25 anys del porta a porta a Catalunya
Aquest any 2025 celebrem els 25 anys de la implantació del model de recollida “porta a porta” de residus municipals a Catalunya.
Els municipis pioners vam ser, Tiana (Maresme) al juny de l’any 2000 i Tona (Osona) i Riudecanyes (Baix Camp) a l’octubre del mateix any.
Foto: Alba Mariné Font: Agència de Residus de Catalunya
La implantació del porta a porta a Catalunya, va ser una aventura, que com sempre dic jo, “la vam començar quatre friquis", amb aquell missatge que “això ho feien al nord d’Itàlia, a Monza i al seu entorn”, acompanyats pels respectius tècnics i d’algun “friqui” com nosaltres de la Junta de Residus.
La relació de la Junta de Residus (actual Agència de Residus de Catalunya), amb Itàlia comença a finals dels 90, fruit de diversos contactes previs, fent viatges de coneixement del porta a porta, l’inicial fou a l’abril de 1998, per diversos tècnics. I més en vingueren. Encomanant el “síndrome italià del PAP”.
Tinc clar que sense una clara voluntat política de canviar cap a un sistema molt més efectiu de recollida selectiva no seria possible, i per tant en aquells llunyans 1999, 2000 i 2001 sense el suport dels respectius governs locals i la passió dels tècnics municipals no ho haguéssim aconseguit. I evidentment amb el suport dels tècnics de l’Agència.
Sense una clara voluntat política, sense el suport dels respectius governs locals i la passió dels tècnics municipals no ho haguéssim aconseguit.
Érem conscients que començàvem una revolució, un camí no gens fàcil, ple d’incomprensions, de pals a les rodes, però que valia la pena fer. Inicialment amb reticències de les pròpies administracions i del sector que en aquell moment es veia com un model “complicat”.
Teníem clar de la necessitat de fer pinya entre els pioners, teníem clar la necessitat de reforçar-nos, amb aquell antecedent de l’Associació, “El TTR”, aquell tríptic amb aquestes sigles “Tiana, Tona, Riudecanyes” explicant breument les característiques i el resultat del porta a porta a cada municipi que ens ajudava a promocionar el sistema.
Aquesta voluntat col·lectiva va donar lloc a la fundació, a Vic, el 2002, de l’Associació de Municipis Catalans per la Recollida Selectiva Porta a Porta amb els municipis impulsors de Tiana, Tona, Balenyà, la Mancomunitat de la Plana i Riudecanyes. Formalment com diu el text fundacional “Es tracta d’una associació sense ànim de lucre, que te per finalitat promoure i difondre el model de recollida selectiva PaP, facilitar l’intercanvi d’experiències, divulgar els resultats d’estudis i experiències, efectuar compres conjuntes”.
A banda de fer pinya i crear una junta dels càrrec electes, es creà una comissió tècnica per recolzar les accions; teníem molt clar que l’èxit de la implantació del model passava per dues premisses:
1) No polititzar el model. EL Pap no és de ningú: ni de dretes ni esquerres, ni constitucionalistes ni independentistes. Grans o petits. Simplement és el millor model.
Per això aquesta voluntat transversal; amb presencia de tots els colors polítics amb pes al país.
Evitant que el porta a porta es convertís en una arma llancívola entre oposicions i governs. Fomentant el diàleg entre uns i altres.. no sempre fàcil i no sempre exitós. La carnassa en política local es apetitosa.
Recomanàvem no atacar el model. Una altra cosa podria ser com s’havia planificat el model, o la forma i temps de comunicació, els mitjans disponibles etc.. però mai el model.
2) Aportar coneixement tècnic a polítics i tècnics locals. Aportar Informació, experiències, aclarir dubtes. Aquesta ha estat una gran eina!
Resumint la nostra feina ha consistit en ser un exemple vivent que era i és possible sobreviure políticament a la implantació del porta a porta . I ser un punt de recolzament quant a alcaldes i alcaldesses/ regidors i regidores els hi tremolen les cames o estan a punt de defallir davant les primeres crisis.. Ens fan poc cas quant els hi diem que s’han de tancar a casa un mes després de la seva implantació i desconnectar el telèfon.
D’aquells anys primigenis fins avui tot ha evolucionat, el porta a porta s’ha adaptat a diferents realitats, a diferents contextos, i ha avançat amb èxit. No tot ha estat fàcil. I hem aprés dels errors. Encara hi ha molt camí a fer.
Més de 340 ajuntaments del país, prop d’ 1.000.000 habitants, amb una eficiència mitjana del 75 / 80% de recollida selectiva.
Avui som més de 340 ajuntaments del país, i prop d’ 1.000.000 habitants, amb més d’un centenar de municipis en curs d’implantar el PAP, amb una eficiència mitjana del 75 / 80% de recollida selectiva, quant la mitjana del país és del 47%. Continuem avançant.
Tot aquest camí no hauria estat possible sense la col·laboració dels veïns i veïnes dels més de 340 municipis que fan la recollida selectiva port a porta, que cada dia separen els seus residus i els lliuren a la porta de la seva casa o de la seva botiga perquè siguin reciclats i la voluntat i l’interès dels ajuntaments que han implantat aquest sistema de recollida selectiva. Cadascun dels vostres petits passos ha sigut un pas de gegant per al medi ambient.
Tampoc no hauria estat possible sense la feina i dedicació dels alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, tècnics i tècniques, xofers i operaris de recollida, encarregats, empreses i professionals de serveis, comunicació, voluntariat i assessoria. Tots ells han estat valents per aplicar un sistema contrastat en aquest 25 anys, però pioner al seu moment, i per tant, com dèiem, no exempts de certs riscos ni de la critica fàcil.
El present i el futur és el porta a porta! Si volem arribar als objectius de recollida selectiva els 947 ajuntaments del país s’han de plantejar fer-ho amb el millor model possible.
