Rosa Ma Alsina-Pagès: "Hush City Mobile Lab permet als ciutadans empoderar-se per identificar àrees tranquil·les a les ciutats, i millorar la seva qualitat de vida"

16/11/2020 - 12:26

La Dra. Rosa Ma Alsina-Pagès és Professora Titular en el Grup de Recerca en Tecnologies Media de La Salle (URL). Parlem amb ella de soroll i de silenci, de paisatge sonor i qualitat de vida. Ens explica el Hush City Mobile Lab Project, com a una de les seves ambaixadores al món, un projecte de ciència ciutadana que permet als ciutadans empoderar-se per a identificar i avaluar “Quiet Areas” zones on el soroll no afecta els processos humans i on podem trobar descans i reconnexió lluny de la contaminació acústica.

Autora: Lídia Hervàs

Foto: Jordi Garcia @localpres

Vostè està especialitzada en l’estudi de la diversitat i la naturalesa dels senyals acústics a les ciutats. Què ha descobert en els seus anys de recerca?

A La Salle ja fa uns quants anys que estudiem les diferents tipologies de so, el seu origen i també el seu impacte en les persones. Estudiem els sons en àmbits urbans, però també periurbans i fins i tot rurals. Hem tingut la oportunitat d’analitzar-ho en grans ciutats com Roma, Milà o Barcelona, però també en ciutats mitjanes com Andorra la Vella i Escaldes, Sant Cugat del Vallès o Girona, en petits poblets, i fins i tot en parcs naturals.

Sempre hi ha hagut un aspecte que m’ha cridat especialment l’atenció: l’impacte, la influència, l’acompanyament que fa el so a la nostra vida. Viure en un paisatge sonor agradable, amb un nivell de soroll baix i amb la inclusió de sons agradables (cants dels ocells, aigua corrent del riu, etc), ens millora la qualitat de vida. Més preocupant és el cas de qui viu en un paisatge sonor menys amable, amb nivells de soroll elevats, amb molta densitat de soroll de trànsit o d’oci.

"L’estudi d’algorismes per a la detecció automàtica de sons ens aporta més informació de la composició del nostre entorn i analitzar l’impacte dels sons en les persones ens permet treballar perquè els ciutadans puguin viure en un paisatge sonor que proporcioni més qualitat de vida"

Els seu grup d’investigació centra la seva activitat en la recerca d’una interacció més natural entre les persones, les màquines i el seu ambient, com lliga això amb el soroll? Expliqui’ns aquest àmbit d’activitat…

El so està profundament vinculat a la oïda, un dels cinc sentits humans, i generar o rebre sons és una de les nostres formes d’interacció més natural. Des de la parla – que també es treballa al grup – fins a la música, passant pel soroll de l’enlairament d’un avió o la frenada d’un tren en una estació, són esdeveniments acústics que ens provoquen una relació amb el nostre entorn. El so és un element comú d’interacció entre humans, animals i també màquines.

L’estudi d’algorismes per a la detecció automàtica de sons ens aporta més informació de la composició del nostre entorn, de la mateixa manera que analitzar l’impacte d’aquests sons en les persones ens permet treballar perquè els ciutadans puguin viure en un paisatge sonor que proporcioni més qualitat de vida, especialment aquelles que viuen en una ciutat o a prop d’un entorn industrial.

"Els efectes ja estudiats sobre la salut de les persones són la molèstia, les alteracions de la son, les dificultats cognitives, les discapacitats auditives i els acúfens, també efectes cardiovasculars i metabòlics, i en general, afectacions sobre la qualitat de vida, la salut mental i el benestar"

Un estudi recent, publicat per l’ISGlobal, estima que la implantació completa del projecte de les superilles podria evitar 667 morts prematures anuals. La majoria per la disminució dels nivells de contaminació atmosfèrica, però unes 163 com a resultat de la reducció de la contaminació acústica, que es preveu que seria d’un 5,4%. Com ens emmalalteix o ens mata el soroll?

L’OMS ja fa temps que explica que el soroll és profundament perjudicial per la salut. El 2018 va publicar una actualització de les pautes sobre soroll ambiental que tenen en compte els nivells màxims recomanats detallats pel tipus de font sonora: el soroll de trànsit, el soroll ferroviari, el d’aviació, el dels molins de vent i el soroll d’oci.

Els efectes ja estudiats sobre la salut de les persones són la molèstia, les alteracions de la son, les dificultats cognitives, les discapacitats auditives i els acúfens, també efectes cardiovasculars i metabòlics, i en general, afectacions sobre la qualitat de vida, la salut mental i el benestar.

Foto: Jordi Garcia @localpres

De que parlem quan parlem d’un soundwalk?

Un soundwalk és una passejada en la que ens focalitzem a escoltar l’entorn acústic que ens envolta. La primera vegada que es cita el concepte fou els anys seixanta del segle passat, per Michael Southworth, però realment Murray Schafer el va desenvolupar molt més als anys setanta en el marc del “World Soundscape Project”. Avui dia es practiquen molts tipus de soundwalk, des de passejades d’una persona sola, o bé en grup; en total silenci o amb converses sobre el que s’està percebent; gravant sons o sense gravar-ne, i fins i tot passejades a cegues amb guies, per tal de focalitzar més els sentits en allò que s’escolta. El tipus de soundwalk aplicat va molt lligat a quin tipus d’informació es busca en preparar la realització de la passejada sonora.

"Tots ens adonem de fins a quin punt estàvem envoltats de soroll en el moment en que aquests desapareix o disminueix, i llavors apareix aquesta mena d’enyorança d’un silenci que normalment no tenim"

Li confesso una cosa. Vaig viure molts anys a la ciutat, i al mudar-me al camp sentia com si el silenci m’estigués curant. Quan estem envoltats de soroll oblidem la importància del silenci? Ens desconnectem de la natura i per tant del nostre propi cos?

Entenc perfectament la sensació que descrius! Et diria que tots ens adonem de fins a quin punt estàvem envoltats de soroll en el moment en que aquests desapareix o disminueix, i llavors apareix aquesta mena d’enyorança d’un silenci que normalment no tenim. Fixa’t bé que tots els que vivim en un entorn urbà hem viscut una experiència propera a la que descrius els passats mesos de confinament, causat per la COVID-19. Hi havia barris de Barcelona en els que es van sentir cants d’ocells des de les cases, i la gent que hi viu ni tan sols recordava que això hagués passat mai abans.

Per mirar de recollir tots aquests canvis de sensació respecte a l’entorn sonor durant el confinament, des de La Salle – juntament amb ISGlobal - vam llançar el projecte “Sons al balcó”, encara actiu, en el que demanàvem als ciutadans d’arreu de Catalunya que registressin un vídeo de mínim 30 segons de durada des del seu balcó o finestra, i que ens contestessin un breu qüestionari que preguntava sobre els canvis més rellevants del paisatge sonor de la seva llar a causa del confinament domiciliari. Un percentatge elevadíssim dels nostres voluntaris ens van dir que el seu paisatge sonor havia millorat molt durant el confinament, i que sentien des de casa sons que els resultaven molt més agradables que no pas abans del confinament. Havia disminuït especialment el soroll de trànsit, i els sons més naturals de la ciutat es percebien amb més claredat. Això no va ser només un tema de percepció dels ciutadans, sinó que les ciutats catalanes que disposen de xarxa de monitoratge acústic també van detectar baixades dels nivells de soroll molt rellevants, tan de dia com de nit.

 

Sovint ens manca consciència de la importància de cuidar l’entorn sonor en el que vivim o treballem. És per això que la divulgació de la recerca en soroll és també un punt clau, a ser possible des dels infants a l’escola, per incrementar aquesta consciència de l’impacte del so a la nostra vida.

"Una zona tranquil·la és aquella que no presenta interferències acústiques en activitats com la comunicació, la lectura, el pensament, l’escriptura, el son o l’aprenentatge; aquests processos humans són habitualment destorbats pel soroll, si aquest apareix"

Com són realment d’importants les ‘arees tranquiles o pacificades’?

Les àrees tranquil·les ja surten a la definició que va fer el Parlament Europeu l’any 2002 quan va publicar la Environmental Noise Directive (END), però d’una forma molt vague. Més tard, el 2012, quan es van aterrar certes recomanacions per atacar el problema del soroll a les ciutats, se’n va fer una definició més acurada. Una zona tranquil·la és aquella que no presenta interferències acústiques en activitats com la comunicació, la lectura, el pensament, l’escriptura, el son o l’aprenentatge; aquests processos humans són habitualment destorbats pel soroll, si aquest apareix.

Les àrees tranquil·les són importants perquè els seus residents – si és el cas – no pateixen els efectes negatius de salut que hi ha en les aglomeracions urbanes, però sobretot, perquè la visita regular d’altres ciutadans a una zona tranquil·la els millora la salut i el benestar. Les hem d’entendre com un petit oasi de qualitat sonora al mig d’una ciutat - que normalment presenta certs nivells de soroll de trànsit -  on anar a llegir un llibre, passejar o córrer, jugar amb els nens, tenir una conversa agradable o senzillament, anar a relaxar-se.

"La percepció humana té una dependència molt forta de la percepció visual, i d’alguna manera, aquesta reforça la imatge sonora que es pot obtenir només amb la oïda"

La percepció del so no és només auditiva, o depèn d’aspectes visuals, en quin sentit?

La percepció del so des d’un punt de vista psicològic l’estudia la psicoacústica, i descriu la subjectivitat de les característiques sonores d’intensitat, to i timbre, que s’influeixen mútuament i no són independents. I certament, la percepció humana té una dependència molt forta de la percepció visual, i d’alguna manera, aquesta reforça la imatge sonora que es pot obtenir només amb la oïda. És per això que la nostra captació de dades sonores en els soundwalks inclou una fotografia del lloc tranquil escollit, i també és aquest el motiu de demanar als nostres col·laboradors en ciència ciutadana en el marc del projecte ‘Sons al balcó’ que ens enviïn un vídeo i no un registre sonor, per tal de poder analitzar no només el que escolten, sinó també el que veuen.

Foto: Jordi Garcia @localpres

El compositor Murray Schafer va ser el creador d’aquests passejos… Va dir: Hem de tornar a involucrar els nostres sentits auditius per trobar el nostre lloc al món. Això va molt més enllà de la salut. A que es referia?

 Murray Schafer, reconegut arreu pel projecte “World Soundscape Project”, és un ambientalista canadenc, però cal tenir present que també és pedagog musical, escriptor i educador. Fou una de les primeres veus que parlà de paisatge sonor, i feu molt evident en aquell moment la seva preocupació per l’ecologia acústica. En aquest sentit, reclamava ja a mitjans dels anys setanta a la UNESCO Courier que la vista havia esdevingut el sentit hegemònic, i que no havia estat així en el passat – i no havia d’ésser així en el futur, tampoc! En aquell moment, el concepte de soundscape era incipient, i ell reclamava l’atenció perquè la nostra oïda pogués recuperar el seu lloc per tal de poder denunciar el que ell anomenava l’huracà creixent de soroll, però també gaudir de tots aquells sons que ens envolten i ens fan una vida més plaent. 

Expliqui’ns què es la iniciativa Hush City Mobile Lab project.

"El Hush City Mobile Lab project té per objectiu fer que les ciutats en les que vivim siguin més saludables i més tranquil·les; siguin un lloc millor per a viure"

El Hush City Mobile Lab és un projecte que començà el 2018, amb la Dra. Antonella Radicchi com a investigadora principal, i que té per objectiu fer que les ciutats en les que vivim siguin més saludables i més tranquil·les; siguin un lloc millor per a viure. Les actuacions prioritàries del Lab es centraren en la participació ciutadana, mirant d’establir una comunitat de ciència ciutadana que doni suport al projecte, i en l’anàlisi de les dades obtingudes usant tècniques del món del paisatge sonor i de la psicoacústica, per tal de poder definir millor el que són les àrees tranquil·les. Es recolza en comparatives amb les millors pràctiques i les normatives aplicables a diferents països, com és el cas de la comparativa Berlín – Nova York, i finalment, també es centra en la definició d’un pla marc per a les zones tranquil·les a Berlín. Aquest projecte va rebre finançament de la fundació HEAD-Genuit.

Aquesta proposta inicial s’amplià a altres territoris amb els anys, quan es va comprovar que un dels resultats del projecte, la Hush City App, s’adoptava a diferents parts del món per tal de donar suport a la creació de plans per a àrees tranquil·les en ciutats per part dels professionals de l’àmbit.

Foto: Jordi Garcia @localpres

"Hush City Mobile Lab project facilita la integració de la ciència ciutadana i permet als ciutadans empoderar-se per tal d’identificar i avaluar àrees tranquil·les a les ciutats, i que té per objectiu crear un mapa d’àrees tranquil·les d’accés lliure"

En que ens pot ajudar l’aplicació per a mòbil Hush City App.

La Hush City App és una aplicació gratuïta inventada per la Dra. Radicchi en el marc del projecte Hush City Mobile Lab, que facilita la integració de la ciència ciutadana i permet als ciutadans empoderar-se per tal d’identificar i avaluar àrees tranquil·les a les ciutats, i que té per objectiu crear un mapa d’àrees tranquil·les d’accés lliure. En ciutats com Berlin i Limerick els mateixos professionals de l’àmbit han fet ús de l’aplicació per tal d’obtenir informació per a millorar els seus plans d’acció respecte a les àrees tranquil·les. Es pot utilitzar en tots els telèfons mòbils Android o iOS, i està disponible en Anglès, Alemany, Italià, Espanyol i Portuguès. A dia d’avui compta amb 20 ambaixadors arreu del món – i tinc el plaer de ser-ne una d’elles - , que procuren i promouen el seu ús com a eina per a centralitzar i oferir a la comunitat científica i a l’administració dades objectives (fragments de gravació i fotografies) de les àrees tranquil·les que cartografien els ciutadans.

"Un entorn sonor saludable no correspon a un silenci absolut, sinó a un paisatge sonor que permeti la salut física i mental, així com bones interaccions socials"

Com pot ajudar el concepte de soundscape, i aquesta tecnologia a millorar el disseny urbanístic?

Els urbanistes necessiten d’informació per tal de millorar la qualitat ambiental de totes les ciutats, i el paisatge sonor n’és un dels eixos. Cal vincular els elements acústics – tan els objectius com els subjectius – provinents dels estudis amb paisatges sonors, amb paràmetres arquitectònics i mirar d’establir-ne les relacions i les característiques observades. Hi ha molts elements a tenir en compte, com ara la forma de carrers, tipologia i material de les façanes, i també el disseny dels espais. És un àmbit de coneixement profundament interdisciplinari que s’hi està treballant intensament avui dia. Una part molt interessant a tenir en compte és que no només es consideren els aspectes negatius del soroll, sinó també tota l’aportació positiva que tenen alguns sons a la vida de les persones. Cal tenir molt present que un entorn sonor saludable no correspon a un silenci absolut, sinó a un paisatge sonor que permeti la salut física i mental, així com bones interaccions socials.

Foto: Jordi Garcia @localpres

 

Relacionats

Notícia

A Europa, al menys 100 milions de persones estan exposats a nivells de soroll per sobre dels recomanats per OMS. La contaminació acústica provoca 16.000 morts prematures l'any a Europa. Aquests dies, diversos experts reunits pel Congrés Acusticat, que s'està celebrant a Sant Cugat del Vallès, alerten que no es té en compte el perill real que suposa el soroll, tant per a les persones com per als ecosistemes.

Notícia

La gestió, el control del soroll i les mesures urbanístiques i d’infraestructures de transport han estat els eixos centrals de debat de la primera jornada del 3r Congrés d’Acústica Català, en la versió online, des de Sant Cugat del Vallès.

Acte
01/03/2020 - 12:00
Parc del Bosc de Can Gorgs

Butlletí