"Un canvi de paradigma en la gestió dels residus és urgent i necessari"

Sota el lema “Residus, economia circular i transició energètica: trilema o cercle virtuós?”, el congrés ha abordat els grans reptes i oportunitats d’un sector clau en la lluita contra el canvi climàtic i la transformació del model productiu, que està abocat a un canvi de paradigma necessari. Uns reptes que, durant tot el Congrés, s’han evidenciat urgents i necessaris després de recordar-se l’exigència europea de reciclar el 65% dels residus el 2035.

David Bote, president de Maresme Circular i alcalde de Mataró, va donar la benvinguda als assistents recordant que “una bona gestió dels recursos és imprescindible per la nostra competitivitat”, i Jordi Sargatal, secretari de transició ecològica de la Generalitat de Catalunya va animar els participants a “inspirar-se en la natura a l’hora de gestionar i convertir els nostres residus en recursos”.

Una vegada més, la sessió inaugural ha destacat per una conversa inspiradora que enguany han protagonitzat l’educadora i escriptora Heike Freire i el pensador Carlos Taibo, moderada per la periodista ambiental Maria Josep Picó. El debat ha girat entorn de la sostenibilitat, el decreixement, la justícia social i el paper transformador de l’educació.

El programa ha inclòs ponències i taules rodones sobre descarbonització industrial, nous sistemes de responsabilitat ampliada del productor, el futur del sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR), així com la gestió dels residus, siguin plàstics, electrònics o tèxtils. També s’hi han presentat casos pràctics i projectes innovadors en economia circular, a més d’un debat tècnic sobre l’impacte del nou marc legal per a gestors i productors o sobre el passaport digital dels productes.

Un dels temes essencials tractats a Recuwaste ha estat el de la innovació en tot el procés de gestió i tractament dels residus, dotant-los de valor afegit, i convertint-los en recursos gràcies als diferents processos de valorització i afavorint així una transició energètica i descarbonitzada del sector productiu. No només del sector de tractament de residus sinó de tota la indústria (química, farmacèutica, de construcció, automoció, alimentació, etc.).

Una de les sessions que ha despertat més expectatives ha estat la presentació del Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Residus de Catalunya de l’Agència de Residus de Catalunya. En aquesta sessió s’ha destacat la necessitat de canviar el model de gestió dels residus atès que la vida útil dels abocadors és actualment de 6 anys, tenint en compte que cada any s’hi dipositen 2 milions de tones de residus. Dels 25 abocadors de Catalunya, hi ha la previsió de tancar la meitat en els pròxims 10 anys.

També han estat força ben valorades les activitats com l’exposició de maquinària innovadora per a serveis municipals de neteja i recollida de residus, situada a l’exterior del recinte. A més, alguns dels participants han visitat el Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme i han pogut experimentar una immersió de realitat virtual que recreava una ciutat sostenible del futur.

En aquesta edició també s’ha posat en marxa una iniciativa per a la recollida de telèfons mòbils i aparells electrònics usats. En aquest sentit, s’ha recordat la importància de la recuperació de materials, sobretot els que tenen matèries primeres crítiques, com el telèfon mòbil, i que contenen pràcticament tots els elements de la taula periòdica. Un argument més per aplicar la circularitat i minimitzar els conflictes geopolítics així com el disseny dels productes pensant en l’”allargascència” en contraposició a obsolescència programada.

Finalment, també s’ha lliurat el Premi Alfonso Maíllo que ha reconegut el treball innovador en l’àmbit de la gestió dels residus desenvolupat per l’Ajuntament de Mollet del Vallès sobre la producció de Melmelada urbana dels tarongers de Santa Rosa. Per evitar que aquestes taronges es convertissin en un residu l’Ajuntament de Mollet del Vallès va engegar aquesta iniciativa l'any 2021. Una activitat de cooperació entre la Brigada de Jardineria i persones voluntàries que treballen conjuntament en la seva recollida i selecció per transformar-les  en melmelada. Aquest producte es lliura al banc d’aliments que el distribueixen entre els seus usuaris.

Els models eficients de recollida de residus

A escala municipal, la Diputació de Barcelona ha organitzat la taula rodona “Residus municipals i entitats locals”, en la qual s’han presentat les experiències de municipis que ja han implementat models de recollida selectiva porta a porta (PaP) i contenidors intel·ligents. L’objectiu ha estat compartir bones pràctiques i facilitar que més ajuntaments desenvolupin aquest model de gestió de residus municipals a la seva localitat. Conchita Vicaria, cap de la Unitat de Gestió Ambiental Local de la Diputació de Barcelona i moderadora de la taula rodona, ha destacat que “aquests sistemes fomenten la responsabilitat individual pel que fa a la correcta separació i aportació dels residus. El control d’usuari és una condició necessària per implantar sistemes modulats de pagament en funció de l’ús que fan els usuaris del servei”.

Els sistemes d’alta eficiència, clau per assolir els objectius que marca la llei

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular estableix que els municipis adoptin models més eficients de recollida que fomentin la participació ciutadana i incrementin la seva corresponsabilitat per assolir els objectius marcats. Concretament, la llei fixa una recollida selectiva del 55% i un 5% de preparació per a la reutilització el 2025. Per al 2030, l’objectiu s’eleva al 60% i al 10%, respectivament. En matèria de prevenció, la llei marca una reducció en pes dels residus generats del 13% el 2025 i del 15% el 2030 respecte als nivells del 2010.

Segons dades del cercle de comparació intermunicipal de residus i neteja viària de la Diputació de Barcelona, a la província, la recollida selectiva mitjana —sumant la recollida domiciliària i la deixalleria— es va situar el 2023 en el 43,7%, per sota del 55% fixat per a l’any 2025. Pel que fa a la prevenció, la generació de residus per càpita s’ha reduït un 9,8% respecte al 2010, però encara està per sota del 13% que estableix la llei. Les fraccions de vidre, paper-cartró i envasos superen el 62% de recollida selectiva, mentre que la fracció orgànica és la que obté uns resultats més baixos, amb un 28,4%.

Els municipis amb sistemes de recollida porta a porta - un model individualitzat i d’alta freqüència - aconsegueixen resultats molt superiors als de les poblacions amb recollida amb contenidors, amb més del 75% de recollida selectiva en totes les fraccions.

Davant d’aquesta situació, la implantació de sistemes de recollida de residus d’alta eficiència que permetin maximitzar la recollida selectiva, minimitzar els impropis i incrementar el reciclatge, permet  complir amb els requisits legals, millorar els resultats de reciclatge als municipis i reduir els costos ambientals.

Per altra banda, una de les novetats d’aquesta llei és l’obligació d’aplicar una taxa específica, diferenciada i no deficitària, per a la recollida, el transport i el tractament dels residus. Per aquest motiu, durant la taula rodona també s’han abordat els costos associats als serveis de recollida selectiva d’alta eficiència.

L’impuls de la reutilització a les deixalleries

La taula rodona “Residus municipals i entitats locals” també ha posat el focus en la jerarquia de gestió de residus de les deixalleries. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona treballa amb el servei d’Assessorament i Suport a les Deixalleries (ASDE) per impulsar un nou model basat en l’economia circular.

L’objectiu és transformar aquestes instal·lacions en equipaments multifuncionals que vagin més enllà de la recollida i transferència de residus per esdevenir espais polivalents on desenvolupar també activitats de prevenció, reutilització i preparació per a la reutilització, accions educatives obertes a les escoles i grups, activitats d’intercanvi i donació d’objectes o fins i tot activitats d’aprenentatge sobre sostenibilitat.

Entre les experiències inspiradores en aquest àmbit destaquen projectes com l’espai "Com nou" de la Mancomunitat Penedés Garraf, "L’Ambiteca" de Sant Cugat del Vallès, "els Encants" de Viladecans i el projecte "Cartaes-Tàrrega".

Recuwaste està organitzat per Maresme Circular, la marca del Consorci de Residus del Maresme, i compta amb el suport de l'Agència de Residus de Catalunya i la col·laboració de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i d’altres entitats com la Fundació Fòrum Ambiental.