Per què destruir la biodiversitat ens aboca al contagi de virus

Investigador i director del grup de Ecologia i Canvi Global al Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC)
17/04/2020 - 15:55

Article originalment publicat per Fundació CONAMA en castellà i traduït al català per part de Sostenible.cat amb el seu permís i de l'autor.


Hem viscut més de 40 anys d'esquena a la natura. La Cimera de la Terra a Rio de Janeiro el 1992 ja va constatar aquesta realitat que no ha fet sinó empitjorar en les últimes dècades amb una crisi ambiental creixent i sense precedents.

Per la seva banda, l'Organització Mundial de la Salut venia avisant en els últims anys que no estem preparats per a una pandèmia. La pandèmia va arribar i tots, confinats a les nostres llars, vam comprovar que, efectivament, no estem preparats per a una pandèmia.

"L'OMS i molts científics apunten que vindran més pandèmies, cada vegada amb més freqüència i alguns patògens seran més letals que el coronavirus. Darrere hi ha la destrucció del medi natural, amplificada per la desigualtat social i la globalització"

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i molts científics apunten que vindran més pandèmies, cada vegada amb més freqüència i alguns patògens seran més letals que el coronavirus. És evident que cap estat ni cap organisme internacional pot protegir-nos eficaçment d'aquestes amenaces que planen sobre la humanitat. Problemes i amenaces globals que afecten el nostre benestar i la vida de milions de persones, darrere dels quals hi ha la destrucció del medi natural, amplificada per la desigualtat social i la globalització.

"Cal repensar la nostra relació amb el medi natural ara que hem comprovat d'una manera molt radical i extrema que la nostra salut depèn de la seva salut"

Tornar a una relativa normalitat no pot ser tornar a la situació d'abans de la crisi del coronavirus, ja que aquesta situació és la que va portar la pandèmia. Cal repensar la nostra relació amb el medi natural ara que hem comprovat d'una manera molt radical i extrema que la nostra salut depèn de la seva salut. En concret, diversos estudis han mostrat des de fa més de 15 anys l'important paper protector que confereix la biodiversitat davant les zoonosis, és a dir, davant de malalties infeccioses d'origen animal que, com COVID-19, acaben afectant l'ésser humà.

Els mecanismes es van plantejar i es van demostrar també fa més d'una dècada i les múltiples epidèmies i brots locals de virus com el de l'Hanta o l'Ébola, o la grip aviària van anar il·lustrant els perills de reduir les espècies presents en un ecosistema i, en general de simplificar la natura.

Una natura simplificada en espècies i processos ecològics és incapaç de proveir-nos de molts dels béns i serveis que necessitem per subsistir. Alguns d'aquests serveis, com el de protecció davant d'agents infecciosos és tan crucial com impossible de ser reemplaçat per cap institució, organisme o entitat d'origen humà, especialment quan arriba a dimensions globals o quan implica a un patogen com el coronavirus davant el qual la nostra espècie no té memòria immunològica i que té un elevat grau de contagi i infectivitat.

"Aquesta crisi sanitària ens ha tocat a tanta gent de prop i ens ha preocupat profundament a persones de tan variats orígens i circumstàncies vitals que té l'autèntic poder de influir de veritat per canviar radicalment la nostra actitud davant el medi natural"

Veiem cada vegada més exemples de com la crisi ambiental, que abasta des del canvi climàtic fins a l'extinció massiva d'espècies i la destrucció severa dels espais naturals de tot el planeta, té efectes directes en la nostra salut i compromet la sostenibilitat de la nostra societat tal com la teníem concebuda abans de la crisi del coronavirus. Aquesta crisi sanitària ens ha tocat a tanta gent de prop i ens ha preocupat profundament a persones de tan variats orígens i circumstàncies vitals que té l'autèntic poder de influir de veritat per canviar radicalment la nostra actitud davant el medi natural.

 

"Cal reenfocar el nostre model social de manera que la despesa en protegir i restaurar uns ecosistemes funcionals i rics en espècies es converteixi en la millor inversió que podem fer. En realitat, no tenim alternativa. El focus en el medi ambient no és una opció. És l'única manera d'assegurar no només el nostre benestar sinó la nostra mateixa persistència"

Estem per tant en un moment històric per a la nostra civilització en el qual podem limitar-nos a reaccionar davant les fallades de sistema natural i seguir pensant que la despesa destinada a l'entorn és un luxe que només ens podem permetre en moments de bonança econòmica, o bé reenfocar el nostre model social de manera que la despesa en protegir i restaurar uns ecosistemes funcionals i rics en espècies es converteixi en la millor inversió que podem fer. En realitat, no tenim alternativa. El focus en el medi ambient no és una opció. És l'única manera d'assegurar no només el nostre benestar sinó la nostra mateixa persistència.


 

Font: CONAMA

Etiquetes: 

Relacionats

Opinió

No sóc optimista: el més senzill hauria estat habituar-nos a lluitar units per importants i evidents objectius de tots, sigui parar pandèmies o defensar l'ambient comú, però només la ciència ho ha fet. Lamentablement, estem suspenent l'examen de la col·laboració entre diferents d'una manera fins i tot obscena.

Entrevista

És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.

Notícia

Quin impacte sobre la fauna té el confinament de les persones a les ciutats? Arran de la crisi del coronavirus, aquesta pregunta ha estat freqüent i ha donat lloc a moltes especulacions. Tot i que no hi ha dades per estimar l’impacte, els estudis previs permeten anticipar-ne algunes conseqüències.

Butlletí