02/07/2005 - 00:00
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, ha anunciat aquesta setmana a l'estany de Sils, durant els actes de celebració del Dia Mundial de les Zones Humides, que s'han iniciat els tràmits perquè els estanys d'alta muntanya del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici s'incorporin a la llista internacional de zones humides de Ramsar. D'aquesta manera, es dóna resposta a una de les conclusions de la 8a. Conferència Oficial del Conveni de Ramsar, celebrada a València, on es reclamava la inclusió de més espais de muntanya.
El Parc Nacional concentra la major part dels estanys d'alta muntanya d'Europa. Així, Catalunya comptarà amb quatre zones humides d'important vàlua natural, paisatgística i cultural amb reconeixement internacional. Fins ara, la llista acull el delta de l'Ebre, els aiguamolls de l'Empordà i l'estany de Banyoles.
A més, el conseller Milà ha anunciat que la Direcció General del Medi Natural i l'Agència Catalana de l'Aigua reforçaran el grau de protecció dels aiguamolls amb el desenvolupament del Pla de protecció i gestió de les zones humides.
Aquest Pla ha de garantir l'adequat nivell de protecció legal i l'ús racional d'aquests ecosistemes. Així, el Pla permetrà aplicar les directrius establertes per la Directiva marc de l'aigua per assegurar el manteniment i assoliment del bon estat de conservació d'aquests ecosistemes aquàtics. La implicació de l'ACA permetrà tipificar zones humides i establir-ne els protocols d'anàlisi. D'acord amb la tipificació i l'inventari de zones humides de Catalunya, la Direcció General del Medi Natural elaborarà durant l'any 2005 els plans de gestió d'aquests espais.
El conseller, segons recull el propi departament en un comunicat de premsa, 'té la confiança que l'any vinent es pugui celebrar la Diada a l'estany d'Ivars, perquè hi estem treballant fent un esforç de recuperació tan elevat com a Sils'.
Segons Milà, 'la política de recuperació d'espais naturals i de zones humides va per bon camí, i aviat anirà acompanyada de la seva Llei de protecció de la biodiversitat i del Pla de connexions entre espais d'interès ecològic'.
També ha avançat que 'd'aquí a pocs dies es tirarà a terra l'edifici de La Marina de Sant Pere Pescador i començarem a redactar el Pla de recuperació de la zona. Possiblement, es podrà incorporar als aiguamolls de l'Empordà o a la zona protegida del Fluvià'.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge treballa per recuperar zones com els Gorgs de Creixell, a la costa tarragonina, que s'incorporarà a un cordó d'aiguamolls que connecta amb Torredembarra i la platja Llarga de Vilanova, al Garraf. Els ajuntaments respectius hauran de desclassificar les dues àrees com a zones urbanitzables, tot i que les gestions ja estan molt avançades.
La commemoració del Dia Mundial de les Zones Humides
L'espai del PEIN dels Estanys de Sils forma part de l'Inventari de les zones humides de Catalunya i de la Xarxa Natura 2000 en l'àmbit de la regió biogeogràfica mediterrània. El reconeixement de la importància biològica d'aquest estany es va traduir en l'aprovació el febrer de 1999 del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Estanys de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet.
L'any 1998, l'Ajuntament de Sils va obtenir un ajut econòmic de l'Instrument LIFE-NATURA per al projecte Recuperació dels estanys de Sils: regeneració d'una llacuna permanent i hàbitats associats. El Projecte es va desenvolupar durant els anys 1998-2001. Els participants van ser l'Ajuntament de Sils i la Fundació Natura, amb el suport del Departament de Medi Ambient.
Els objectius principals del Projecte van ser adquirir 32 hectàrees de terres (bàsicament plantacions de pollancres) per, posteriorment, poder recuperar una llacuna permanent de 4 hectàrees, amb una gran zona de prats humits adjacents, i crear-hi, també posteriorment, una llacuna. Per això, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) del Departament de Medi Ambient i Habitatge va invertir 460.000 euros per construir un col·lector de 561 metres de longitud per a un cabal de 1.000 m3/dia de l'efluent de l'EDAR Sils-Vidreres fins a un aiguamoll de 5.000 m2 de làmina d'aigua. D'aquesta manera, l'estany de Sils completa la funció de tractament terciari o biològic de l'estació depuradora mitjançant un sistema d'aiguamolls artificials o de llacunatge.
Així mateix, durant els anys 2002, 2003 i 2004, s'han realitzat diferents actuacions com ara l'adequació del centre d'informació a l'antiga estació de RENFE, l'arranjament de passeres i dels itineraris i l'edició de material de divulgació. Aquestes actuacions han suposat una inversió per part de la Direcció General del Medi Natural de 73.710 euros.
L'estany de Sils, actualment, és un dels llocs a l'interior de Catalunya on, tot i haver estat força transformat per l'agricultura i la silvicultura, les actuacions que s'han desenvolupat han potenciat la conservació de la bellesa paisatgística i la seva vàlua natural. Aquesta situació converteix l'estany de Sils en un exemple de convivència de l'àmplia activitat humana i la gran diversitat biològica que representen les zones humides. Així ho difon el Centre d'Informació de l'Estany de Sils, i més concretament l'exposició permanent sobre els seus valors naturals i culturals, patrocinada en part pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Font: DMAH.
