El conjunt d’aquest espai està qualificat com a sòl no urbanitzable inclòs en el Pla especial del medi natural i del paisatge (PEIN) dels Cingles de Bertí. El conjunt de l’espai està inclòs dins la Xarxa Natura 2000.
L'acord és una oportunitat per transformar el model de consumir i de produir, articulant processos de millora competitiva en les empreses i de desenvolupament social que limitin l’impacte en el medi ambient.
Les meses formen part del projecte Life Clinomics, liderat per la Diputació de Barcelona, que té com a objectiu preparar aquests territoris i les respectives activitats socioeconòmiques per als impactes del canvi climàtic; en concret, vol analitzar com impactarà el canvi climàtic sobre la gestió agroforestal, la pesca i el turisme i vol posar en marxa i donar suport a les diferents iniciatives per adaptar-se a aquests impactes.
El Pacte Global d’Alcaldes pel Clima i l’Energia reunirà el mes de novembre a Bonn els alcaldes nord-americans compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic. Així ho ha explicat la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, després de reunir-se, com a membre del Consell del Pacte d’Alcaldes, amb el comissari europeu Miguel Arias Cañete.
Entrevistem Sílvia Casorrán sobre el model de superilles de Barcelona
El model de superilles de Barcelona vol redefinir l’espai públic i la mobilitat guanyant zones per a vianants en carrers ara ocupats pel vehicle privat. Aquest nou model organitzatiu del teixit urbà està pensat per afavorir la mobilitat sostenible, el verd i la biodiversitat, i els espais d’estada per a la ciutadania. La primera superilla en la trama de l’Eixample s’ha implementat de manera experimental -sense tots els elements- en una zona del Poblenou. Aquesta implementació no ha estat exempta de polèmica veïnal i política i ha suscitat un debat sobre les possibilitats d’estendre aquest model urbà a la resta de la ciutat. Per parlar-ne hem entrevistat la Sílvia Casorran, tècnica de mobilitat de l’AMB i veïna de Poblenou.
Homes d’esquenes aprofitant qualsevol racó de la ciutat per pixar. Entre els contenidors. De cara a la paret. En una cantonada. Mirant a banda i banda. ‘Algú m’ha vist? Sí, tothom!’ El resultat, una olor molt desagradable, un espai urbà brut, insalubre
"Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup"
Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup. Només fa falta veure l’esplendor i vida de les grans estacions urbanes d’Anglaterra, França o Alemanya, o la pulcritud de qualsevol petit baixador suís, per adonar-se que estem molt lluny de la complicitat i admiració que la població d’aquests països mostra amb la seva xarxa ferroviària.
Josep Maria Mallarach és assessor ambiental de l’Abadia de Poblet. De la seva ma, el Pare Lluch va decidir iniciar un procés per recuperar la coherència ecològica lligada a la seva tradició espiritual.
Consultor ambiental, amb més de 30 anys d'experiència, Mallarach ha treballat per a organismes públics i organitzacions no governamentals, d'àmbit internacional. En els últims anys ha centrat la seva activitat en llocs on es combinen valors naturals, culturals i espirituals de primer nivell, com és el cas de Poblet.
