Joan Manel Riera: "El principal recurs de l’educació ambiental és la persona”

Autora: Anna Parisi
Font: Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya. Xarxanet 

04/02/2019 - 10:53

Joan Manel Riera és biòleg, responsable de l’Escola de Natura del Corredor i membre de la Societat Catalana d'Educació Ambiental. Ha estat entrevistat per Anna Parisi, per a la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya arrel de la celebració el 26 de gener del Dia Mundial de l'Educació Ambiental. La Societat Catalana d'Educació Ambiental és una entitat de segon nivell que agrupa tres centenars de socis i sòcies, al voltant de 25 entitats i la resta particulars. Va néixer com a xarxa per compartir estratègies i recursos, i al llarg d'aquests anys han creat llibres de referència i paquets educatius dedicats a l'educació formal o a l'àmbit del lleure.

Quin és l'objectiu de l'educació ambiental?
L'educació ambiental capacita les persones per canviar les coses en funció de la comprensió de com funcionen. Està orientada a crear actituds i valors perquè les accions siguin favorables al medi. Fa uns anys es va passar a anomenar educació a la sostenibilitat, però des de la SCEA continuem amb la denominació d'educació ambiental.

Quin és l'enfocament pedagògic de l'educació ambiental?
Està vinculat a l'educació per la complexitat, on les coses no són blanques o negres, i entre elles hi ha múltiples relacions, i on per tant la multidisciplinarietat i la transversalitat són claus. També esta vinculada a l'educació en valors, i en la capacitat de manifestar aquests valors amb les actituds i els comportaments. De vegades es fan campanyes per canviar comportaments, però l'educació ambiental ha d'incidir en els valors, el comportament ha de venir en conseqüència. Això l'educador o educadora ambiental ho ha de tenir clar, encara que tal vegada la campanya estigui pagada per incidir sobre el comportament. L'educació ambiental, com a tota educació, és un instrument pel canvi. Té un enfocament cap a la resolució de problemes, el treball cooperatiu i el currículum obert.

Quin recursos utilitza?
El principal recurs de l'educació ambiental és la persona, l'educador o educadora que estableix relacions afectives amb l'educand. De recursos materials n'hi ha de diversos, i poden anar des de fer servir una lupa a una aplicació informàtica, als jocs, jocs cooperatius.... Fa uns anys es va traçar una estratègia catalana d'educació ambiental, però va quedar parada. Recentment s'ha creat un pla per a l'educació ambiental i voluntariat als espais naturals protegits.

Quines aptituds ha de tenir un bon/a educador ambiental?
El perfil té diversos apartats. Una part està lligada al coneixement de conceptes sobre els quals treballarà, com el medi natural, amb els seus elements, factors i dinàmiques naturals, o el medi urbà amb els seus sistemes. Però també és molt important conèixer el públic amb el qual treballa, des de la psicologia i la sociologia, per poder-se adaptar al seu llenguatge. Ha de dominar l'art de la comunicació i traçar ponts afectius per tocar les emocions de les persones amb les que està treballant, ha de ser capaç de treballar en equip i en xarxa. I sobretot ha de ser conscient dels principis de l'educació ambiental, com la complexitat, els valors, i el diàleg entre disciplines i tenir molt clars els objectius: per tant ser conscient que està treballant per capacitar les persones pel canvi, i a adaptar-se al medi.

Com és l’educació ambiental avui? És diferent respecte al passat?
Fa 40 anys primava educar sobre el medi i en el medi; a partir dels anys '90 es va incidir en educar en valors, i no només educar sobre el medi en el medi sinó pel medi. Entenent per medi tot, també les persones i les persones del futur. Ara es parla d'empoderar, que és el que sempre ha estat capacitar per prendre decisions i decidir amb el propri comportanent cap a on va el món. Cada dia es pot fer amb decisions sobre a qui contractem l'energia, si comprem o no a l'engròs, de segona mà, si reparem els objectes, o els compartim. I veiem canvis positius que estan havent-hi en la societat. Tot i que també veiem els efectes de la cadena de consumisme i precarietat.

Quina és la situació a Catalunya?
Tenim un bon reservori d'equips i professionals, hi ha molta gent capacitada i que treballa seriosament, des d'empreses i entitats, des del món del lleure, des de l'àmbit professional i el del voluntariat. En canvi no tenim bé l'organització de la feina. Per exemple el sistema actual afavoreix la contractació de grans multinacionals, d'aquelles que aspiren tant a portar el servei de seguretat d'una discoteca, el menjador d'un hospital o un projecte d'educació ambiental. El Tercer Sector Ambiental està disposat a presentar una batalla important, perquè amb l'excusa de la transparència i fent primar els criteris econòmics sobre els criteris tècnics i socials, s'està dificultant la necessària complicitat entre sector administratiu i el tercer sector. La SCEA ofereix assessorament també pel que fa als barems de retribucions que haurien de tenir les persones professionals de l'Educació Ambiental.

Quin paper juguen les entitats d'educació ambiental?
Les entitats volen jugar un paper de lobby però s'ha de fer conjuntament amb totes les entitats del tercer sector ambiental. La SCEA és entitat de segon nivell d'educació ambiental, i les de primer nivell són entitats petites amb esperit associatiu que treballen amb el seu territori. Encara que la societat percep preocupació ambiental, a l'hora de concretar es mostra que no estan disposats a pagar el servei professional, i moltes entitats treballen sota preu, i han de preocupar-se per la supervivència.


 

Categories: 

Relacionats

Opinió

L’anomenada educació ambiental ha desatès la dimensió territorial i paisatgística. Ha reincidit una vegada més en les dificultats d’encaix entre una visió ambiental, en bona mesura marcada per una aproximació separativa de l’entorn, i la necessària visió complexa i interdisciplinària que requereix el tractament del territori i del paisatge.

Acte
16/11/2018
Congrés Nacional d'Educació Ambiental Auditori Josep Irla, Casa de Cultura, Girona

Butlletí