Què ens porta al consum conscient?

Professor de psicologia del consum a ESCODI-UB i a la UAB.
04/03/2019 - 11:56

Què fa que unes persones facin el pas cap al consum sostenibilista? I sobretot, què fa que es mantinguin aquests patrons? Aquesta és una pregunta que suposo que la majoria de lectores s’han preguntat i que a mi, com a docent de psicologia del consum, feia anys que em rondava pel cap. D’aquí va partir la meva tesi doctoral, de 400 pàgines de text, que ara em disposo a convertir en un full.

L’origen del treball va sorgir mentre formava part de La Tòfona, una cooperativa de consum agroecològic de la vila de Gràcia. Hi participàvem persones molt diverses, de totes les edats i gèneres, amb diferent nivell adquisitiu i acadèmic, però que compartíem un compromís proambientalista en els actes de consum (com a mínim, l’alimentari). Això va fer que em preguntés “per què unes persones són més conscients de les conseqüències dels seus actes de consum, que d’altres?”

La investigació va iniciar-se contrastant més de cent fonts secundàries (estudis i textos sobre el tema), seguit de deu entrevistes a persones expertes ens diferents pols que pivoten sobre el consum conscient, tals com l’economia, la investigació, el comportament del consumidor, el comerç o la divulgació. Se les va triar per les publicacions i la seva incidència en l’esfera pública. Després, per contrastar un primer model explicatiu, vaig fer sis focus groups (grups de discussió) de persones amb perfils de consum ben diferents: uns formats per membres de cooperatives de consum, molt compromeses a nivell de sostenibilitat; contrastats amb persones menys compromeses, algunes de les quals fins i tot mostraven rebuig per aquesta tendència.

Les conclusions més rellevants i diferenciades, en relació a anteriors investigacions, tenen a veure amb l’anàlisi dels factors que fan que els comportaments proambientals es mantinguin en el temps. La majoria d’estudis se centren a analitzar comportaments proambientals puntuals, que, tot i ser un bon principi, no impliquen un canvi d’hàbits. En aquest sentit, els factors principals són la importància de tenir informació i la preocupació per la salut. Però aquests ja els trobem en persones que no tenen comportaments sostenibilistes. Inclús persones que mai han consumit productes ecològics, poden manifestar que es preocupen pel tema, o tenir una actitud favorable a aquests productes.  El mediambient és un tema cada cop més popular, tot i que  encara no representi una preocupació real per a la majoria de la ciutadania, tal com mostren les dades del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), on només el 0,4% dels espanyols perceben els problemes mediambientals entre les tres primeres preocupacions.

Les aportacions més rellevants, sorgeixen en analitzar què fa mantenir el seu compromís als grups de membres de cooperatives de consum:

  • El principal tret diferencial que explica el manteniment del comportament proambiental són els valors dels consumidors. Quan van estudiar-se els deu principals valors dels grups de consumidors, les persones que solien realitzar consum proambiental, els situàvem a l’eix èticsocial. Per tant, valors que tenien a veure amb els altres, tals com l’altruisme, cura del mediambient, la justícia, la integritat o el respecte. En canvi, en la resta de la població, predominava l’eix econòmic-pragmàtic, amb valors com l’ordre, la seguretat, o el treball.
  • Un altra aportació rellevant i no contemplada en les investigacions clàssiques, és la importància de viure el consum conscient des del positivisme, gaudint del canvi i sense culpabilitzar-se, ni culpabilitzar als altres, ni sentint-se malament pel que no s’aconsegueix. Aquestes emocions positives són una de les claus per al seu manteniment. S’ha de viure de forma positiva i gaudir-ne.
  • Finalment, cal destacar que tal com han indicat anteriors investigacions i articles, viure-ho en grup ens reforça i empodera, fent que els canvis passin de ser puntuals, a convertir-se en un nou estil de vida.

*Aquest article ha estat cedit per la revista Opcions.


 

Categories: 

Relacionats

Opinió

Vistos els preus d’alguns productes ecològics, el consum conscient pot semblar una proposta elitista. De fet, és una de les crítiques que sentim sovint en parlar de consum conscient. És cert?

Notícia

El juliol passat es va aprovar el segon Pla anual de Contractació Pública Sostenible 2019 de l'Ajuntament de Barcelona que expressa els objectius que el conjunt de l’organització municipal haurà d’assolir en aquest àmbit. El programa anual ofereix una visió anticipada i estructurada dels objectius municipals en contractació pública estratègica com assolir un 100% de contractes licitats amb mesures de contractació pública sostenible -de caire social, ambiental o d’innovació- o  incrementar els graus d’ambientalització de les compres a través de l’aplicació de les instruccions. 

Entrevista

Ana Huertas és facilitadora per a la transició i la permacultura. Actualment coordina el projecte internacional Municipis en Transició. Huertas aporta al diàleg una visió ecofeminista que posa el focus en la revolució intrapersonal, i el canvi profund en la forma de relacionar-nos, des de l'opressió a la col·laboració, creant una vida que pose les cures al centre. Amb el bagatge d'acompanyar a les comunitats, aborda també la necessitat d'esborrar la dicotomia entre poder públic i ciutadania i de crear espais de diàleg amb la inspiració de la democràcia profunda, per fer realitat els canvis urgents que necessitem.

Butlletí