Joan Groizard: "L'any 2021 serà un punt d'inflexió en la transició energètica, marcant un camí de no retorn cap a la descarbonització"

Sostenible.cat
18/05/2021 - 18:45

Joan Groizard és el director de l'Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE).

Joan Groizard és enginyer en energia i medi ambient per la Universitat de Cambridge. La seva trajectòria professional acredita un coneixement ampli del sector, així com un compromís amb la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic. Ha estat director general d'Energia i Canvi Climàtic de Govern de les Illes Balears i a finals de 2018 es va incorporar a l'IDAE com a director d'Energies Renovables i Mercat Elèctric. Des de principis de 2020 és director general d'aquest organisme.


Una part molt significativa dels plans nacionals de recuperació i resiliència, que compten amb fons europeus, s'ha de destinar a accions pel clima i a la descarbonització. Igualment, la transició energètica forma part dels plans estratègics del govern per als propers anys. Quin és el paper concret de l'IDAE en aquest context? I quines són les iniciatives principals té en marxa per facilitar aquesta descarbonització i la transició energètica?

Els plans nacionals de recuperació i resiliència han de comptar, segons la normativa europea que els regula, amb almenys un 37% de contribució a la qüestió del canvi climàtic, i el Pla espanyol, que va anunciar el president de govern el 13 d'abril passat, comptarà amb un 39% d'inversions en l'àmbit de la transició verda.

L’IDAE ha intervingut de forma molt activa en tot allò relacionat amb la transició energètica del Pla de recuperació, des de les reformes i inversions associades al desplegament i integració d'energies renovables, fins al suport a les tecnologies que donin més flexibilitat al sistema energètic i contribueixin a descarbonitzar-lo, com l'emmagatzematge i l'hidrogen renovable, passant per mesures en l'àmbit de la rehabilitació energètica d'edificis i de la mobilitat sostenible, que seran claus per descarbonitzar les nostres ciutats i aconseguir millores notables en la qualitat de l'aire.

"Des de l’IDAE seguirem treballant en el desenvolupament de reformes que contribueixin a aconseguir un sistema energètic més flexible i descarbonitzat i seguirem desenvolupant línies de suport que accelerin la transició energètica"

Per elaborar els aspectes energètics d'aquest Pla de recuperació, hem tingut la sort de comptar amb un Marc Estratègic d'Energia i Clima que ja ens marcava unes pautes molt clares per liderar la transició energètica a nivell europeu. Dins d'aquest marc estratègic, el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC) ha estat una peça fonamental per al disseny del Pla de recuperació, que ens obre la possibilitat d'avançar la consecució dels ja de per si ambiciosos objectius de l'PNIEC.

Des de l’IDAE treballarem en els dos àmbits del Pla de recuperació: d'una banda, seguirem treballant en el desenvolupament de reformes que contribueixin a aconseguir un sistema energètic més flexible i descarbonitzat. Als avenços dels últims mesos (nova normativa sobre subhastes elèctriques, sobre accés i connexió, sobre autoconsum), caldrà sumar nous desenvolupaments normatius en matèria d'infraestructures de recàrrega del vehicle elèctric o del codi tècnic de l'edificació.

D'altra banda, seguirem desenvolupant línies de suport que accelerin la transició energètica: el MOVES III aprovat pel Consell de Ministres de el passat 13 d'abril és només la primera mostra de tot un seguit de línies que, en àmbits com la rehabilitació energètica, l’ autoconsum, o la descarbonització en municipis de menys de 5.000 habitants, anirem desplegant al llarg dels propers mesos.

El Pla de recuperació ens dóna la possibilitat que l'any 2021 sigui un punt d'inflexió en la transició energètica, marcant un camí de no retorn cap a la descarbonització de la nostra societat el 2050, i aprofitant el potencial de generació d'ocupació i creació de cadena de valor industrial que tan lligat està a la transició energètica.
 

Abans de formar part de l'IDAE, com a director general d'energia en el Govern Balear, vostè va impulsar la Llei Autonòmica de Canvi Climàtic i Transició Energètica en aquest territori. Quin balanç fa d'aquesta llei?

Va ser un exercici molt gratificant poder contribuir a la transició energètica a les Balears , tant en la Llei com en tot el procés previ. Tot el procés de debat amb la societat civil, les administracions, i els actors econòmics i socials, va permetre no només arribar a un text amb un ampli suport, sinó també una major comprensió dels reptes als quals s'enfronta un territori vulnerable al canvi climàtic com és el balear, i les oportunitats que comporta combatre’l.

Encara queden diferents elements de la Llei per desenvolupar, però entenc que segueix sent un instrument útil, que ofereix claredat i predicibilitat per abordar la transició energètica.
 

Quins serien els principals obstacles per a canviar el model energètic espanyol i quins serien els factors positius que van a favor d'aquest objectiu?

Al PNIEC es fa una anàlisi molt detallada de les barreres per al canvi de model energètic, i dels canvis regulatoris necessaris per a superar-les. Malgrat els múltiples avenços dels dos últims anys, ens segueix faltant acabar de desenvolupar un marc regulador que promogui la participació de nous agents, com les comunitats energètiques i els agregadors independents, i que permeti la participació de tots els recursos disponibles (gestió de la demanda, emmagatzematge) en tots els mercats existents. Hi ha molt per fer encara. Sense anar més lluny, la llei de canvi climàtic i transició energètica, que es troba en les últimes fases de tramitació a les Corts, preveu que en el termini d'un any des de la seva aprovació, es reformi la Llei de el sector elèctric.

"Ens segueix faltant acabar de desenvolupar un marc regulador que promogui la participació de nous agents, com les comunitats energètiques i els agregadors independents, i que permeti la participació de tots els recursos disponibles en tots els mercats existents"

Els principals factors positius que juguen a favor del canvi de model energètic són l'absoluta determinació a nivell país d'accelerar la transició energètica, el marc normatiu europeu que ens anima en aquesta mateixa direcció (i que estem en procés de transposar), l'evolució de costos de les tecnologies de generació i el potencial d'aquesta transició per generar ocupació i reduir la dependència energètica exterior d'Espanya.
 

Quin paper ha de tenir l'autoconsum elèctric en aquest model energètic?

L'autoconsum té un paper fonamental en la transició energètica, i així està contemplat en el PNIEC, amb una mesura específica per al seu desenvolupament.

El paper de l'autoconsum està directament relacionat amb l'apoderament de consumidor, i és una eina fonamental que permetrà als consumidors passar de ser un agent passiu a un actiu en el nou model energètic que estem construint , que és també un dels objectius bàsics que ens fixem en el Marc estratègic d'energia i clima.
 

Per què s'ha trigat tant a regular l'autoconsum (RD244 / 2019) quan era una demanda molt persistent de la societat?

Efectivament, és absurd que en un país amb tant recurs renovable com el nostre, hàgim arrencat tan tard: Teníem una normativa fins fa poc que generava evidents mancances i problemes per al desenvolupament real de l'autoconsum .

"És absurd que en un país amb tant recurs renovable com el nostre, hàgim arrencat tan tard: Teníem una normativa fins fa poc que generava evidents mancances i problemes per al desenvolupament real de l'autoconsum"

Amb les modificacions incloses pel RD-L 15/2018 vam iniciar el procés d'impuls real a l'autoconsum, eliminant les principals traves presents, com l’ "impost al sol", i introduint les principals novetats que conformen el marc actual desenvolupat en el RD 244 / 2019: autoconsum col·lectiu, autoconsum a través de xarxa, mecanisme de compensació simplificada per excedents.
 

Quines iniciatives s'impulsen des de l'IDAE en relació a l'autoconsum?   Quina finalitat persegueixen aquestes iniciatives?

A l’ IDAE estem treballant en diferents línies d'acció en relació amb l'autoconsum. Les principals són: línies de suport en el marc de el Pla de Recuperació; suport a millores normatives com el desenvolupament de coeficients dinàmics de repartiment per autoconsum col·lectiu; accions de difusió i promoció; suport a ciutadans per aclariment de dubtes, anàlisi de nous projectes que serveixin d’exemple; coordinació del desenvolupament de l'estratègia d'autoconsum; i anàlisi del potencial de l'autoconsum.
 

Es poden fer compatibles els interessos de les grans companyies energètiques amb les iniciatives d'autoconsum?

Un dels múltiples avantatges de les renovables és la seva elevada escalabilitat. Altres fonts de generació només tenen sentit de forma centralitzada i a gran escala, però amb les renovables, és possible generar energia directament des de casa, a nivell d'illa, de barri, o de poble ...

En aquest sentit, un dels objectius de la transició energètica és facilitar l'entrada de nous actors en l'àmbit energètic. Per això estem veient una aposta important de famílies, pimes i administracions públiques per a l'autoconsum, noves iniciatives i empreses que es desenvolupen entorn ​​a aquest objectiu, empreses tradicionals, petites i grans, que estan trobant en l'autoconsum una via de creixement.

En definitiva, és un marc molt més obert que permet una major participació de tots els actors.
 

Creu que la irrupció de el vehicle elèctric a gran escala podria ser un factor d'impuls de l'autoconsum?

La irrupció de el vehicle elèctric, en la mesura que suposa un nou element que incrementa la demanda elèctrica de forma distribuïda, serà un factor que faciliti l'impuls de l'autoconsum, ja que oferir als consumidors més possibilitats per aplicar l'energia que generin.

El vehicle elèctric, juntament amb el desenvolupament del Vehicle to Grid o del Vehicle to Home, aporta un avantatge molt important a l'autoconsum i és que proporciona l'emmagatzematge. El foment de l'emmagatzematge associat a l'autoconsum permetrà assolir diversos objectius:

"El vehicle elèctric, juntament amb el desenvolupament del Vehicle to Grid o del Vehicle to Home, aporta un avantatge molt important a l'autoconsum i és que proporciona l'emmagatzematge. El vehicle elèctric es convertirà en generador d'energia per a la llar"

Primer, optimitzar el sistema de generació, maximitzant els estalvis per al consumidor. El vehicle elèctric es convertirà en generador d'energia per a la llar. Després, gestionar la demanda i fomentar la figura de l'agregador, que permetrà l'agregació de la generació i el consum de manera que s'aconsegueixi una operació competitiva dels recursos distribuïts. 

A tall d'exemple, els 3,5 milions de turismes elèctrics que preveu el PNIEC el 2030, amb una capacitat mitjana d'emmagatzematge de 60 kWh, en la hipòtesi que únicament facilitessin un 10% de la seva capacitat, suposarien poder disposar de 17,5 GWh per gestionar la demanda.
 

 

I està preparat el sistema elèctric per a una hipotètica entrada massiva del vehicle elèctric?

 Sí. La mateixa Red Eléctrica de España ha assegurat que el sistema de generació del país pot assumir un parc de 6,5 milions de vehicles elèctrics sense necessitat de més capacitat instal·lada. No obstant això, la recàrrega intel·ligent i la gestió de la demanda seran fonamentals per optimitzar l'ús de l'actual xarxa de distribució, la qual, sí que necessitarà de certes inversions de reforç, que d'altra banda, el sector de la distribució, ja té previst, a l'igual que va passar en el seu moment amb l'entrada massiva de l'aire condicionat, per exemple.


 

Relacionats

Opinió

Avui, segons les dades de la Generalitat hi ha 50 instal·lacions d’autoconsum compartit (de les més de 10.000 que hi ha en total), i la majoria no han pogut veure encara reflectits els seus estalvis en una factura.

Notícia

L'ICAEN, a través del Fons Social Europeu, convoca aquests ajuts per a l'autoconsum i emmagatzematge d'energia renovable adreçats a les empreses i a la ciutadania.

Article

L’Ajuntament convida a la ciutadania a sumar-se a la comunitat energètica local de foment de l’energia fotovoltaica que neix amb el nom de La Cel de Caldes

Butlletí