11/08/2005 - 00:00
L'Informe 'Nedant en Químics' presentat per Greenpeace aquesta setmana a 10 països europeus conclou que els rius i llacs europeus estan contaminats amb substàncies químiques perilloses bioacumulatives i persistents. Per a fer aquest estudi Greenpeace ha utilitzat l'anguila europea, una espècie molt utilitzada com a bioindicador de la qualitat de l'aigua pel seu alt contingut en greixos, que els fa tenir una gran capacitat acumulativa de substàncies i perquè el seu cicle vital és llarg.
Així, una setmana abans que el Parlament Europeu i els Governs dels Estats membres decideixin quin nivell de seguretat tindran els consumidors respecte a les substàncies químiques, aquesta entitat ha fet públic que les anàlisis de les anguiles recollides en 20 rius i llacs de 10 països europeus demostren la contaminació generalitzada per Retardants de flama bromats (BFRs) i PCBs.
Els BFRs són un grup de substàncies químiques que s'utilitzen actualment en tèxtils, plàstics i aparells electrònics. Són persistents i bioacumulatives, es comporten com disruptors hormonals, és a dir que poden alterar el sistema estrogènic i tiroideo, a més de provocar impactes negatius en el desenvolupament neuroconductual.
Pel que fa als PCBs, són unes substàncies també persistents i bioacumulatives, que tenen un alt rang d'efectes tòxics entre els quals es troben danys en el fetge i afeccions al sistema reproductiu. Els PCB es van prohibir a Europa en 1977, però precisament la seva capacitat de persistència i bioacumulació fa que segueixi en el medi ambient.
Els resultats mostren que les anguiles de totes les zones triades contenen, almenys, un retardant de flama bromat, el que indica l'àmplia dispersió d'aquests químics en les aigües europees. Les anguiles espanyoles es van recollir en el riu Miño i en el Delta de l'Ebre. Els nivells que presentaven van ser els tercers més alts d'Europa. Especialment l'anguila gallega destacava pel seu alt contingut en HBCD, un retardant de flama bromat. I, encara que el contingut en PCB d'ambdues anguiles, no era dels més alts, superaven els nivells detectats en altre estudis d'aquestes característiques realitzat en 2003 al riu Túria.
Greenpeace dintre de la campanya que està portant a terme amb entitats ecologistes i partits polítics de tota Europa ha demanat als Governs europeus i al Parlament que votin perquè la legislació REACH (Registre, Avaluació i Autorització de Substàncies Químiques) exigeixi a la indústria química que identifiqui i substitueixi les substàncies més perilloses per alternatives més segures. En aquest sentit, Sara del Riu, responsable de la campanya de Tòxics de Greenpeace ha declarat: 'La indústria química pressiona constantment per a escapar a la regulació, i això els permet seguir alliberant les substàncies químiques perilloses al medi ambient, que a més romanen durant anys contaminat el nostre entorn, els nostres aliments i fins i tot el nostre propi organisme,ara el Parlament Europeu i els Governs dels Estats membres han de decidir si donar suport els interessos de la indústria química o protegir a la naturalesa, a les persones i a les futures generacions del risc que suposa alliberar aquest tipus de substàncies perilloses'.
Podeu descarregar-vos l'informe complert aquí
Així, una setmana abans que el Parlament Europeu i els Governs dels Estats membres decideixin quin nivell de seguretat tindran els consumidors respecte a les substàncies químiques, aquesta entitat ha fet públic que les anàlisis de les anguiles recollides en 20 rius i llacs de 10 països europeus demostren la contaminació generalitzada per Retardants de flama bromats (BFRs) i PCBs.
Els BFRs són un grup de substàncies químiques que s'utilitzen actualment en tèxtils, plàstics i aparells electrònics. Són persistents i bioacumulatives, es comporten com disruptors hormonals, és a dir que poden alterar el sistema estrogènic i tiroideo, a més de provocar impactes negatius en el desenvolupament neuroconductual.
Pel que fa als PCBs, són unes substàncies també persistents i bioacumulatives, que tenen un alt rang d'efectes tòxics entre els quals es troben danys en el fetge i afeccions al sistema reproductiu. Els PCB es van prohibir a Europa en 1977, però precisament la seva capacitat de persistència i bioacumulació fa que segueixi en el medi ambient.
Els resultats mostren que les anguiles de totes les zones triades contenen, almenys, un retardant de flama bromat, el que indica l'àmplia dispersió d'aquests químics en les aigües europees. Les anguiles espanyoles es van recollir en el riu Miño i en el Delta de l'Ebre. Els nivells que presentaven van ser els tercers més alts d'Europa. Especialment l'anguila gallega destacava pel seu alt contingut en HBCD, un retardant de flama bromat. I, encara que el contingut en PCB d'ambdues anguiles, no era dels més alts, superaven els nivells detectats en altre estudis d'aquestes característiques realitzat en 2003 al riu Túria.
Greenpeace dintre de la campanya que està portant a terme amb entitats ecologistes i partits polítics de tota Europa ha demanat als Governs europeus i al Parlament que votin perquè la legislació REACH (Registre, Avaluació i Autorització de Substàncies Químiques) exigeixi a la indústria química que identifiqui i substitueixi les substàncies més perilloses per alternatives més segures. En aquest sentit, Sara del Riu, responsable de la campanya de Tòxics de Greenpeace ha declarat: 'La indústria química pressiona constantment per a escapar a la regulació, i això els permet seguir alliberant les substàncies químiques perilloses al medi ambient, que a més romanen durant anys contaminat el nostre entorn, els nostres aliments i fins i tot el nostre propi organisme,ara el Parlament Europeu i els Governs dels Estats membres han de decidir si donar suport els interessos de la indústria química o protegir a la naturalesa, a les persones i a les futures generacions del risc que suposa alliberar aquest tipus de substàncies perilloses'.
Podeu descarregar-vos l'informe complert aquí
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Font: Greenpeace | 40.29 KB |
