Cristina O'callaghan: “Cal protegir els ecosistemes i preservar la biodiversitat si volem prevenir futures pandèmies”

 

 

20/04/2020 - 12:12

En plena crisi pel coronavirus, centres de recerca d’arreu del món – inclosa Catalunya – pugnen per ser els primers a trobar la vacuna contra el virus i frenar la pandèmia, que ja ha traspassat les fronteres de pràcticament tots els països del planeta. Segurament no serà la darrera; en els últims anys, les pandèmies mundials han anat en augment (l’OMS va registrar 1.483 brots epidèmics en 172 països entre el 2011 i el 2018); i juntament amb el Banc Mundial va elaborar el setembre passat un informe alertant del perill d’una possible pandèmia.

Cristina O’Callaghan, investigadora i professora especialitzada en epidemiologia ambiental, explica que hi ha una relació directa entre la pèrdua de biodiversitat i la propagació de malalties infeccioses. L'origen de la COVID-19 s'associa a una sobreexplotació d'ecosistemes, irrupció d'entorns naturals i pèrdua de la biodiversitat. Si volem prevenir futures pandèmies com aquesta, cal que anem a l'origen, a protegir els ecosistemes i preservar la biodiversitat.  Cal detacar que O’Callaghan és investigadora a l'ISGlobal de Barcelona i professora dels estudis de ciències de la salut a la UOC.

 

Quin paper té la degradació ambiental en l’augment de les pandèmies mundials?

El coronavirus no és un cas aïllat. Més del 70% d’aquestes noves malalties sorgeixen d'una interacció entre animals normalment salvatges i humans; el que s'anomenen malalties zoonòtiques. El sistema actual de sobreexplotació d'ecosistemes afavoreix que els contactes entre fauna salvatge i humans siguin més freqüents. Ho veiem clarament en boscos primaris com l’Amazònia o el Sud-est asiàtic: són espais on abans la presència d’humans era molt minoritària, i ara s’hi ha establert centres poblats derivats d’activitats com l’extracció de fusta o l’explotació de terres per l’agricultura. Aquestes aglomeracions, cada cop més grans i amb major densitat de població, afavoreixen la interacció entre fauna i humans. I aquí hi ha dues coses a tenir en compte.
 

“El sistema actual de sobreexplotació d’ecosistemes afavoreix els contactes entre fauna salvatge i humans”

Quines són?

Per una banda, existeixen sistemes alimentaris amb una gran demanda de carn, que la satisfan amb la caça o la cria en captivitat il·legal d’animals salvatges. És el cas de la Xina, però també passa en altres països. Espècies que al llarg de la història no han estat en contacte amb els humans, ara sí que ho estan. Ho hem vist en el cas de la COVID-19: tot i que encara no hi ha una teoria definitiva sobre l’origen de la malaltia en humans, el fet que els primers casos es detectessin en persones que treballaven en un mercat d’animals salvatges de Wuhan fa pensar que va ser allà on va passar d’animals a humans. Per altra banda, el risc de transmissió de malalties infeccioses augmenta amb una menor diversitat.
 

“L’origen de la pandèmia de la COVID-19 s’associa a una sobreexplotació d’ecosistemes, irrupció d’entorns naturals i pèrdua de la biodiversitat”

Com es produeix això?

Hi ha diverses hipòtesis que ho explicarien: una és que les espècies que desapareixen en primer lloc són les que tenen un risc de transmissió de malalties més baix, i les que queden són les que transmeten les infeccions més fàcilment. Una altra hipòtesi és que, en reduir-se l’espai físic, animals d’espècies diferents passen a viure més a prop els uns dels altres, facilitant la transmissió dels virus entre ells. Això dóna lloc a recombinacions de virus, i per conseqüència, una major possibilitat que s'originin virus nous. 

L’informe de l’IPBES, publicat el maig del 2019, assenyala una greu disminució de la biodiversitat a escala mundial. Creu que la pandèmia de la COVID-19 pot contribuir al fet que els governs prioritzin polítiques que afavoreixin la biodiversitat, un tema ‘deixat de banda’ actualment?

Si aconseguim que la gent relacioni la pandèmia que estem passant amb la pèrdua de la biodiversitat, sí. L'origen d'això no és causal, s'associa a una sobreexplotació d'ecosistemes, irrupció d'entorns naturals i pèrdua de la biodiversitat. Si volem prevenir futures pandèmies com aquesta, cal que anem a l'origen, a protegir els ecosistemes i preservar la biodiversitat. És important que la gent sigui conscient d'això.
 

I com es materialitza, això?

És important anar més enllà del moment actual, mirar-ho amb perspectiva. Ara tothom està enfocat en trobar vacunes, tractaments… tot això és bàsic per frenar l’epidèmia, però no només cal apagar el foc; també hem de controlar els seus orígens, que es troben en la degradació ambiental. Hem arribat a un punt en què, si seguim aquesta tendència, els guanys que hem tingut a nivell de salut els començarem a perdre. Fins ara hem pogut millorar la nostra salut degradant l’entorn, però això deixarà de passar; és el que estudia la perspectiva de la salut planetària.
 

“Tot el que fem per millorar la salut ha de ser bo també pels ecosistemes”

De què tracta, aquesta perspectiva?

La salut planetària és una disciplina relativament nova, que parteix de la idea que fins ara hem pogut millorar la salut a nivell global mentre degradàvem l’entorn natural. Això ens ha permès extreure recursos per reduir la mortalitat infantil, augmentar l’esperança de vida, etcètera. Però ara hem arribat en un punt en què, seguint aquesta tendència, començarem a perdre els guanys que hem tingut a nivell de salut. El paradigma de salut planetària diu que tot el que fem per millorar la salut ha de ser bo també pels ecosistemes.
 

Per exemple?

Un exemple clar n’és com prevenir la mortalitat per cops de calor a l’estiu, provocada per les onades de calor derivades del canvi climàtic, i que cada cop són més freqüents.

Si per solucionar-les cal que tothom tingui aire condicionat convencional a casa, es redueix la mortalitat per cops de calor, però això fomenta l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Es redueix el problema dels cops de calor, però a llarg termini s’està agreujant el canvi climàtic, amb els problemes que pugui tenir.


Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Opinió

No sóc optimista: el més senzill hauria estat habituar-nos a lluitar units per importants i evidents objectius de tots, sigui parar pandèmies o defensar l'ambient comú, però només la ciència ho ha fet. Lamentablement, estem suspenent l'examen de la col·laboració entre diferents d'una manera fins i tot obscena.

Entrevista

És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.

Notícia

Quin impacte sobre la fauna té el confinament de les persones a les ciutats? Arran de la crisi del coronavirus, aquesta pregunta ha estat freqüent i ha donat lloc a moltes especulacions. Tot i que no hi ha dades per estimar l’impacte, els estudis previs permeten anticipar-ne algunes conseqüències.

Butlletí