12/10/2005 - 00:00
'Cinquanta-set anys després de la Declaració Universal de Drets Humans prohibint tota classe de tortura, aquesta roman inacceptablement comú. Els temps recents han presenciat una tendència pertorbadora de països que reclamen excepcions a la prohibició sobre tortura basada en les seves pròpies percepcions de seguretat nacionals'. D'aquesta manera comença el missatge del Secretari general de Nacions Unides, Kofi Annan, en motiu del 57è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, aquest 10 de desembre. 'Siguem clars -continua -' la tortura mai no pot ser un instrument per combatre terror, perquè la tortura és un instrument de terror'.
El missatge és clar. I deixa en evidència que el problema no és només avançar en el respecte als drets humans a escala internacional, sinó que existeix el perill d'un clar retrocés en àmbits com la prohibició de la tortura. A ningú se li escapa que s'apunta als EUA, en un moment que s'estan destapant els primers casos de transferència de persones detingudes, de un país a un altre -sense proces legal adient- on les víctimes d'aquests 'lliuraments especials' acaben en països on s'utilitza la tortura per als interrogatoris. En aquest sentit Amnistia Internacional ha posat en marxa una campanya per demanar el tancament de Guantánamo, la presó que segons afirma aquesta organització internacional s'ha convertit en el símbol de la 'guerra contra el terror' iniciada pel govern dels EUA arrel de l'11 de Setembre, però que com en altres centres de detenció ha permès als EUA legitimar pràctiques de tortura que la comunitat internacional havia declarat il·legals des de feia temps.
Kofi Annan ha volgut recordar que la comunitat internacional ha d'actuar energicament i a l'uníson en contra de la tortura en totes les seves formes. I ha convidat tots els Estats que no ho han fet a ratificar la 'Convenció contra la Tortura i altres Cruels, Inhumans o Degradants Tractaments o Càstigs'. A més ha instat a tots els governs a permetre el control independent de les Nacions Unides per evitar casos de tortura.
Drets humans i canvi climàtic Aquest aniversari, també es celebra enguany uns dies després que els Inuits o esquimals hagin presentat una denúncia contra el govern dels EUA davant la Comissió Interamericana de Drets Humans. Aquestes comunitats indígenes de les zones àrtiques dels Estats Units denuncien al govern dels EUA per violar els seus drets humans, en no actuar eficaçment contra el desglaç de gel de Àrtic causat pel canvi climàtic. Una situació que està minvant la seva cultura de caça i posant en risc la seva forma de vida. La seva petició es va fer davant la Comissió interamericana sobre Drets Humans per 'recomanar que els Estats Units adoptin límits obligatoris a les seves emissions de gasos hivernacle'.
Però, més enllà d'aquestes qüestions i segons denuncia Amnistia Internacional en el seu 'Informe 2005 sobre els Drets Humans', el menyspreu dels drets humans s'ha comès l'any 2004 a tots els racons del planeta. S'assegura que 'els interessos econòmics, la hipocresia política i la discriminació socialment organitzada han seguit nodrint les flames del conflicte a tot el món, la guerra contra el terror ha erosionat els principis internacionals dels drets humans més que acabar amb el terrorisme, les milions de dones que han sofert violència de gènere en la llar, en la comunitat o en zones de guerra han estat en la seva gran majoria ignorades, els drets econòmics, socials i culturals de les comunitats marginades van quedar gairebé completament desatesos'. L'Informe que analitza la situació respecte als drets humans en 149 països, destaca el fet que ni governs nacionals ni organitzacions internacionals han estat capaces d'acabar amb les violacions de drets humans, i demana una major rendició de comptes internacional.
Més informació: Pàgina del Dia Internacional dels Drets Humans, de Nacions Unides Informe sobre Drets Humans d'Amnistia Internacional
El missatge és clar. I deixa en evidència que el problema no és només avançar en el respecte als drets humans a escala internacional, sinó que existeix el perill d'un clar retrocés en àmbits com la prohibició de la tortura. A ningú se li escapa que s'apunta als EUA, en un moment que s'estan destapant els primers casos de transferència de persones detingudes, de un país a un altre -sense proces legal adient- on les víctimes d'aquests 'lliuraments especials' acaben en països on s'utilitza la tortura per als interrogatoris. En aquest sentit Amnistia Internacional ha posat en marxa una campanya per demanar el tancament de Guantánamo, la presó que segons afirma aquesta organització internacional s'ha convertit en el símbol de la 'guerra contra el terror' iniciada pel govern dels EUA arrel de l'11 de Setembre, però que com en altres centres de detenció ha permès als EUA legitimar pràctiques de tortura que la comunitat internacional havia declarat il·legals des de feia temps.
Kofi Annan ha volgut recordar que la comunitat internacional ha d'actuar energicament i a l'uníson en contra de la tortura en totes les seves formes. I ha convidat tots els Estats que no ho han fet a ratificar la 'Convenció contra la Tortura i altres Cruels, Inhumans o Degradants Tractaments o Càstigs'. A més ha instat a tots els governs a permetre el control independent de les Nacions Unides per evitar casos de tortura.
Drets humans i canvi climàtic Aquest aniversari, també es celebra enguany uns dies després que els Inuits o esquimals hagin presentat una denúncia contra el govern dels EUA davant la Comissió Interamericana de Drets Humans. Aquestes comunitats indígenes de les zones àrtiques dels Estats Units denuncien al govern dels EUA per violar els seus drets humans, en no actuar eficaçment contra el desglaç de gel de Àrtic causat pel canvi climàtic. Una situació que està minvant la seva cultura de caça i posant en risc la seva forma de vida. La seva petició es va fer davant la Comissió interamericana sobre Drets Humans per 'recomanar que els Estats Units adoptin límits obligatoris a les seves emissions de gasos hivernacle'.
Però, més enllà d'aquestes qüestions i segons denuncia Amnistia Internacional en el seu 'Informe 2005 sobre els Drets Humans', el menyspreu dels drets humans s'ha comès l'any 2004 a tots els racons del planeta. S'assegura que 'els interessos econòmics, la hipocresia política i la discriminació socialment organitzada han seguit nodrint les flames del conflicte a tot el món, la guerra contra el terror ha erosionat els principis internacionals dels drets humans més que acabar amb el terrorisme, les milions de dones que han sofert violència de gènere en la llar, en la comunitat o en zones de guerra han estat en la seva gran majoria ignorades, els drets econòmics, socials i culturals de les comunitats marginades van quedar gairebé completament desatesos'. L'Informe que analitza la situació respecte als drets humans en 149 països, destaca el fet que ni governs nacionals ni organitzacions internacionals han estat capaces d'acabar amb les violacions de drets humans, i demana una major rendició de comptes internacional.
Més informació: Pàgina del Dia Internacional dels Drets Humans, de Nacions Unides Informe sobre Drets Humans d'Amnistia Internacional
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Presó de Guantanamo. Font: Aministia Internacional | 55 KB |
