Impulsar el desenvolupament sostenible pot salvar el mar Mediterrani

A FONS
15/04/2024 - 17:51

Aquest mes d'abril ha tingut lloc a Barcelona la Conferència de la Dècada dels Oceans 2024. Investigadors i experts en ciències marines i protecció dels oceans han parlat a la Ciutat Comtal sobre com es pot assegurar el futur d’aquestes àrees que cobreixen tres quartes parts del planeta.
 

 


El Mediterrani és un dels mars més explotats del món. La pressió que exerceixen els més de 500 milions de persones que viuen a la seva costa està provocant uns impactes enormes als seus hàbitats. La sobreexplotació dels recursos pesquers, la contaminació i el canvi climàtic estan portant a aquest mar a una situació crítica. I si no s’hi actua de pressa, els danys seran molt costosos a escala ambiental, social i econòmica.

Amb l’objectiu de treballar per uns mars i oceans més resilients i sostenibles, on la relació entre els humans i aquests ecosistemes sigui respectuosa, aquest mes d'abril ha tingut lloc a Barcelona la Conferència de la Dècada dels Oceans 2024. Entre els darrers 10 i 12 d’abril, investigadors i experts en ciències marines i protecció dels oceans han parlat a la Ciutat Comtal sobre com es pot assegurar el futur d’aquestes àrees que cobreixen tres quartes parts del planeta.

Les xerrades de la Conferència es van dividir en quatre grans eixos: oceans saludables i resilients, economia resilient lligada als oceans, oceà segur i predictible i inspirar l’acció per uns oceans per a tothom. La Conferència de la Dècada dels Oceans es realitza tres anys després de l’inici de la Dècada de les Nacions Unides de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030), una iniciativa que busca crear solucions innovadores per als oceans basades en la ciència. Aquesta iniciativa internacional ha definit deu reptes principals on enfocar els esforços per aconseguir una relació sostenible entre humanitat i oceans davant de les amenaces que pateixen.

Com s’ha mencionat, el Mediterrani rep una pressió enorme que impedeix una gestió sostenible dels seus recursos i causa greus danys als hàbitats. Ja sigui per part de les activitats directes que hi tenen lloc (pesca i turisme), com per totes les accions terra endins. Per exemple, una part molt important dels residus que arriben anualment als mars i oceans provenen de terra ferma.

La pesca és una de les principals activitats econòmiques lligades directament amb el Mediterrani. La sobreexplotació pesquera està provocant la desaparició de nombroses espècies, l’alteració de les relacions tròfiques i la degradació dels fons marins amb arts de gran impacte com l’arrossegament.

L’augment de la temperatura del mar està provocant el desplaçament de moltes espècies i està afectant negativament la supervivència dels esculls de corall, tal com demostra un treball amb participació de l’Institut de Ciències del Mar

I no només afecta les espècies comercials, sinó també a aquelles capturades accidentalment, com taurons o tortugues marines, que han vist disminuir les seves poblacions. Són alarmants casos com els del tauró pelegrí i el solraig, que han patit un declivi del 98% o el 99% segons un estudi de Submon i l’IRBio (Institut de Recerca de Biodiversitat de la Universitat de Barcelona).

El canvi climàtic també suposa un greu problema per al Mediterrani: l’augment de la temperatura del mar està provocant el desplaçament de moltes espècies i està afectant negativament la supervivència dels esculls de corall, tal com demostra un treball amb participació de l’Institut de Ciències del Mar.

A més, la previsió de l’augment del nivell del mar i dels fenòmens climàtics extrems també amenacen les zones costaneres. El treball “Pla d’adaptació al canvi climàtic dels ports de Catalunya” mostra com la majoria dels ports són susceptibles al canvi climàtic, sobretot a la meitat nord del país.

El treball, coordinat per la Generalitat de Catalunya i el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners, ha estudiat els impactes de l’augment de l’onatge i del nivell del mar sobre els molls, pantalans i dics i ha avaluat els danys que poden patir en un futur. Els efectes previstos poden tenir importants impactes econòmics i socials pels danys causats arran d'impedir les activitats típiques de les àrees portuàries.
 


Adaptar-nos per un Mediterrani més sostenible

La Conferència de la Dècada dels Oceans té com a objectiu presentar els avenços científics més recents per aconseguir reduir el nostre impacte als mars i oceans, al mateix temps que busca teixir aliances entre els diferents sectors de la societat.

Des de les administracions fins a les empreses privades, passant pel sector pesquer, les entitats ambientals i la ciutadania, s’ha de treballar conjuntament per assegurar un futur on convisquin les activitats humanes i la biodiversitat marina d’una manera responsable i sostenible.

La implementació de quotes i vedes a la pesca, per exemple, és un bon sistema per ajudar a mantenir unes poblacions de peixos adequades per a la seva supervivència. Sempre que es parteixi d’uns criteris científics que assegurin el bon estat d’aquestes espècies.

La flota d’arrossegament del port de Palamós ha canviat les comportes de les xarxes per evitar que facin malbé el fons marí  

Unes altres mesures que han d’ajudar a ser més sostenibles és la modificació de les arts de pesca més perjudicials amb l’objectiu de reduir el seu impacte. En el cas del palangre, una art poc restrictiva, s’estan buscant maneres per reduir les captures accidentals d’espècies com les tortugues marines, mentre que en el cas de l’arrossegament hi ha l’exemple dels pescadors de gamba de Palamós.

La flota d’arrossegament del port de Palamós ha canviat les comportes de les xarxes per evitar que facin malbé el fons marí. Les comportes tradicionals llisquen sobre el fons, alterant-lo, mentre que les noves floten per sobre sense entrar-hi en contacte. D’aquesta manera aconsegueixen reduir l’impacte ambiental significativament. Ara mateix és l’única flota sencera que usa aquestes comportes al litoral català i és un exemple de bona pràctica que es podria ampliar a altres ports.

Pel que fa al sector turístic i recreatiu, una de les accions clau és la preservació de les praderies de posidònia. El fondeig sense control de moltes embarcacions ha provocat un impacte enorme a les poblacions d’aquesta planta marina, una espècie clau a les zones costaneres, que ha vist reduïda enormement la seva extensió.

Des de SUBMON van realitzar un estudi dels morts de fondeig en zones de boies per avaluar els impactes sobre la posidònia i establir noves ubicacions per fomentar la restauració de les praderies marines. D’aquesta manera, les embarcacions poden fondejar sense causar danys a la posidònia i es fomenta la seva conservació, mantenint els serveis ecosistèmics que ofereix.
 

El futur del Mediterrani

La preservació del Mediterrani exigeix seguir treballant en aquesta línia i desenvolupar noves solucions que fomentin la seva sostenibilitat. L’impacte social, ambiental i econòmic de degradar fins a uns nivells irreversibles aquest mar seria enorme i tindria greus conseqüències per a tothom.

Per aquest motiu cobra especial rellevància que la Conferència de la Dècada dels Oceans tingui lloc a Barcelona, un dels ports més actius del Mediterrani. Els projectes que sorgeixin d’aquest acte poden marcar de manera molt notable el futur del nostre mar, així com dels oceans i altres mars del planeta.

La supervivència de la humanitat depèn de la relació que tenen les persones amb el seu entorn i el medi marí és un entorn amb una importància cabdal. No es pot entendre el futur de l’ésser humà sense un vincle respectuós amb la natura, tant en l'àmbit ambiental com en el social. Aquest és l’objectiu que cal perseguir.

 


 

Categories: 

Relacionats

Reportatge
XII Jornada Ambiental Torres

La XII Jornada Ambiental Torres celebra la seva dotzena edició a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona amb ponents de rellevància internacionals com la directora del Departament de Recursos Hídrics de Califòrnia, Karla A. Nemeth, i l’activista Luisa Neubauer.

Notícia

Enginyeria Sense Fronteres ha organitzat una jornada tècnica per a l’impuls de l’aprofitament d’aigua gris i pluvial a Catalunya. Aquesta mesura és la més reclamada per la ciutadania catalana per a fer front a la sequera, tot i la seva lenta implementació. 

Notícia

Les localitats que depenen de l’aqüífer del Fluvià-Muga passaran de l’estat d’emergència al d’excepcionalitat, segons ha aprovat la Comissió Interdepartamental de Sequera.

Butlletí