Font: Diputació de Barcelona
La Diputació de Barcelona ha creat el banc de bones pràctiques en regeneració urbana d'entorns vulnerables, una eina per promoure un desenvolupament urbà sostenible.
La Diputació de Barcelona ha creat el banc de bones pràctiques en regeneració urbana d’entorns vulnerables, que té l’objectiu, d’una banda, de fer visibles les bones pràctiques de regeneració urbana que duen a terme ajuntaments, entitats del Tercer Sector i altres institucions públiques i privades; i de l’altra, compartir solucions efectives i exitoses de regeneració urbana perquè puguin ser replicades i inspiradores per als governs locals. El banc contribueix també a millorar els processos d’identificació, diagnosi comunitària i governança dels projectes de regeneració urbana i fomenta la innovació en l’execució del projectes.
Aquesta nova eina, coordinada per l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana, s’actualitzarà i s’enriquirà periòdicament, gràcies al treball transversal de dotze àrees de la Diputació de Barcelona que han seleccionat els projectes de regeneració urbana més rellevants dins del seu camp d’actuació, la majoria dels quals han obtingut reconeixements i premis d’àmbit local, nacional i internacional. Així, el banc conté projectes majoritàriament de la província de Barcelona, però també d’altres municipis de Catalunya, de l’Estat espanyol i també d’Europa.
El desenvolupament urbà sostenible suposa un canvi de paradigma en la manera d’intervenir en les ciutats i els pobles que implica, necessàriament, actuar de manera integral sobre la trama urbana existent i, en especial, sobre les àrees més vulnerables. En aquest sentit, el nou banc de bones pràctiques en regeneració urbana s’emmarca en l’estratègia de la Diputació de Barcelona de donar suport als ajuntaments de la província per tal que impulsin plans integrals en els seus territoris i puguin optar així als ajuts que atorga la Generalitat de Catalunya mitjançant la Llei de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, que inclou tres àmbits principals: transformacions físiques, transició ecològica i accions sociocomunitàries.
L’any passat, el Programa de millora i integració urbana (Llei de barris) de la Generalitat de Catalunya va subvencionar, a més de la ciutat de Barcelona, sis municipis de la província: Manresa, Mataró, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda i Vic. Aquests sis municipis, que van ser escollits per rebre els ajuts de la Generalitat destinats a regenerar barris i viles, van redactar el programes memòria d’intervenció integral amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona.
Bones pràctiques en transició ecològica
El banc permet identificar bones pràctiques vinculades a la transició ecològica. La selecció s'ha realitzat amb el suport tècnic de l'Àrea d'Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona. Alguns dels projectes destacats són de municipis membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, i us els destaquem a continuació:
Cornellà Natura és l’estratègia municipal integral que l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat impulsa des del 2016 per transformar la ciutat en un entorn més verd, saludable, sostenible i resilient. El projecte parteix del reconeixement que les ciutats del segle XXI han d’afrontar reptes ambientals, socials i climàtics que requereixen una nova manera d’entendre l’espai públic, la mobilitat, la gestió dels recursos i la relació entre persones i medi.
Més verd i biodiversitat per adaptar-nos al canvi climàtic a Mollet del Vallès
El projecte “Més verd i biodiversitat per adaptar-nos al canvi climàtic” és una iniciativa impulsada per la Diputació de Barcelona en col·laboració amb l’Ajuntament de Mollet del Vallès, que té com a objectiu principal incrementar la infraestructura verda urbana, reforçar la biodiversitat i millorar la resiliència climàtica del municipi. El projecte s’emmarca en una estratègia més àmplia de naturalització i adaptació climàtica que Mollet està desenvolupant des de fa anys, i que situa la ciutat com un referent en la integració de solucions basades en la natura en entorns urbans densos.
El projecte Re-Natura Mataró, impulsat per l’Ajuntament de Mataró amb el suport dels fons europeus NextGenerationEU i la Fundación Biodiversidad del MITECO, és una iniciativa integral de renaturalització urbana i resiliència climàtica que té com a objectiu transformar la ciutat en un entorn més verd, saludable i sostenible. Amb un pressupost global de més de sis milions d’euros, el projecte representa la intervenció més ambiciosa en infraestructura verda que s’ha dut a terme al municipi des de l’ampliació del Parc Central l’any 2000.
Entorns Residencials de Rehabilitació Programada a Sabadell
El projecte dels Entorns Residencials de Rehabilitació Programada (ERRP) de Sabadell és una actuació estratègica que combina rehabilitació energètica, regeneració urbana i intervenció social en barris amb necessitats estructurals i socioeconòmiques significatives. S’emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i compta amb finançament dels fons Next Generation EU, que permeten impulsar actuacions de gran abast que difícilment serien assumibles per les comunitats de propietaris sense suport públic.
Renaturalització del riu Besòs: refugi de biodiversitat
El projecte “Renaturalització del Riu Besòs: Refugi de biodiversitat” és una iniciativa emblemàtica impulsada per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona, la Fundación Biodiversidad del MITECO i la Unió Europea. Té com a objectiu recuperar i naturalitzar el tram final del riu Besòs, convertint-lo en un espai de refugi per a la biodiversitat, resilient al canvi climàtic i obert a la ciutadania com a lloc d’aprenentatge, convivència i contacte amb la natura.
El projecte Riberes de Vic és una actuació integral de restauració fluvial i renaturalització dels rius Mèder i Gurri al seu pas pel nucli urbà de Vic. Neix amb la voluntat de revertir dècades de degradació ecològica, de millorar la qualitat ambiental i de recuperar el paper social i comunitari que històricament havien tingut aquests rius per als veïns dels barris adjacents. Amb una intervenció que s’estén al llarg de 3 km de lleres urbanes, el projecte combina la transformació física del riu amb una mirada social, patrimonial i cultural que busca reconnectar la ciutat amb el seu espai fluvial.
El projecte Sant Boi Respira + Verd (SBR+V) és una iniciativa urbana transformadora impulsada per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat amb la finalitat de renaturalitzar la ciutat, millorar la salut i el benestar de la ciutadania i reforçar la resiliència climàtica del municipi. Situada en un territori amb un 60% de superfície natural, que inclou espais fluvials, agrícoles i forestals, Sant Boi presenta alhora una elevada densitat urbana i una important fragmentació ecològica, provocada per la presència d’infraestructures i per la desigual distribució del verd entre els barris. Aquest context, lligat a la tradició local vinculada a la salut mental i a la necessitat de fer front als efectes del canvi climàtic, defineix l’escenari que motiva el projecte.
El projecte Vilawatt és una de les iniciatives més innovadores de transició energètica local impulsades a Europa i es desenvolupa al municipi de Viladecans, al barri de Montserratina, una zona densament poblada amb més de 20.000 residents i un parc d’habitatges antic i energèticament ineficient. En aquest context de vulnerabilitat social i pobresa energètica, el projecte neix amb l’objectiu d’impulsar un nou model energètic renovable, descentralitzat i participat, capaç de reduir consums, millorar el confort a les llars i fer front als reptes climàtics i econòmics de la ciutat.
Viu Verd – Pla 3-30-300 a Viladecans
El projecte Viu Verd – Pla 3-30-300 és una iniciativa estratègica impulsada per l’Ajuntament de Viladecans per avançar cap a una ciutat més saludable, resilient i sostenible mitjançant la renaturalització urbana. S’emmarca en la transició ecològica i en la planificació urbana integrada, prenent com a referència la regla internacional 3-30-300, que estableix tres criteris essencials de verd urbà: que cada persona pugui veure tres arbres des de casa, que els barris disposin d’una cobertura vegetal mínima del 30% i que tota la població tingui un espai verd de qualitat a menys de 300 metres.
Gavà, municipi del Baix Llobregat integrat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és una ciutat de gairebé 48.000 habitants caracteritzada per un equilibri singular entre natura i desenvolupament urbà: dues terceres parts del seu territori són espais naturals o agrícoles. En aquest context, la ciutat ha impulsat una estratègia de sostenibilitat ambiciosa i coherent, que l’ha situat com un referent metropolità en la lluita contra el canvi climàtic i la promoció de l’economia circular. Aquest compromís la va portar a ser finalista del premi europeu European Green Leaf Award (EGLA) 2022, una distinció de la Comissió Europea que reconeix les ciutats de mida mitjana amb polítiques ambientals exemplars i potencial per inspirar altres municipis.
El projecte del Skate Park del Parc Central d’Igualada és una actuació integral de transformació urbana, ambiental i social que ha convertit un gran espai abandonat en un parc públic de referència, orientat a la joventut, la sostenibilitat i la participació ciutadana. Impulsat per l’Ajuntament d’Igualada, el projecte exemplifica un canvi de paradigma en la manera de planificar l’espai públic, situant infants i joves com a agents actius de decisió i integrant l’esport, la natura i la governança col·laborativa.
Centre de l’Aigua de Can Font a Manresa
El Centre de l’Aigua de Can Font (CACF) és un equipament educatiu, ambiental i patrimonial de la ciutat de Manresa, inserit en un territori profundament marcat per la Sèquia, el canal medieval de 26 quilòmetres que, des del segle XIV, ha configurat la identitat econòmica, cultural i paisatgística del Bages. Situat a la masia de Can Font, un immoble patrimonial que forma part del Parc de la Sèquia, el centre es troba en un espai on conflueixen natura, història i coneixement, i que ha passat de ser un entorn rural a un àmbit periurbà clau en els creixements de Manresa. Aquest enclavament excepcional permet al CACF vincular el patrimoni hidràulic i agrícola amb la sensibilització ambiental i la divulgació científica.
La Biblioteca de les coses de Tiana
La Biblioteca de les Coses de Tiana (BdCT) és una iniciativa público-comunitària que promou la transició ecològica i la cultura de l’accés a l’ús davant la possessió individual d’objectes. Nascuda de la participació ciutadana en els Pressupostos Participatius de 2022, la BdCT permet a la ciutadania accedir de manera gratuïta a objectes d’ús puntual —com estris de bricolatge, jardineria, oci i oficina—, reduint el malbaratament de recursos i fomentant la reutilització. El projecte s’ubica dins el recinte de la deixalleria municipal, aprofitant un contenidor de transport marítim com a espai de magatzem i punt de préstec, integrant-se amb els programes municipals de prevenció de residus i sostenibilitat.
La Casa de l’Energia del Prat de Llobregat és un equipament municipal pioner que actua com a centre d’assessorament, formació i gestió energètica local, i que té com a objectiu impulsar una transició energètica justa, democràtica i de proximitat. És alhora la seu de la Comunitat Ciutadana d’Energia (CCE) Energia del Prat, una entitat d’economia mixta sense ànim de lucre que promou la producció, distribució i ús compartit d’energia renovable entre ciutadania, comerços i empreses locals.
Connecta Congost Natura a Granollers
El projecte Connecta Congost Natura 2025 (CoCoNat25) és la principal aposta de Granollers per transformar la ciutat a partir de la renaturalització, la resiliència climàtica i l’impuls d’una infraestructura verda que connecti natura i vida urbana. Es tracta d’una iniciativa d’abast municipal, amb impacte estratègic sobre l’espai públic, la mobilitat, els ecosistemes i la salut ambiental, que situa el riu Congost com a gran eix vertebrador de la transformació. El Congost, històricament degradat i fortament canalitzat, és avui l’escenari d’una actuació integral que pretén recuperar la seva funcionalitat ecològica i reconnectar-lo amb la ciutat, revertint dècades de separació física i visual.
Xarxa de Refugis Bioclimàtics a Malgrat de Mar
Una estratègia pionera d’adaptació al canvi climàtic que té com a objectiu transformar els espais públics del municipi per protegir la població davant l’augment de les temperatures extremes, alhora que millora la biodiversitat urbana i reforça la infraestructura verda. Malgrat de Mar, municipi litoral del Maresme amb 19.270 habitants, afronta de manera particular els efectes del clima mediterrani: onades de calor més freqüents i intenses, pluges torrencials i una elevada vulnerabilitat socioeconòmica, especialment en zones com el centre històric, amb una població envellida i recursos limitats. Aquest context territorial, climàtic i social és el punt de partida del projecte, que esdevé una resposta estructural per crear una ciutat més saludable, resilient i justa.
Implantació de Sistemes de reutilització d’Aigües Grises a Sant Cugat del Vallès
Una de les iniciatives municipals més pioneres a Catalunya en la gestió sostenible dels recursos hídrics alternatius. Neix el 2002, amb l’aprovació de l’Ordenança Municipal d’Estalvi d’Aigua, la primera de l’Estat espanyol que feia obligatòria la instal·lació de sistemes de reutilització d’aigües grises en edificacions de nova construcció amb més de vuit habitatges. Aquesta mesura va suposar un punt d’inflexió en la política hídrica local i va establir un model de referència replicable per altres municipis.
