Quin estiu ens espera?

Per vuitè cop consecutiu, hem tingut el mes globalment més càlid del darrer segle
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
08/07/2016 - 20:39

Sobre l'estiu polític que ens espera després de la decisió britànica i després de les eleccions espanyoles del 26-J no goso aventurar res. Sobre l'estiu meteorològic, tampoc. Ningú no sap què passarà, però innombrables comentaristes fan prediccions a tort i a dret. Sol·licitats per constants nous pronòstics alarmants, no tenim temps de retreure a aquests millorables oracles la reiterada inexactitud de les seves previsions. No en faré cap, per tant. Sí que, per contra, els exposaré algunes tendències que, dades en mà, semblen prou sòlides. Sobre el temps i el clima, vull dir.

El Goddard Intitute for Space Studies (GISS) de la NASA acaba de publicar les dades corresponents al mes de maig sobre l'evolució de la temperatura global de la superfície del planeta. Per vuitè mes consecutiu, hem tingut el mes globalment més càlid del darrer segle llarg: no hi havia hagut cap mes de maig tan càlid des de 1880. Si considerem els vuit mesos que van d'octubre de 2015 a maig de 2016, tots vuit de rècord, ens enfrontem al període més càlid dels enregistrats fins ara. Això no és una predicció temerària: és una constatació fenomenològica.

La temperatura global del planeta no para de pujar des de fa dècades, amb conseqüències que ja comencen a ser alarmants de debò, aquestes sí. Però aquesta mateixa certesa és la causa de la indiferència amb que la rebem: ha deixat de ser notícia. Ens hem instal·lat en la perversitat informativa. No ens interessen les coses importants, sinó les coses diferents. Per combatre aquesta frivolitat detestable, recorreré a les seves mateixes armes. Diré, per exemple, que el futur del vi és incert. S'imaginen un paisatge mediterrani sense vinyes? S'adonen de les conseqüències econòmiques i per a l'imaginari col·lectiu que això tindria?

Si amb una mà hem de procurar frenar les emissions, amb l'altra ens hem d'agafar fort i tractar de minimitzar la previsible patacada que s'acosta 

Tornem al GISS. Juntament amb el Department of Organismic and Evolutionary Biology, de la Harvard University, acaba de publicar un estudi sobre els efectes del canvi climàtic en el conreu de la vinya a França i a Suïssa que correlaciona dades meteorològiques bàsiques, dates de verema i qualitat del vi des de 1600 fins a 2007. Entre 1600 i 1980, les veremes primerenques correspongueren a anys de primavera i estiu secs i calorosos, però a partir de 1981, ha calgut anar avançant el començament de la verema cada any, encara que l'estiu hagi estat fresc i relativament humit. La conseqüència és un canvi gradual en la qualitat dels vins, que s'obtenen ara amb més facilitat en alguns vessants solells de Suïssa que a la terra baixa mediterrània. Els viticultors catalans ja se n'havien adonat: alguns cellers han traslladat part de les seves vinyes als Prepirineus d'un temps ençà.

Aquí poden veure un eloqüent vídeo sobre la variació de la temperatura global de la Terra des de 1880 fins a 2015. Comença a produir-se un incipient increment respecte de la mitjana a partir de 1925. A partir de 1980, l'increment es dispara fins a fer-se inquietant, sobretot a l'hemisferi nord, a partir de l'any 2000. Com subratllen alguns científics, més que de canvi climàtic caldria parlar d'escalfament global. I això perquè el problema no és que el clima experimenti canvis, sinó que la Terra s'escalfi superficialment. És clar que l'escalfament es tradueix en un canvi climàtic, però convindria centrar l'atenció en l'augment general de la temperatura i les seves serioses conseqüències. El clima canvia perquè els humans escalfem indirectament l'atmosfera en abocar-hi milions i milions de tones de diòxid de carboni i de metà amb la combustió massiva de combustibles fòssils. No és mala sort, és temerària conducta culpable.

Des de 1998, la Mediterrània oriental pateix el període de sequera més sever dels darrers segles. A més del drama de les guerres i dels centenars de milers d'exiliats sociopolítics, l'escalfament global els obsequia amb una manca d'aigua que comença a ser greu i que presagia encara més conflictes a la zona. Per a ells, el de menys seran els problemes de la vinya. Vagin completant el puzzle: sequeres en zones de conflicte, paisatges ancestrals alterats, exaltació dels fenòmens atmosfèrics violents (huracans, precipitacions tempestuoses), fusió dels gels continentals i subsegüent pujada del nivell del mar, fusió del gels àrtics i subsegüent canvi del comportament dels corrents marins reguladors del clima...

És un escenari preocupant, no una predicció alarmista. Si amb una mà hem de procurar frenar les emissions, amb l'altra ens hem d'agafar fort i tractar de minimitzar la previsible patacada que ens espera. Què fem per prevenir els efectes d'aquests probables canvis deleteris per a l'economia i la convivència? Saben de cap agenda política que els atorgui la prioritat que mereixen? És un bon moment per pensar-hi.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Més d’un centenar de persones participen en el projecte europeu UP2030 a Granollers

Acte
15/06/2024 - 11:00
Hub Social Barcelona c/de Girona, 34
Article

L'Ajuntament de Granollers, en col·laboració amb el Consorci Besos Tordera (CBT) participa en el projecte KNOWING de l’Horizon Europe, per impulsar actuacions d'adaptació i resiliència davant les inundacions pluvials i fluvials, identificades en el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i en el Pla de Resiliència Urbana de Granollers.

Butlletí