Reflexions sobre cultura i sostenibilitat

Mondiacult 2025: més de 150 països reivindiquen la cultura com a eina clau per al desenvolupament sostenible i la construcció de pau

Del 29 de setembre a l’1 d’octubre, Barcelona ha estat l’epicentre mundial de la cultura amb la celebració del Mondiacult 2025, la Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible de la UNESCO. Coincidint amb la recta final de l’Agenda 2030, aquesta edició ha marcat un punt d’inflexió en el reconeixement de la cultura com a pilar essencial i objectiu propi dins la futura estratègia de desenvolupament de les Nacions Unides.

En un context global marcat per la crisi del multilateralisme, la desconfiança envers les institucions internacionals i la proliferació de conflictes arreu del món, el Mondiacult 2025 ha reivindicat la cultura com una eina clau per al diàleg, la cohesió i la construcció de pau.

L’èxit de la cimera s’ha concretat en l’aprovació del document final, el “Compromís dels Ministres de Cultura”, subscrit per més de 150 països. Tot i no ser vinculant, el text representa una declaració d’intencions ambiciosa que situa els drets culturals al centre de les polítiques públiques i reclama la integració de la cultura com a àmbit propi dins la pròxima agenda de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides post-2030. Ara bé, caldrà establir els mecanismes necessaris per traduir aquests compromisos en accions reals i sostenibles.

Impulsar la cultura, transformar el món: procés de reflexió compartida sobre la vinculació entre cultura i sostenibilitat a l’Aliança Catalunya 2030.

En aquest marc, l’Aliança Catalunya 2030, de la qual CATESCO (Organització Catalunya per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) forma part, ha organitzat l’acte “Impulsar la cultura, transformar el món. Reflexió compartida sobre drets culturals i sostenibilitat”. La trobada ha tingut lloc el 30 de setembre a l’Institut d’Estudis Catalans, i ha plantejat l’inici d’un procés de reflexió compartida en el si de l’Aliança sobre la vinculació dels drets culturals i la sostenibilitat.

Concretament, el debat s’ha articulat en tres eixos principals: la cultura com a acceleradora del desenvolupament sostenible, la sostenibilitat en el sector cultural i el paper de l’educació per al desenvolupament sostenible en diàleg amb la cultura.

L’acte, impulsat per CATESCO conjuntament amb les entitats culturals que formen part de l’Aliança -com la Fundació Catalunya Cultura, la Fundació Carulla i l’Ateneu Barcelonès- s’ha inscrit dins l’Àgora Cívica del Mondiacult, un programa paral·lel que ha tingut lloc en diversos espais de la ciutat de Barcelona amb l’objectiu d’implicar la ciutadania en el debat sobre el futur de les polítiques culturals.

L’obertura de la sessió va anar a càrrec d’Eduard Vallory, president de CATESCO, i Carme Gual, vicesecretària de l’Ateneu Barcelonès, en representació de l’Aliança Catalunya 2030. En la seva intervenció, Vallory va recordar que “fa deu anys es va aprovar l’Agenda 2030, però malauradament el multilateralisme, el compromís amb el desenvolupament sostenible i fins i tot la pròpia lògica de les institucions multilaterals estan en risc i qüestionades”. Per això, va remarcar que “és més necessari que mai parlar de com la cultura, l’educació i el desenvolupament sostenible poden ser sinèrgiques entre elles”.

El primer bloc va comptar amb la intervenció de Christopher Castle, director de la Divisió per la Pau i el Desenvolupament Sostenible en el Sector de l’Educació de la UNESCO, que va oferir la ponència marc “El rol de la cultura i de l’educació per a la construcció de futurs més pacífics i sostenibles”. Castle va subratllar que “no hi ha desenvolupament sostenible sense cultura, ni cultura sense educació”, destacant el paper fonamental d’aquests dos àmbits per afrontar la crisi climàtica, les desigualtats socials i la desinformació global. A més, va anunciar la presentació oficial de la nova Guia d’Implementació del Marc per a l’Educació en Cultura i Arts de la UNESCO, que va tenir lloc l’endemà a Barcelona. Aquesta guia tradueix els principis internacionals en eines i recomanacions pràctiques per a governs, institucions educatives i actors culturals.

La segona part de la jornada va incloure tres ponències que van donar resposta a tres preguntes clau:

(a) Quins continguts culturals necessitem davant dels reptes de la (in)sostenibilitat?

Blanca de la Torre, directora de l’IVAM, va remarcar que “l’aparell discursiu ha d’anar acompanyat de la praxi”. Va destacar que la capacitat de transformació passa per la capacitat d’inspirar, i que “l’art i la cultura visual poden construir nous relats” que ajudin a canviar la nostra cosmovisió davant la crisi ecosocial. De la Torre va insistir que els museus i institucions culturals han de ser “espais per impulsar nous imaginaris i visions alternatives del món que volem habitar”, i va fer una crida a l’optimisme climàtic i a l’empoderament ecològic: “vivim envoltats de relats catastrofistes que condueixen a la paràlisi; com a agents culturals tenim la responsabilitat de construir imaginaris desitjables, no només possibles”.

(b) Quins reptes tenim per a la sostenibilitat de l’activitat i dels espais culturals?

Graciela Melitsko-Thornton, responsable del programa Creative Green de Julie’s Bicycle, va proposar un canvi de perspectiva: “treballar amb la cultura és treballar amb valors”. Va defensar que cal “substituir la visió extractivista de la natura per una visió de cura i corresponsabilitat”.  Melitsko va convidar el sector cultural a reformular la seva pregunta central: “no es tracta només de com reduir els impactes ambientals, sinó de com esdevenir agents de canvi, arquitectes del futur i promotors d’una transició justa, restauradora i inclusiva”.

(c) Quin hauria de ser el rol de l’educació en la garantia dels drets culturals i la sostenibilitat?

Begoña Guzmán, responsable de Cultura a UN Etxea, va reflexionar sobre la necessitat de “connectar els marcs internacionals amb les realitats locals”, subratllant que les polítiques globals només poden ser efectives si s’aterra la seva implementació en contextos concrets.

El debat va culminar amb una taula rodona moderada per Marushka Vidovic, que va comptar amb la participació de Pepa Octavio de Toledo (Fundación Daniel y Nina Carasso), Gemma Carbó i Ribugent (ConArte) i Xènia Gaya Nofre (Col·lectiu Cultura) i en què es van posar sobre la taula els deures i les responsabilitats del sector cultural en matèria de sostenibilitat.

Finalment, la jornada es va cloure amb la intervenció de Marina Gay, directora de CATESCO, en representació de l’Aliança Catalunya 2030. Gay va agrair la participació de tots els ponents i assistents, i va encoratjar les entitats membres de l’Aliança a implicar-se activament en les properes fases de reflexió, que hauran de culminar amb propostes concretes i compartides tant per les mateixes entitats com per l’Aliança en conjunt.