12/04/2007 - 00:00
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha signat un conveni amb l'Exèrcit de l'Aire per donar continuïtat al Programa de reintroducció del xoriguer petit (Falco naumanni) al cap de Creus. El conveni permet utilitzar un edifici antic i en desús de la base militar del Pení per instal.lar-hi nius, i alhora permet al personal del Programa de reintroducció accedir, a través de la base, a un altre edifici abandonat on també hi ha nius de xoriguer petit.
Ja fa quatre anys que la Direcció General del Medi Natural treballa en el projecte de reintroducció, i ara se signa el conveni per garantir-ne la continuïtat. L'acord, signat pel conseller Francesc Baltasar i el cap d'Estat Major de l'Exèrcit de l'Aire, Francisco José García de la Vega, estableix que el Departament ha de mantenir l'edifici en l'estat en què es troba actualment, i el Ministeri de Defensa no demana cap contraprestació econòmica a canvi i es compromet a permetre l'accés al personal tècnic del Servei de Fauna, Flora i Animals de Companyia i del Servei de Parcs per fer les reintroduccions i controls necessaris amb les parelles nidificants.
El xoriguer petit és una espècie declarada com a vulnerable a escala mundial per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i dels Recursos Naturals), i està catalogada com espècie en perill en l'esborrany del catàleg de fauna vertebrada de Catalunya, on es va extingir el 1986. L'última parella de xoriguer petit va nidificar precisament al cap de Creus l'any 1985. A l'inici dels 90 es va iniciar la reintroducció de l'espècie amb l'alliberament d'exemplars criats en captivitat. En l'actualitat, hi ha 125 parelles reproductores de xoriguer petit a Catalunya, 55 a Girona (a l'Albera, al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà) i 70 parelles a Lleida (el 90% a la Noguera i la resta a l'Urgell i el Segrià).
És una espècie migradora i gregària (quasi sempre va en grups). Un cop finalitzat el període reproductor, inicia la migració cap a l'Àfrica a l'agost-octubre. Alguns exemplars passen tot l'hivern al sud de la península Ibèrica, però la gran majoria ho fan a la zona del Sahel, on hi ha localitzats dormidors comunitaris amb diverses desenes de milers d'exemplars. Entre febrer i març és quan torna a les àrees de cria.
L'any 2002 se'n va iniciar la reintroducció al cap de Creus. L'indret garantia que els ocells trobessin una alimentació adequada, perquè hi ha una alta densitat d'insectes de mida gran, però en canvi hi falten edificis o estructures on poder emplaçar els nius, fet que es considera el principal problema per establir colònies en aquesta zona. Per aquest motiu, es va demanar poder usar un antic edifici de la base militar del Pení i un altre immoble, també en desús, que no és propietat del Ministeri de Defensa, però els tècnics del Servei de Fauna i del Parc Natural també necessiten entrar a la base militar per poder-hi accedir.
Des del 2002, s'han alliberat entre 50 i 70 exemplars anualment amb el mètode de reintegració progressiva (hacking). L'any 2003 quinze exemplars van tornar al cap de Creus a nidificar, quatre a l'edifici de la base militar. L'any següent no va ser tan favorable. Va tenir lloc un dels principals problemes de l'espècie a Catalunya: l'alta taxa de predació en niu. Quan el 2004 les primeres parelles van tornar de l'Àfrica per buscar niu a la zona, les rates es van menjar diversos exemplars i cap no va nidificar. Per evitar-ho, es van posar raticides a l'interior dels edificis i el 2005 quatre parelles van fer nius i van néixer setze polls, un taxa molt elevada, segons els tècnics de fauna.
El 2006 van tornar a tenir problemes de predació, a causa d'una fagina que va aconseguir pujar a la teulada i es va menjar diversos exemplars. Van aturar-ho amb líquids repel.lents, però de vuit parelles que havien nidificat, només tres van aconseguir criar set polls. Enguany han nidificat a la base aèria vuit parelles de xoriguer petit, de les quals han nascut cinc polls.
