Si s’incrementés l’exposició als espais verds fins a nivells de NDVI equivalents a que cada ciutat tingués el 25% de la seva àrea coberta per espai verd en 1.027 ciutats europees, incloent Barcelona, Londres o Viena, s’evitarien 42.968 morts anualment.
Foto: Venture Southland
Actualment, els éssers humans som el principal factor que impacta i genera canvis al sistema Terra, arribant a desestabilitzar-ne algunes dimensions fins a punts d’elevat risc per la nostra supervivència. De manera creixent, una elevada proporció d’éssers humans vivim en ciutats, per tant, el que succeeixi a les ciutats determinarà en gran mesura la futura estabilitat del sistema Terra. De fet, els espais verds i blaus urbans (parcs, jardins, rius, mar, etc.) es perceben cada vegada més com una solució als reptes urbans i globals als que ens enfrontem perquè es relacionen amb una disminució de la contaminació atmosfèrica, una major regulació tèrmica, una millor regulació de l’aigua de pluja i un increment de la biodiversitat.
"Viure prop d’espais verds disminueix el nostre risc o probabilitat de morir, de patir malalties cardiovasculars, de presentar nivells extrems de pressió sanguínia, nivells extrems de glucosa a la sang o nivells extrems de l’índex de massa corporal. També es relaciona amb un menor risc o probabilitat de malalties mentals, de tenir baix pes al néixer i de desordres en el son"
A més a més, hi ha multitud d’estudis sobre els beneficis de l’exposició a espais verds i blaus per la salut. Per exemple, una de les últimes revisions de l’evidència científica existent mostra que actualment tenim suficient evidència per establir que viure prop d’espais verds disminueix el nostre risc o probabilitat de morir, de patir malalties cardiovasculars, de presentar nivells extrems de pressió sanguínia, nivells extrems de glucosa a la sang o nivells extrems de l’índex de massa corporal. També indica que l’evidència científica és suficientment forta per establir que viure prop d’espais verds es relaciona amb un menor risc o probabilitat de malalties mentals, de tenir baix pes al néixer i de desordres en el son. Els mecanismes que poden explicar aquestes relacions entre espais verds i salut encara no estan clars i possiblement varien segons el benefici en salut en que ens fixem. De totes maneres, els principals mecanismes que podrien explicar les relacions són: l’increment de les interaccions socials, la promoció de l’activitat física, la disminució de l’estrès o restauració fisiològica i psicològica i, per últim, una menor exposició a factors ambientals com la contaminació atmosfèrica o el soroll.
Hi ha una gran varietat d’indicadors del contacte amb els espais verds i naturals. Un dels índexs que s’utilitza més habitualment per estimar l’exposició a espais verds és l’índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI). Aquest índex té un rang entre -1 i +1 i permet estimar la quantitat, qualitat i creixement de la vegetació a partir d’informació obtinguda amb imatges satèl·lit. Per exemple, Barcelona té un valor medià de NVI de 0.21, mentre que Doetinchem (a Països Baixos) o Kaunas (a Lituània) tenen valors molt més elevats, per sobre de 0.60 en ambdós casos.
"Si s’incrementés l’exposició als espais verds fins a nivells de NDVI equivalents a que cada ciutat tingués el 25% de la seva àrea coberta per espai verd en 1.027 ciutats europees (incloent Barcelona, Londres o Viena), s’evitarien 42.968 morts anualment"
Per exemple, un estudi que vam realitzar amb dades de l’enquesta de salut de Catalunya mostrava que les persones que tenien més verdor (0.08 unitats més de NDVI) a 300m de la seva residència tenien un 20% menys de probabilitat de tenir mala salut general i mala salut mental (tant en general, com la indicada per visites a psicòleg i psiquiatra i la presa d’antidepressius, tranquil·litzants i medicació pel son). En la mateixa línia, un recent meta-anàlisis sobre mortalitat i espais verds ha mostrat que cada increment de 0.1 unitats en el valor de NDVI a 500m al voltant de la residencia implica un 4% menys de risc de morir. A més a més, l’existent evidència epidemiològica ha permès desenvolupar estudis com el recentment publicat a The Lancet estimant que si s’incrementés l’exposició als espais verds fins a nivells de NDVI equivalents a que cada ciutat tingués el 25% de la seva àrea coberta per espai verd en 1.027 ciutats europees (incloent Barcelona, Londres o Viena), s’evitarien 42.968 morts anualment (nombre que representa el 2.3% de les morts naturals totals). És important assenyalar que la importància dels espais verds per la nostra salut s’ha fet més evident durant la pandèmia de Covid-19. Per exemple, en un estudi que vam liderar amb la Dra. Ana Isabel Ribeiro amb dades d’Espanya i Portugal durant el confinament de Covid-19, vam veure que aquelles persones que van mantenir o incrementar el seu contacte i gaudi dels espais verds i blaus també van tenir una millor salut mental durant el confinament.
"Quan l’increment dels espais verds s’uneix a altres processos urbans com la gentrificació, la salut dels residents menys privilegiats podria no beneficiar-se d’aquests espais. Caldria que al mateix temps que les ciutats milloren els espais verds implementin polítiques d’anti-desplaçament i d’inclusió ambiental"
De totes maneres, existeix controvèrsia sobre si els beneficis dels espais verds per la salut es distribueixen equitativament entre tots els grups de població. En general, l’evidència científica existent indica que la salut dels grups de població no privilegiats socialment es beneficia més dels espais verds que els residents privilegiats. Aquests diferències podrien ser degudes a que els grups més privilegiats ja posseeixen nivells bons de salut i, per tant, hi ha poc marge perquè els espais verds en millorin la salut. A més a més, tenir recursos econòmics limitats també pot incrementar la dependència que tenen els residents menys privilegiats de les activitats de prevenció i promoció de la salut gratuïta i també la seva dependència dels serveis dels seus barris, ja que poden no tenir tant accés a un vehicle privat. Tot i així, alguns acadèmics hem començat a mostrar que quan l’increment dels espais verds s’uneix a altres processos urbans com la gentrificació, la salut dels residents menys privilegiats podria no beneficiar-se d’aquests espais, que esdevenen GreenLuLus (usos del sòl verds no volguts) o “paisatges verds disruptius”.
Considerant els beneficis ambientals i en salut dels espais verds és evident la importància de que les ciutats continuïn invertint per millorar la seva xarxa d’espais verds i blaus. Però possiblement cal que al fer-ho considerin que a les ciutats – com a sistemes complexes que són – qualsevol factor n’impacta d’altres. Així doncs, per exemple, caldria que al mateix temps que les ciutats milloren els espais verds implementin polítiques d’anti-desplaçament i d’inclusió ambiental.
