Article publicat originalment a Opcions.org
El passat mes de gener, es van votar els temes per als dos pròxims quaderns monogràfics d’Opcions: els guanyadors han estat Opcions d’envelliment digne i El negoci dels residus. Com hem vingut fent des de l’inici de la revista, intentarem assenyalar els punts foscos, denúncies o polèmiques que acompanyen aquestes activitats i les possibilitats que tenim, com a persones consumidores i usuàries, d’incidir sobre ells i millorar-los amb els nostres hàbits i amb els nostres diners.
Aquesta tasca d’investigació i elaboració de continguts ha estat una de les constants en la nostra trajectòria: la informació sobre el consum com a eina de transformació social. Però, de tant en tant, hem de qüestionar-nos a nosaltres mateixes i preguntar-nos: i si allò realment important ja no és informar?
El valor de la informació
Un exemple pràctic al respecte de la pregunta que hem formulat. Estem arrencant motors amb algunes preguntes obertes per al primer quadern, Opcions d’envelliment digne. La vellesa és una etapa de la vida que totes voldríem transitar amb dignitat, respecte i en bona companyia. Però és una etapa en què som vulnerables i el sector de les cures a la gent gran és, lamentablement, terreny fèrtil per abusos i vulneració de drets. El sector està, actualment, molt qüestionat arran de les milers de morts per COVID-19 que s’han produït en residències, encara que no és l’única praxi qüestionable. També assistim darrerament a un degoteig de notícies de casos de maltractament a gent gran en residències que és, francament, preocupant.
Així doncs, ens trobem davant d’un sector sobre el qual val la pena, i molt, investigar. La solitud, indefensió i vulnerabilitat de la gent gran (sobretot dependents) justifiquen sobradament que ens fem preguntes, moltes preguntes.
- Com ens hem de preparar per envellir dignament?
- Quins són els recursos públics, privats o concertats i en què es diferencien?
- Quines problemàtiques cal abordar en relació a la vulnerabilitat de la gent gran en tant que consumidores de serveis de dependència?
- Com es relaciona la gent gran amb serveis complexos com les noves tecnologies o els serveis financers?
- Com podem tenir un impacte positiu en la societat després de finalitzada la nostra vida laboral?
Mirat en perspectiva, tot això de l’envelliment ens pot afectar, tard o d’hora, a nosaltres o als nostres cercles pròxims. Conèixer les respostes a les preguntes que ens hàgim formulat ens donarà un coneixement que és la base indispensable per a una acció una mica més coherent i, si pot ser, transformadora.
No sempre el coneixement sobre un problema ve associat a la possibilitat d’una acció transformadora
Però, tornant a la pregunta inicial (i si allò realment important ja no és informar?): No sempre el coneixement sobre un problema ve associat a la possibilitat d’aquesta acció transformadora, quan parlem de decisions de consum. Per exemple, anem al cas dels residus, el segon tema de quadern que tractarem aquest 2021 i que hem titulat, per ara, El negoci dels residus.
Aprendre com es gestionen les escombraries, qui se’n beneficia i per què no es fa millor, ens permetrà prendre millors eleccions que impactin en els sistemes de recollida, classificació o gestió dels mateixos? No sembla haver-hi una relació tan directa.
M’explico. És cert que tenim un marge d’”acció consumerista“: evitant compres innecessàries i els seus embalatges, utilitzant els circuits de segona mà o amb uns bons hàbits de classificació de residus tindrem un impacte positiu, fins aquí d’acord. Però hi ha tot un conjunt d’influències que són decisives: les normatives vigents; els sistemes de gestió de residus existents (amb infraestructures costoses d’implantar i mantenir); empreses constructores i de gestió ambiental molt assentades; interessos polítics i portes giratòries; sense oblidar la realitat física pura i dura – és a dir, els materials disponibles a l’escorça terrestre, la seva escassetat i possibilitats d’ús i reciclatge (minerals, recursos fòssils, fusta, etc.).
El que vull dir és que hi ha un conjunt de forces que intervenen sobre el negoci dels residus i la nostra acció com a consumidores és només una d’elles: rellevant, però no tant com per ser determinant. Per tant, conèixer tot aquest entramat de gestió de materials ens pot donar unes pautes per a l’acció individual, però és lícit preguntar-se si no faríem millor ús dels nostres recursos fent lobby, consultoria, laboratoris o altres iniciatives més concretes que no un producte comunicatiu com pot ser una revista.
La nostra acció com a consumidores és rellevant, però no tant com per ser determinant
Dit d’una altra manera: què és més útil: comunicar o actuar?
Queda clar, doncs, que és difícil acotar les investigacions, encertar en les preguntes o trobar els “punts calents” que generin interès i debat. És per això que us animo a aportar els vostres comentaris sobre aquest article, a formular les preguntes necessàries o a reflexionar sobre el sentit del que fem. Podeu fer-ho en xarxes socials o per correu a redaccio@opcions.coop.
Els límits de la informació
La pregunta anterior (què és més útil: comunicar o actuar?) és molt rellevant en un context de saturació informativa de l’era Internet i ens porta a reconsiderar com realitzem la producció i difusió de continguts sobre consum conscient.
Montse Peiron, fundadora de la revista Opcions allà pel 2002, es preguntava en un article del quadern Opcions 53 si el consum conscient havia aconseguit canviar alguna cosa des d’aleshores: “No hem pogut canviar el món, però sí que ho hem transformat d’una manera gens anecdòtica”. Es referia a la presència social del consum conscient en l’imaginari col·lectiu. Al fet que la població és més conscient ara que fa vint anys de les implicacions del nostre model de consum, i que hi ha alternatives viables.
La població és més conscient ara que fa vint anys de les implicacions del nostre model de consum
Però una de les conseqüències d’aquest aparent èxit és que, sense voler, hem ajudat a donar a llum un fenomen preocupant: la bola de neu de la publicitat amb valors. Ara, moltes de les empreses (sovint grans corporacions) que s’anuncien a TV i xarxes socials es venen com verdes i justes, encara que el públic desconegui com, quant o per què s’autodefineixen així, qui controla la veracitat d’aquestes afirmacions i si ens en podem refiar. El que està clar és que els valors als quals fan referència (la sostenibilitat, per exemple) s’han inserit en la cultura col·lectiva gràcies, en part, a organitzacions com la nostra, i la comunicació corporativa respon a aquesta demanda.
Vol dir això que el mercat ha donat un tomb cap a l’ODS número 12 de producció i consum responsables i estem fent, per fi, les paus amb el planeta? Coneixent les estratègies operatives i de comunicació actuals, la resposta més probable és: igual ens estan venent la moto una mica. O potser, molt.
Un dictamen recent de el Consell Econòmic i Social europeu sobre el consum sostenible a Europa i les estratègies per aconseguir-lo reconeix que tot això del màrqueting potser no serveix de molt per canviar el consum: “Les polítiques de la UE adreçades al consum s’han centrat fins ara en el paper dels ciutadans com a consumidors i a utilitzar instruments polítics basats en la informació per intentar influir en el comportament dels consumidors. (…) Aquests instruments polítics han tingut un efecte limitat en el consum insostenible. De fet, no hi ha moltes proves que suggereixin que una millor informació sobre el rendiment mediambiental dels productes, com les etiquetes ecològiques, aconsegueixin canvis reals en els hàbits de compra, i molt menys al nivell necessari.”
Moltes de les empreses que s’anuncien a TV i xarxes socials es venen com verdes i justes
En qualsevol cas, dues reflexions a compartir, si més no, sobre aquest fenomen de la bombolla de la comunicació amb valors:
La primera és que, per ser justos, cal diferenciar entre, d’una banda, els continguts que fem a Opcions (i altres mitjans independents) sobre consum i, de l’altra, el triomfalisme verd que les empreses convencionals transmeten. Seguim creient en la necessitat d’una informació rigorosa i estructurada sobre el que consumim. Si vosaltres també ho creieu, no deixarem de fer-ho, tot i l’allau informatiu.
En comparació amb el que abans anomenava “la bola de neu de la publicitat amb valors”, les anàlisis de consum que hem fet històricament en les revistes i quaderns d’Opcions tenen qualitat informativa, rigor i veracitat, a més de defensar el bé comú i no un interès particular. Volem seguir fent-los perquè constitueixen un coneixement sobre el fenomen del consum contemporani del què pensem que no es pot prescindir. Pel que ens pot aportar i pel potencial transformador que té, encara que sigui modest.
La segona reflexió és que, probablement, no n’hi hagi prou amb publicar continguts dignes del paper en què s’imprimeixen. Pel públic general, no hi ha gaire diferència, a primera vista, entre la sostenibilitat fake i el que venim fent en el sector més arrelat del cooperativisme, l’economia solidària i l’ecologisme social. De fet, probablement, el missatge sigui molt més amable i comprensible en el primer cas. I, com tenen cent vegades més pressupost, hi arriba més.
No podem cenyir-nos a la il·lusió que, publicant bons continguts i carregant-nos de raons, aconseguirem que la majoria social faci un gir en els seus hàbits de consum capaç de transformar el sistema econòmic. És un ingredient necessari, un primer pas imprescindible, però, sens dubte, insuficient. El coneixement adquirit cal explotar-lo.
