Infografia: Sergi Mayench i Marc Solanes
El Mediterrani és un dels punts més vulnerables al canvi climàtic, i Catalunya no n'és una excepció. Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura mitjana anual del mar ha augmentat de manera sostinguda des de l'any 2000 tant a la superfície com a les diferents fondàries monitoritzades.
A la superfície (0 metres), la temperatura ha passat de valors propers als 16,7°C a principis de segle a situar-se al voltant dels 18°C els darrers anys, amb els màxims de tota la sèrie registrats entre el 2022 i el 2024. A 20 metres de profunditat, la temperatura també ha augmentat aproximadament un grau, mentre que a 50 i 80 metres l'increment és més moderat però igualment constant.
L'evolució de la sèrie evidencia que l'escalfament no és puntual ni respon únicament a episodis extrems, sinó que forma part d'una tendència consolidada. Tot i les variacions anuals pròpies de la dinàmica climàtica, la línia de tendència és clarament ascendent a totes les profunditats.
El fet que la calor penetri cada vegada més cap al fons és especialment rellevant perquè dificulta la barreja natural de les masses d'aigua, altera la disponibilitat de nutrients i redueix la capacitat del mar per amortir els efectes de les onades de calor.
Aquest escalfament té conseqüències directes sobre la biodiversitat marina. Les onades de calor marines són cada cop més freqüents, llargues i intenses, provocant mortalitat massiva d'espècies sensibles com els coralls, les gorgònies o alguns invertebrats. Al mateix temps, afavoreixen l'expansió d'espècies invasores i tropicals, modifiquen les poblacions de peixos d'interès pesquer i poden intensificar episodis meteorològics extrems, ja que un mar més càlid aporta més energia i humitat a l'atmosfera.
Els registres del Meteocat confirmen la tendència d'un mar Mediterrani que, any rere any, continua acumulant calor, amb terribles conseqüències per a la biodiversitat i per a l'espècie humana.