Miquel Canals: ‘Davant la costa trobem abocadors de deixalles a 1500m. de profunditat’

01/09/2019 - 11:51

Lluís Reales conversa amb el catedràtic de Geologia de la UB Miquel Canals, autor de l”Atles del mar. Fets i dades sobre les amenaces als ecosistemes marins". Aquest atles recull informació rigorosa i actualitzada sobre els perills que amenacen el mar a causa de l’activitat humana. Les dades que hi apareixen ens interpel·len, perquè tots som responsables, d’una manera o altra, del deteriorament de mars i oceans. Tant de bo també ho siguem de la seva salvaguarda i, fins on sigui possible, de la seva recuperació.


 

Relacionats

Notícia

El passat 8 i 9 de febrer, el municipi de Deltebre ha celebrat dues sessions matinals de neteja de les platges del municipi. En total, han estat més de 500 les persones que de manera desinteressada han participat i han permès recollir al voltant de 300 sacs (3.000kg) amb residus de les platges com a conseqüència del pas del temporal Glòria per Deltebre.

Notícia
Deixalles marines a l'estret de Messina a 415 metres de fondària, a l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món | M. Pierdomenico, D. Casalbore i F. Chiocci

Deixalles marines a l'estret de Messina a 415 metres de fondària, a l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món | M. Pierdomenico, D. Casalbore i F. Chiocci

L’estret de Messina és l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món, amb més d’un milió d’objectes per quilòmetre quadrat en alguns punts. Així ho constata un nou article publicat a la revista Environmental Research Lettersi que signen els experts Miquel Canals i Georg Hanke. El treball alerta que el volum de brutícia abocada als mars podria superar els tres bilions de tones mètriques en els pròxims trenta anys. 

Reportatge
Els municipis costaners articulen noves formes de decidir sobre el territori davant dels impactes de la crisi ambiental i social
Font: Paisatgesverticals.cat

Font: Paisatgesverticals.cat

L’entramat d’interessos entre la població, l’economia blava, l’oci i tot activitat econòmica que es desenvolupa al litoral és una constant que es manté en tensió al llarg del litoral català. Gairebé un any enrere, els municipis del litoral català reclamaven ajudes urgents a les administracions, aclaparats pels recents estralls que havia deixat el temporal Gloria. Poc s’imaginaven, però, que dies més tard arribaria una segona crisi en forma de pandèmia mundial. Aquesta situació ha esdevingut el detonant perquè ajuntaments, sectors econòmics i societat civil s’organitzessin per trobar solucions acordades a problemes comuns, emparats per la llei d’ordenació i protecció del litoral aprovada el juliol del 2020.

Butlletí