Font: Diputació de Barcelona
La Diputació de Barcelona inverteix 16 milions d’euros i impulsa més de 800 projectes amb el primer programa per adaptar els municipis a la calor extrema.
AdaptaClima 2030 és un programa pioner que ha permès als municipis de la província desenvolupar actuacions com la naturalització d’espais urbans, la generació d’ombratge, i la millora de l’eficiència energètica i tèrmica dels equipaments municipals.
En un context marcat per l’escalfament accelerat del planeta, els darrers anys han estat els més càlids mai registrats, superant el llindar d’1,5 °C d’increment de temperatura que els experts climàtics marcaven com a frontera recomanable per limitar l’escalfament global. Això té conseqüències cada vegada més evidents, com les sequeres persistents, les inundacions extremes, els grans incendis forestals i les onades de calor que afecten milions de persones.
En els darrers anys, la Diputació de Barcelona ha reforçat de manera continuada les polítiques d’adaptació al canvi climàtic per fer front a aquest augment sostingut de les temperatures i a la major freqüència de les onades de calor. Així, ha organitzat la jornada “Adaptació a la calor en un context de canvi climàtic”, que ha reunit representants municipals i experts per analitzar l’impacte creixent de les altes temperatures i compartir estratègies, recursos i eines per afrontar aquest repte des de l’àmbit local.
En l’obertura de la sessió, el diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica, Marc Serra Solé, ha afirmat que “adaptar-se ja no és una opció complementària de les polítiques públiques, sinó una necessitat urgent per protegir la salut, el benestar, l’economia i la qualitat de vida de les persones”. Serra ha afegit que en aquest escenari, els governs locals tenen un paper clau, ja que és en l’àmbit municipal on els impactes es fan més patents i on es poden desplegar respostes més eficaces.
En referència als recursos que la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals, el diputat ha destacat que “aquestes iniciatives responen a una nova manera d’entendre l’urbanisme i les polítiques públiques, posen la salut de les persones al centre i conceben l’espai públic com una infraestructura de protecció climàtica”.
La primera estratègia presentada ha estat AdaptaClima 2030, el primer programa d’inversions en adaptació al canvi climàtic adreçat específicament al món local. Des de 2024, aquest fons ha invertit 16 milions d’euros —amb una capacitat de mobilitzar fins a 3,6 euros per cada euro invertit—, distribuïts entre tots els municipis de la província en funció de la població, amb imports que oscil·len entre els 20.000 i els 75.000 euros, i ha permès activar més de 800 projectes en 310 municipis.
Les actuacions es distribueixen principalment en tres tipologies: la naturalització d’espais urbans i l’ombratge amb arbrat, la implementació d’estructures d’ombra mitjançant tendals i pèrgoles, i la millora de l’eficiència energètica i tèrmica, com per exemple la climatització eficient dels equipaments municipals. Totes elles són inversions orientades a reduir la vulnerabilitat i amb un impacte directe en la vida quotidiana de la ciutadania, que contribueixen a generar entorns més habitables, saludables i resilients.
El diputat, Marc Serra, ha afegit que “aquestes iniciatives parteixen d’una nova manera d’entendre l’urbanisme des de les polítiques públiques, de manera que, cada vegada que fem una nova escola, un parc, transformem un carrer o construïm una plaça, ho fem incorporant la mirada de l’adaptació climàtica”.
Pel que fa a la distribució de les actuacions, un 30% han estat de naturalització i millora dels entorns bioclimàtics, un 41% d’instal·lació d’estructures d’ombratge i un 29% d’actuacions d’estalvi i eficiència en l’ús de recursos.
Els tendals i la naturalització dels espais són algunes de les actuacions de l'Adaptaclima. Foto: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
La jornada també ha inclòs la ponència del meteoròleg Francesc Mauri, que ha fet un repàs de les dades més rellevants de l’impacte del canvi climàtic, així com recomanacions per fer-hi front des de les administracions. Entre elles, ha destacat les alertes i plans d’acció per calor, la protecció de les persones vulnerables, l’esponjament i la reducció de l’asfalt als nuclis urbans o la reducció del trànsit. També ha apuntat la descarbonització i l’electrificació com a apostes de futur.
Refugis climàtics i itineraris de confort per fer front a la calor extrema
Un altre dels recursos presentats durant la jornada ha estat la creació de la Xarxa de Refugis Climàtics de la província de Barcelona (XAREC), que donarà suport als municipis per identificar, adequar i promoure l’ús d’espais que ofereixin a la població unes condicions de temperatura confortable i descans durant les onades de calor. La xarxa, que treballarà coordinadament amb la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC) inclou refugis climàtics interiors —espais condicionats en equipaments públics— i entorns de confort bioclimàtic —parcs, jardins i espais verds urbans—.
La ubicació dels refugis es podrà consultar a través d’un visor allotjat al Sistema d’Informació Territorial d’Acció Climàtica (SITAC) i també a la secció Refugis climàtics del web de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
Finalment, la trobada ha servit per presentar la Guia per dissenyar itineraris de confort bioclimàtic, que ofereix pautes per aconseguir ciutats més confortables, accessibles, inclusives i saludables a través d’itineraris naturalitzats i pacificats d’ús quotidià que ofereixin a la ciutadania espais agradables de passeig i d’estada.
També s’ha donat a conèixer la secció d’adaptació de l’espai digital Municipis pel Clima, que permet visualitzar les principals amenaces climàtiques que pateixen els municipis de la província i les vulnerabilitats que presenten. Amb aquesta informació, la Diputació de Barcelona facilita el disseny de polítiques i projectes per incrementar la resiliència dels pobles i les ciutats en el marc d’una política àmplia d’adaptació al canvi climàtic.
