Mapa de risc de gentrificació climàtica

La calor extrema no només fa les ciutats menys habitables, sinó que redefineix qui es pot permetre viure en un indret o en un altre. Les zones més vulnerables a la gentrificació climàtica a l’àrea metropolitana de Barcelona ja no són els centres urbans, sinó la perifèria metropolitana. Per anticipar-se a aquest procés, investigadores de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) han desenvolupat el primer índex metropolità de vulnerabilitat climàtica i d’habitatge de Barcelona, amb dades consultables, carrer a carrer, de 36 municipis.

L’equip del projecte ClimateJusticeReady, liderat pel Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) de l’ICTA-UAB, acaba de publicar una plataforma d’accés lliure amb el primer índex de vulnerabilitat a la gentrificació climàtica de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb dades de secció censal, cosa que equival pràcticament a una illa d’edificis. ClimateJusticeReady, liderat per Isabelle Anguelovski i Amalia Calderón-Argelich i amb anàlisi de Lisa Hannuschke, es va dur a terme en col·laboració amb el Sindicat de Llogateres de Catalunya, una organització cívica que defensa els drets dels llogaters, i la secció tècnica de gestió de projectes de l’Oficina de Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

La plataforma posa a disposició pública desenes d’indicadors ambientals, socials i d’habitatge per a cada secció censal de 36 municipis metropolitans. És la primera vegada que aquest nivell de detall i aquesta combinació de variables —exposició a la calor, accés a espais verds, vulnerabilitat social, any de construcció dels edificis o equipaments públics— estan disponibles en un sol lloc, de manera visual i immediata.

Qualsevol associació de veïns, tècnic municipal o ciutadà pot entrar, buscar el seu barri i veure com se situa respecte d’altres. Fins ara, disposar de la informació que aporten aquestes dades requeria creuar múltiples fonts administratives; actualment són consultables en segons.

La troballa que sorprèn: el risc no és on pensem

Els resultats de l’índex apunten a una realitat força inesperada per a les investigadores. Les zones més vulnerables a la gentrificació climàtica no són els centres urbans més calorosos i consolidats, on generalment es donen processos de gentrificació, sinó la perifèria metropolitana: municipis més verds, menys densos, ben connectats, històricament allunyats del focus de l’especulació i de la gentrificació comercial o turística. Precisament per aquests factors podrien convertir-se en la nova destinació dels qui fugen de la calor i els elevats preus del centre. Aquest desplaçament, sense polítiques que l’anticipin, reproduirà les mateixes desigualtats en nous territoris. Destaquen com a enclavaments especialment vulnerables zones de municipis de la perifèria com Badia del Vallès, Valldoreix a Sant Cugat del Vallès, Sant Adrià de Besòs, Castelldefels o algunes àrees de Sant Boi de Llobregat o Torrelles de Llobregat.

Gentrificació climàtica: un concepte per entendre el que ja està passant

Es parla de com els elevats preus de Barcelona van desplaçant la demanda cap als municipis propers a l’àrea metropolitana. Les científiques assenyalen que hi ha una variable que pot aguditzar encara més aquest procés: l’adaptació a impactes climàtics com la calor o les inundacions.

La gentrificació climàtica descriu el procés pel qual la inversió dels municipis en la creació d’infraestructures d’adaptació a la calor, com les zones verdes o la rehabilitació de cursos d'aigua, zones del litoral o edificis, pot acabar encarint aquests barris i desplaçant la població vulnerable que hi viu. És un fenomen documentat en ciutats com Boston o Miami (vinculat a inundacions freqüents i pujada del nivell del mar), i aquest projecte és un dels primers a analitzar-lo sistemàticament en el context mediterrani europeu.

«És important pensar que, a mesura que el canvi climàtic ens porti onades de calor més llargues i intenses en habitatges que no hi estan preparats, les prioritats de la població poden canviar. I zones on fins ara no s’ha parlat de gentrificació poden resultar ara molt atractives des d’un punt de vista ambiental i de confort tèrmic», explica Amalia Calderón-Argelich. «El problema és que això pugui ocórrer en municipis que no estiguin preparats per gestionar tot el que pugui implicar quant a desigualtats socials i desplaçament», hi afegeix.

Sobre el projecte

ClimateJusticeReady és un projecte de recerca del BCNUEJ-ICTA-UAB finançat pel Consell Europeu de Recerca. Els resultats de l’índex han estat publicats al Journal of City Climate Policy and Economy. La plataforma, els mapes i els materials del projecte estan disponibles a www.bcnuej.org/feature-climatejusticeready.