12/04/2007 - 00:00
L'aigua constitueix un dels trets més destacats a la comarca de la Selva, tant per la seva rellevància en el paisatge natural del territori, com per l'aprofitament econòmic i l'activitat cultural i social que s'hi troben associats. Tanmateix, per Pep Gesti, tècnic de desenvolupament local del Consell Comarcal Consell Comarcal, 'no existia una visió consensuada -ni tan sols una preocupació comuna- del que hauria de ser la política de l'aigua a la comarca o als nostres municipis'. En aquest sentit considera que malgrat l'existència d'inquietuds, no s'havia engegat un debat entre els diferents interessos i els diferents agents del territori.
Per aquest motiu, des del Consell Comarcal es decideix impulsar el projecte 'SELWA, un compromís amb l'aigua'; que a banda de resoldre aquest dèficit esdevé una oportunitat de desenvolupament (creació de nova ocupació de qualitat, creació d'empreses, desestacionalització del turisme, recuperació d'espais naturals, etc.). Per tot plegat, la institució comarcal compta amb la participació de l'Agència Catalana de l'Aigua, la Cooperativa Agrícola de Blanes; la Universitat de Girona; l'Associació de Turisme comarcal i l'Observatori de la Tordera.
La comarca de l'aigua
La Selva presenta una gran heterogeneïtat sociogeogràfica ja que inclou àrees de muntanya (Montseny i Guilleries), unes productives planes agrícoles a l'entorn de la riera de Santa Coloma i el Ter així com una àrea litoral amb una important indústria turística. Aquestes tres unitats de paisatge tenen un element amb comú: l'aigua. Mentre als espais naturals de muntanya es troba en forma de rieres i fonts; a la plana, el reg de les explotacions agràries conviu amb l'activitat balneàries i zones humides extenses. Als municipis costaners en canvi es localitza la transició entre les aigües continentals i les marines, amb uns ecosistemes molt fràgils com el delta de la Tordera i amb fortes pressions sobre els seus aqüífers.
La importància de l'element hídric, ha suposat que tradicionalment s'hagi emprat el lema 'comarca de l'aigua' com a promoció, fins i tot, és la denominació que pren l'Associació de turisme selvatana. Aquesta importància es pot analitzar segons Pep Gesti, coordinador del projecte SELWA en tres vessants: el seu patrimoni natural, el patrimoni cultural i els usos econòmic que se'n deriven.
Cal destacar-ne la gran diversitat d'hàbitats (una vintena) que ocupen un significatiu 5,4% de la superfície comarcal i en les quals es localitzen espècies singulars com la tortuga d'estany, la reineta, tritons, el peix espinós així com el marcòlic, el lliri de neu i la posidònia. Al mateix temps però, la Selva reuneix un divers patrimoni cultural vinculat a l'aigua: des de l'activitat termal -d'època romana, decimonònica o contemporània-; els sistemes de recollida de pluja; els pous de glaç o el sistema de canalitzacions per a l'agricultura i la indústria. I és que si gaudim de tot aquests elements és gràcies a una utilització secular del recurs hídric. Actualment, els usos de l'aigua es reparteixen bàsicament en l'agricultura (34%) i en el sector urbà- serveis (38%) mentre que l'industrial representa el 26%. Més enllà d'aquestes dades, que reflecteixen un cert equilibri sectorial a nivell econòmic, destaca el fet que la comarca esdevé líder en l'extracció i producció d'aigua embotellada ja que assoleix el 75% del total del Principat i el 19% del conjunt de l'Estat espanyol. Un altre element d'importància és la producció elèctrica i l'abastament de les zones urbanes; en aquest sentit, l'embassament de Suqueda suposa una potència instal·lada de 1.000 MW. Altrament, la pressió del sector turístic a l'estiu ha tingut com a resposta la construcció de la primera dessalinitzadora pública a Blanes.
El repte de la gestió de l'aigua
Pel Consell Comarcal, la 'bona gestió de l'aigua' és un autèntic repte no només per millorar la qualitat dels recursos sinó també 'per posicionar-se com un territori compromès'. Tal com afirma Pep Gesti aquesta qüestió ha d'esdevenir 'un fet diferencial' que cohesioni i que permeti generar desenvolupament local. 'Cal que els empresaris, els agricultors i els agents turístics ho vegin com una oportunitat de reduir costos, de ser socialment responsables, d'oferir productes amb un valor afegit,... i que els municipis i els ciutadans ho visquin com un procés positiu de compromís amb el territori i de millora de la qualitat de vida' afirma Gesti.
Tanmateix, abans d'iniciar cap tipus d'acció era necessari realitzar-ne una diagnosi. Aquest treball es va desenvolupar en el Pla d'acció local per a la sostenibilitat (PALS) -agendes 21 comarcals impulsades per la Diputació de Girona- l'any 2006. Algunes de les seves conclusions apunten a l'existència de consums domèstics molt elevats, amb una especial rellevància a l'estiu en els municipis costaners (Blanes, Tossa i Lloret) en els quals se superen els 2 hm3 anuals. A nivell industrial, malgrat tenir un consum molt menor que els usos urbans i agrícoles, l'impacte principal assenyalat és els abocaments del sector químic i tèxtil a la Tordera. En canvi, a la plana selvatana, les principals activitats -agricultura, la ramaderia i el viverisme- provoquen una sobreexplotació dels aqüífers i també contribueixen a contaminar les aigües dels rius i rieres durant els processos de fertilització. A banda de la contaminació difusa o puntual altres dels impactes detectats tant a la Plana com a la Tordera són els endegaments -modificació antròpica dels cursos fluvials- i la presència de plantes invasores especialment canyes i robínia.
A nivell social la diagnosi considerava necessari 'potenciar el desenvolupament local vinculat al recurs aigua a les zones més rurals de la comarca, especialment a la zona Guilleries ' Collsacabra, on es donen dos factors importants: declivi econòmic i riquesa de l'entorn natural i patrimonial'. Així mateix, es recorda que l'abastament i el sanejament presenta molts 'punts negres' a resoldre mentre que les experiències de reutilització són -malgrat el seu potencial- molt limitades.
Participació en els plans d'estalvi sectorials
Actualment es duen a terme programes de formació específics pels diversos sectors econòmics. D'aquesta manera es pretén afavorir la participació en la definició del programa de mesures a tirar endavant. En aquest sentit, la primera sessió amb el sector agrari va permetre copsar les seves principals preocupacions: la neteja de recs, el preu de l'aigua o l'accés a les millores tecnològiques; en canvi, pels empresaris turístics, es va assenyalar la necessitat de fomentar les tècniques d'estalvis, crear un distintiu que mostri el 'compromís amb l'aigua' i la constatació dels problemes d'abastament en diversos municipis.
Per altra banda, des del Consell Comarcal s'ha dissenyat el 'Mulla't'. Es tracta d'un procés participatiu adreçat al conjunt de la ciutadania i que consisteix en una consulta trimestral sobre una temàtica concreta: ús domèstic, espais naturals, agricultura, aigua i indústria. El sistema es materialitza en format butlleta que es pot complimentar a través de diversos elements com el portal del projecte, el butlletí, anuncis a la premsa o en l'exposició itinerant i les activitats de descoberta. Precisament, aquesta darrera possibilitat constitueix un dels elements amb més èxit ja que el (re)descobriment del patrimoni cultural i natural de l'aigua és un important element d'atracció. Per Gesti, les respostes serveixen per orientar les activitats del projecte: quins temes preocupen, què troben a faltar, quins espais vinculats a l'aigua valoren més...
Així mateix, el projecte deixa empremta al territori amb l'execució de projectes de restauració d'espais fluvials. D'aquesta manera s'han senyalitzat dues rutes a la Tordera al seu pas per Hostalric i s'ha recuperat l'antic Rec del Molí; s'han adequat a l'ús públic les ribes del mateix curs fluvial a Fogars de la Selva i s'ha restaurat la zona humida de la Camparra a Riudarenes i el pou de glaç de Maçanet.
