Aigua i governabilitat: a debat a Barcelona

En el marc de la campanya 'Aigua de tothom: un dret i no una mercaderia', Enginyeria sense Fronteres ha organitzat a Barcelona la Setmana de l'Aigua i la Governabilitat. 'L'informe del PNUD que es va fer públic la setmana passada denunciava implícitament una falta de voluntat política per resoldre l'accés a l'aigua, perquè deia que si es destinés a l'aigua 5 dies del pressupost militar mundial s'arribaria als objectius del mil'lenni (reduir a la meitat la gent que no té accés a l'aigua potable de cara al 2015), per tant de diners n'hi ha', denuncia Quique Gornés, responsable de la campanya d'Enginyers Sense Fronteres. Aquesta realitat és el que ha motivat aquesta entitat a organitzar la Setmana de l'Aigua i la Governabilitat. La perspectiva dels debats s'ha posat en la gestió que es fa de l'aigua: 'No existeixen les institucions ni l'arquitectura institucional concreta per desenvolupar una gestió de l'aigua que garanteixi el dret a l'aigua', afegeix Gornés, per la qual cosa han convidat persones que han impulsat des de diverses institucions experiències públiques reeixides de gestió de l'aigua amb la participació de les comunitats afectades. Les activitats de la Setmana s'han organitzat en dues parts: una primera han estat els tallers de recerca del dijous 16 i una segona la V Conferència de Tecnologia per al Desenvolupament Humà, centrada en aigua i governabilitat, el divendres 17 i dissabte 18. Prop de 200 persones han participat a la Conferència, que ha abordat la qüestió des de diverses perspectives: la geopolítica, els moviments socials, la tecnologia i les institucions. Representants d'institucions internacionals, governs estatals, administracions regionals i locals, activistes de moviments socials i investigadors han acudit a Barcelona provinents de més de 20 països per posar en comú coneixements i experiències. L'aigua, un dret i no una mercaderia La Conferència va començar amb la ponència de Pedro Arrojo, president de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, que va sintetitzar una reflexió que ha impregnat totes les intervencions durant els dies de debats: les dificultats d'accés a l'aigua no són un problema financer sinó de prioritat política. Per Arrojo 'és una vergonya que no es garanteixin 30 litres d'aigua per persona cada dia, perquè si hi hagués de la voluntat seria possible'. Un dels debats oberts sobre la manera de resoldre d'abastiment d'aigua és la conveniència o no de privatitzar-ne la gestió. Per Pedro Arrojo 'la culpa que més de 1.000 milions de persones al món no tinguin accés a aigua potable no és tant de la privatització com del fet que hem trencat la sostenibilitat i la salut de l'aigua'. Tot i això, per aquest defensor de la nova cultura de l'aigua, la responsabilitat de la gestió correspon a les institucions, que han d'actuar de forma transparent i fomentar la participació. Molt més bel'ligerant amb la privatització es va mostrar José Esteban, sociòleg, professor de la Universitat de Newcastle i expert en la política de l'aigua que promouen els organismes internacionals. Esteban va començar recordant que el 1980 el món es va marcar l'objectiu d'aconseguir per al 1990 l'accés a 40 litres d'aigua per persona i dia. Actualment, el llistó ha baixat molt i l'objectiu per al 2015 només és reduir a la meitat les persones que no tenen accés a l'aigua, 'i ja sabem que no s'assolirà', va lamentar. Aquest expert en la gestió de l'aigua va explicar que les institucions financeres internacionals, les agències de cooperació dels països desenvolupats i altres actors globals neguen el caràcter polític de la 'crisi' i insisteixen que el problema és tècnic. La proposta d'aquests organismes és l'expansió de la participació privada. José Esteban fa anys que estudia els models de gestió d'aigua públics i privats, i les conseqüències que han tingut per a la població: 'Cochabamba, Buenos Aires, però també Atlanta, mostren que en els processos de privatització la inversió privada ha estat molt reduïda i que el control de l'Estat sobre els serveis privatitzats ha estat molt dèbil o inexistent; per la qual cosa aquestes polítiques han fallat espectacularment'. Aquest professor defensa que cal estudiar les experiències anteriors abans d'emprendre qualsevol iniciativa: 'S'ignora l'evidència històrica que a Europa qui es va encarregar de construir el sistema d'abastiment d'aigua i sanejament públics va ser l'Estat, mai l'empresa privada. Això es contradiu amb el que ara volen fer amb els països en vies de desenvolupament, que és el contrari: els documents de política neoliberal en referència a l'aigua i al sanejament diuen que cal una completa privatització i uns monopolis privats desregulats. I això ha de portar aigua i sanejament als pobres?'. Esteban va explicar que fins i tot el Banc Mundial i altres organismes han reconegut el poc èxit d'aquestes polítiques, ja que els grups privats no han fet les inversions esperades. 'Tot i que crec que només és un canvi retòric', va afegir. Malgrat aquest panorama poc esperançador, José Esteban es mostra optimista en relació als processos que s'han impulsat en alguns països des de les institucions i que fomenten la gestió participativa de l'aigua, com els de l'Índia o el Brasil que s'han pogut escoltar a la Conferència. Per tal de començar a canviar la situació actual, Pedro Arrojo va apuntar algunes claus imprescindibles: donar la màxima prioritat a aquest tema tant a les institucions locals com a les nacionals i internacionals; prioritzar les estratègies de gestió de la demanda i de conservació sobre les estratègies d''oferta'; promoure nous enfocaments de gestió participativa, i promoure l'educació per la nova cultura de l'aigua entre els nens, joves i gent grans. Un altre dels participants, Carlos Fernández-Jaurégui, coordinador adjunt del Programa Mundial d'Avaluació de Recursos de la UNESCO, va afegir a la preocupació per l'accés a l'aigua la necessitat d'abordar també el sanejament. I és que hi ha 2,8 milions de persones que no tenen sanejament. 'La pitjor situació de les infraestructures de sanejament respecte les d'abastiment d'aigua s'explica perquè 'els polítics no treuen tants vots fent-se fotos fent letrines com construint infraestructures per al subministre de l'aigua'. Experiències de gestió participativa Fins a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial s'hi han desplaçat persones vingudes de tots els continents per explicar les experiències que han impulsat a les seves ciutats i pobles per solventar el problemes d'abastiment d'aigua i també de sanejament, ja que com apuntava el representant de la UNESCO, aquestes dues necessitats han s'han d'abordar conjuntament. El Dr. V.Suresh ha estat activista i sindicalista pels Drets Humans a Tamil Nadu, a l'Índia. Actualment és conseller en Seguretat Agrària i ha treballat amb la companyia estatal de gestió de l'aigua per democratitzar-la. Durant la conferència de Barcelona, el Dr. Suresh va explicar que després de diversos anys de sequera i de problemes greus d'abastiment d'aigua i deficiències en el sanejament, el govern de Tamil Nadu va decidir reformar la gestió de l'aigua. El procés participatiu de debat i propostes per resoldre les mancances de la població el van iniciar el 2004 i hi han participat més de 250 enginyers. Durant els debats van arribar a la conclusió que el problema de subministrament d'aigua no era de recursos econòmics sinó de les polítiques. A Tamil Nadu des del principi van encarar el problema amb la perspectiva que tot plegat tindria sentit si les dones poden destinar menys temps i esforç a buscar aigua i si els nens no les han d'ajudar en aquesta tasca i poden anar a l'escola. El procés de debat ha culminat amb els consens del govern i les comunitats que cal conservar els recursos naturals com a garantia de subministrament d'aigua per al futur. El resultat de tot plegat: la reutilització de 200 antigues cisternes, la plantació de centenars de milers d'arbres, la recuperació de sistemes de subministrament tradicionals, 50.000 noves famílies amb accés a l'aigua i una reducció dels costos de manteniment de la xarxa. On també han culminat amb èxit un procés participatiu de proposició de solucions per a l'abastiment d'aigua i el sanejament és a Alagoinhas, al Brasil. A través de Maria des Graças, els assistents a la trobada de la UPC van conèixer el procés participatiu que durant el 2001 va implicar 5.000 persones de les institucions i la societat civil en aquesta zona. Al final, es van recollir milers de propostes per a la resolució dels problemes d'abastiment d'aigua i sanejament, que es van acabar plasmant en una llei. Moltes de les altres experiències que han acudit a la Setmana de l'Aigua i la Governabilitat també provenien del continent llatinoamericà. Com la que va exposar Adriana Marquisio sobre l'èxit que van assolir a l'Uruguai: la celebració d'un referèndum l'octubre de 2004 perquè la Constitució del país reconegués l'aigua com un dret humà bàsic. La proposta va tenir el suport del 64% dels votants. Del mateix continent hi han participat representants del Salvador, Bolívia o Mèxic. També s'han sentit experiències de l'Àfrica, d'Àsia i d'Europa. Satisfacció dels organitzadors Elisenda Realp, vicepresidenta d'Enginyeria Sense Fronteres, va concloure el dissabte la Conferència expressant la gran satisfacció dels organitzadors per la participació de gent provinent de més de 20 països de quatre continents. A tall de resum va destacar que en totes les intervencions s'ha fet sentir un clamor comú: el problema d'accés a l'aigua cal trobar-lo en els sistemes de gestió i per la falta de voluntat política. Però la Setmana de l'Aigua i la Governabilitat no acabava dissabte. I és que aquest dilluns i dimarts s'ha celebrat una trobada de la xarxa Reclaiming Public Water, on hi han participat molts dels assistents a la Conferència.