26/06/2006 - 00:00
Amb quasi 10.000 participants, provinents de 100 països, la tercera edició del Fòrum Urbà Mundial es va cloure divendres a Vancouver, on tenia lloc des del 19 de juny (més informació, aquí, tot apuntant les pistes de quin ha de ser el full de ruta que les principals ciutats del planeta -que en aquest inici de segle, mantenen un ritme de creixement sense precedents- adoptin per a ser més saludables, respectuoses i justes, és a dir, més sostenibles. Aquests objectius no haurien d'interpretar-se com a còmodes i innocues declaracions d'intencions.
L'ONU preveu que la població urbana en els països en vies de desenvolupament es dupliqui en 30 anys. Es passaria de 2 a 4 bilions de persones, mentre que en el cas dels països rics, el percentatge de creixement de les poblacions urbanes seria només d'un 11%. Les xifres marquen, per tant, un camí que cal abordar de forma inexcusable. I amb urgència.
El Fòrum Urbà Mundial no té rang polític de significació. Es pot dir, per tant, que de Vancouver en van sortir pocs compromisos concrets. El Fòrum va servir, però, per subratllar de nou algunes prioritats, situades en el marc d'una Declaració del Mil·lenni cada vegada més desdibuixada. En aquest sentit, la declaració final del Fòrum va reclamar accions concretes i més recursos per tornar a situar aquest compromís altre cop en la via correcta. Caldrà esperar ara que les principals organitzacions internacionals i els governs dels països més rics es prenguin seriosament.
Una de les principals diferències entre la conferència de Vancouver i la que, 30 anys enrera, el 1976, va tenir lloc a la mateixa ciutat de l'oest de Canadà és, potser, el compromís del sector privat, molt més present en les discussions internacionals i, igualment, l'accent que es posa, cada cop més, i en especial des de la Cimera del desenvolupament Sostenible de Johannesburg, en el paper que les estructures administratives locals han de jugar en la millora de les condicions de vida dels assentaments. Vegeu aquest article de Domènec Martínez.
De Vancouver 2006, en surten algunes línies de treball importants:
> cal treballar sobre la base de la transversalitat (la línia que ha d'unir les visions del sector públic, privat, universitari, activista...) i el contacte amb la realitat (malament de la iniciativa que oblidi establir ponts de contacte amb les comunitats o els grups residents).
> una millora de les fonts de finançament és imprescindible si es vol abordar amb garanties el final del barraquisme.
> el planejament és una eina clau per abordar els problemes de futur dels assentaments urbans. En aquest sentit, es va posar èmfasi a promoure noves visions de planejament -a partir de criteris de sostenibilitat i de participació.
> les dones i els joves han de jugar el paper que els pertoca -i que ben sovint és menystingut o silenciat- en la definició de les ciutats.
