals i plantes, l'expansió de les ciutats porta a la deforestació. La introducció d'espècies foranes i l'escalfament global són altres elements de la inquietant equació.
De l'estudi, que té prop d'un centenar de pàgines, es desprèn que "l'actual ritme d'extincions dificulta l'objectiu d'"arribar, el 2010, a una reducció significativa de l'actual ritme de pèrdua de biodiversitat". "Es necessitaran esforços sense precedents per assolir aquest objectiu a nivell nacional, regional i global", es pot llegir en el resum executiu del document.
L'ONU insta a preservar hàbitats com els deserts i les selves, millorar la gestió de recursos aqüífers i fusters i a reduir la contaminació, a través d'instruments com ara el protocol de Kyoto.
En l'informe s'apunten algunes de les principals amenaces que afecten la diversitat del planeta:
> El ritme i el risc d'introducció d'espècies exòtiques s'ha incrementat significativament en el passat recent, i continuarà creixent a causa de l'increment dels viatges, el comerç i el turisme. En general, el consum insostenible continua, es denuncia en l'informe. La demanda de recursos global en aquest moment excedeix la capacitat biològica de la Terra per a renovar aquests recursos en un 20%. > La deforestació, principalment mitjançant la conversió de boscos en terres agrícoles, continua amb un ritme de pèrdua alarmant. La pèrdua de boscos verges des de l'any 2000 s'ha estimat en 6 milions d'hectàrees per any. Els boscos i altres hàbitats naturals estan cada vegada més fragmentats, la qual cosa afecta les seves capacitats per a mantenir la diversitat biològica i lliurar béns i serveis als ecosistemes. > Els ecosistemes costaners i marins han estat fortament perjudicats per l'activitat humana, amb una important degradació dels boscos d'algues i els corals. Al Carib, el percentatge de corals durs coberts ha baixat del 50% al 10% en les últimes tres dècades. Al voltant del 35% de la pèrdua de manglars s'ha produït en les últimes dues dècades. Les espècies d'aigües continentals van descendir en un 50%, mentre que les espècies marines i terrestres van declinar en prop d'un 30%. La intensificació de la pesca ha dut a un decreixement de peixos altament valorats, com la tonyina, el bacallà o el peix espasa... A l'Atlàntic Nord, la quantitat de peixos grans s'ha reduït en dos terços en els últims 50 anys. > Estudis dels amfibis en l'àmbit mundial, mamífers africans, aus en terres agrícoles, papallones britàniques, corals del Carib i de l'Indo pacífic, i espècies de peixos mostren descensos en la majoria de les espècies avaluades. > En els 292 majors sistemes fluvials avaluats, per exemple, només el 12% dels rius no es trobaven danyats per dics o preses.Per una altra banda, el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) també ha aprofitat la trobada internacional de Curitiba per presentar un informe en el qual s'analitzen les experiències de sis païso s en els quals iniciatives de protecció han beneficiat les poblacions locals. La conservació de la natura és compatible amb el benestar de les poblacions, segons WWF.
