El canvi climàtic redueix la producció de vi en un 30% al Penedès

L’Alt Penedès, 106.000 habitants el 2016, és una de les comarques més afectades pel canvi climàtic. La temperatura augmenta per sobre de la mitjana de Catalunya. I és un dels àmbits territorials on la disminució de les precipitacions és més evident. Així ho confirma Marc Prohom Duran, cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya i doctor en geografia per la Universitat de Barcelona. Un augment de la temperatura i una disminució de les precipitacions que són irregulars. Aquest còctel s’ha convertit en un fet molt perillós per al sector agrari (un 15% del PIB de la comarca), basat, quasi com un monocultiu, en la vinya: vi i cava.

Les conseqüències s’observen en les collites que s’avancen i en el fet que són menors: enguany, la producció s’ha reduït entre un 30% i un 40% respecte a la mitjana històrica, segons la Unió de Pagesos (un 20%, segons Francesc Olivella, president de la Denominació d’Origen Penedès). Un fet que, amb oscil·lacions percentuals, es repeteix les darreres temporades.

Dades climàtiques
Des de mitjan segle passat, la temperatura ha pujat 0,24 ºC per decenni a Catalunya. En total, més d’1,5 ºC des del 1950, amb la tendència a l’alça. A l’Alt Penedès, la temperatura ha pujat 0,26 ºC per decenni, més d’1,7 ºC des del 1950. Puja, doncs, més a l’Alt Penedès que a la mitjana de Catalunya.

Pel que fa a la pluja, l’any 2015 fou molt sec, amb un 40% menys. CRÍTIC no disposa de dades del 2016 per a l’Alt Penedès, però sí se sap que les precipitacions van disminuir un 16% respecte a la mitjana al conjunt de Catalunya. Des del 1950, la pluja es redueix al conjunt del país un 1,7% cada decenni, més d’un 11% fins ara. A l’Alt Penedès, en canvi, la pluja s’ha reduït un 8%, amb propensió a l’alça, i la gràfica de precipitacions ja s’ha situat per sota de la mitjana de la comarca. Està comprovat que disminueixen els cabals d’aigua i l’acumulació a l’embassament de Foix.

A l’Alt Penedès, la temperatura ha pujat més que la mitjana catalana i plou menys que a la resta del país

La gravetat de la situació creada pel canvi climàtic desborda qualsevol previsió, diu Josep Marrugat, responsable de sectors vegetals de la Unió de Pagesos de l’Alt Penedès. La pagesia intueix el problema; això és indiscutible: fa sis anys que no plou amb ganes. Ningú no coneix millor la intensitat de la sequera, l’esforç i les dificultats que s’han de superar per compensar la reducció de la producció amb collites de més qualitat. I més amb una política de preus que no garanteix una retribució mínima però que sí estableix topalls màxims. És absurd que un cafè costi igual que cinc quilos de raïm.

David Vivet, tècnic de la Unió de Pagesos, representant del sindicat al projecte “Life Clinomics”, explica que moltes persones han fet inversions en el si del pla de reestructuració de la vinya 2014-2018, que encara han d’amortitzar. Es fa difícil, doncs, demanar-los més canvis i més inversions.

Tanmateix, i per fer front al clima que s’albira, serà ineludible afrontar-les. S’ha de pensar en una temperatura que inevitablement pujarà, de mitjana, quasi un grau més fins a arribar a +2,5 graus respecte a la mitjana del 1950 (encara que s’apliquessin a temps i en la seva totalitat els Acords de París), amb sequeres més llargues i freqüents i sòls més ressecs, que necessitaran més aigua, quan, i contràriament, n’hi haurà un 20% menys de la que hi havia i amb més evapotranspiració.

Què fer: mesures d’adaptació
Robert Savé, coordinador de vitivinicultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i professor de biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, diu que l’objectiu ha de ser mantenir l’activitat fixant la població. Per aconseguir-ho, cal molt bona informació que generi coneixement per assumir la gravetat de l’amenaça. I aporta dues primeres idees per començar: estar convençuts que s’ha de practicar, sí o sí, una agricultura de secà i que no s’ha de fer més vi, sinó millor, de més qualitat.

I hi afegeix: cada unitat d’explotació hauria d’orientar-se cap a sistemes mixtos on s’alterni la vinya (això sí, majoritària) amb altres conreus, com les oliveres, els ametllers de secà o algunes fruites de pinyol. Productes amb valors afegits diferents. És necessari, si no s’ha fet encara, plantar varietats autòctones, de ceps més resistents a la sequera, els clons que millor s’adaptin a cada lloc i abandonar algunes de foranes que generen demandes d’aigua superiors. Plantes de menys fulles que no evaporin tant, varietats que brotin abans. Vinyes més xaparres que capturin millor l’aigua del sòl. Ser conscients que boires i fongs disminuiran i no afegir productes innecessaris.

Tecnologia
Emprar tecnologies predictives per fer front a les eventualitats: meteorologia, fins i tot amb aparells propis, pluviòmetres, serveis com ara Ruralcat, que informa de l’aigua que pots fer servir per regar, o Fenocat, que avisa de si les collites s’avancen o es retarden. I abandonar els consells tradicionals que, malauradament, han caducat.

Gestionar els sòls
Saber quins sòls tenim i quina quantitat de matèria orgànica hi ha.

Fóra bo deixar d’aplanar el terra tot i reduir la mecanització si no abandonar-la: retornar, si es pot, a la configuració original del terreny. No llaurar el sòl per afavorir així el manteniment de la matèria orgànica indispensable per a la retenció de l’aigua: “Llaurant, salves la collita, però desertitzes”, diu Marrugat. “Els quatre primers dits de terra són els més fèrtils i ens els hem carregat. I, si dius de posar cobertes, la gent arrufa el nas.”

Aigua
Gabriel Borràs, biòleg, responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, assenyala que, si es vol mantenir la producció, caldria un augment dels cabals d’aigua dels quals no es disposa. I això sense comptar amb l’augment que caldria per compensar la puja de la temperatura, de l’evapotranspiració i els sòls ressecats. I la situació de les masses d’aigua a Catalunya no ho permet de cap manera.

A l’Alt Penedès, només es disposa de l’aigua de pluja i dels pous prou explotats

A l’Alt Penedès, només es disposa de l’aigua de pluja i dels pous prou explotats. David Vivet posa l’èmfasi a gestionar bé l’aigua, millorant les captacions amb noves estructures per retenir la de pluja, evitar pèrdues en la distribució, augmentar l’eficiència millorant la matèria orgànica del sòl, evitar escorrenties, afavorir la infiltració, introduir l’agricultura de precisió, només regar quan hi hagi necessitat, i reg de suport o de supervivència en els moments de màxima sequera. I hi afegeix mesures polítiques com ara la remunicipalització de l’aigua. En altres paraules, emprar la ciència, la tecnologia, la política i el sentit comú.

Totes les fonts d’entrada en un conreu es basen en sistemes finits: aigua, nutrients, carboni i energia. “Hem de ser molt curosos amb la seva eficiència”, diu Robert Savé. “El tema de l’aigua és cabdal. I és millor no tocar el freàtic perquè, a més a més de danyat amb nitrats, l’aigua que empréssim la retornaríem contaminada, i no és una solució sostenible. Ni pensar en transvasaments d’aigua que no tenim.”

A primers de 2017 es coneixeran les dades definitives de temperatura i de disponibilitat d’aigua. Des d’aleshores, el debat i les decisions a prendre seran inajornables.

Fotografia: Vinyes a les Llambardes, el Penedès / ANGELA LLOP