Les candidatures cíviques (per Joana Díaz)

Maig, mes d'eleccions municipals. El fenomen de les llistes independents es consolida. Tot i no conèixer bé el fenomen ni disposar de dades estadístiques sobre la seva naturalesa i les seves característiques, m'atreveixo a distingir fins a tres models de llistes municipals independents. El primer és el de les llistes creades per membres de partits que marxen de l''aparell' i proven fortuna pel seu compte. El segon és el de grups de mida diversa que representen interessos específics vinculats, normalment, al context local, les seves gents, el territori i l'economia local. El tercer, i el que més m'interessa, és el que millor respondria a l'etiqueta de candidatura cívica. Sota aquesta etiqueta, hi hauria el principi bàsic que la ciutadania pren partit en el procés de presa de decisions i presenta una alternativa de govern basada en la participació. Seguint amb la utopia, el model ideal de candidatura cívica seria aquell en què el que es busca no és necessàriament governar (o manar) sinó també influir i proposar altres fórmules de gestió pública més obertes. Això, d'entrada, sembla més fàcil de fer en l'àmbit local, més proper. Una llista cívica, idealment, creixeria de baix a dalt. Lliure de les cotilles i imposicions d'un partit i una ideologia de manual, proposaria un treball conjunt amb les estructures polítiques formals (que tenen més recursos i potser també experiència) perquè no es tracta de substituir el valor enorme dels partits, sinó d'introduir models més participatius de presa de decisions. Aquesta llista plantejaria, en primer lloc, quin hauria de ser el model de futur de la ciutat, construint-lo des del debat actiu amb entitats, habitants, institucions, empreses, comerços, etc. No és casual que les iniciatives més properes a aquest model utòpic que s'han anat estructurant a Catalunya hagin posat com prioritat el debat sobre el model de creixement. El motor ciutadà que engega un procés d'aquest tipus és, sovint, el neguit per la pèrdua del patrimoni, de la identitat, de petites i grans coses com un racó, un parc un bosc o, senzillament, un arbre. Ja que sembla que la política municipal cada cop és més propera als interessos llunyans dels grans partits, estaria bé que tots els municipis tinguessin la seva pròpia llista cívica, si més no per assegurar que algú recordi de tant en tant als governants perquè estan allà.