"Posar sorra a la platja a corre-cuita perquè arriba l'estiu no és sempre viable"

S'acaben d'aprovar noves inversions per regenerar les platges afectades pels temporals de l'hivern passat, i sembla ja una imatge recorrent. Les nostres platges són un forat a la butxaca?
No són tant un forat a la butxaca com la conseqüència del problema que tenim: degut a les intervencions -i no dels últims quatre dies, perquè la cosa ve de bastant enrere-, hi ha un desequilibri general en el sistema litoral. Això implica que el mar sempre és el mateix, sempre 'treballa' igual, però el material de les platges no, perquè cada dia n'arriba menys, i el mar se l'enduu. Volem forçar aquest equilibri afegint més sorra, però a la curta o a la llarga aquesta sorra se'n torna a anar. Tenim dèficit de sediment a la costa catalana.

Perquè hi ha poc sediment a la costa catalana?
El dèficit sedimentari a la nostra costa és degut en part a la intervenció de l'home, tant al continent com al mar. És a dir, hi influeix que riu amunt hi hagi preses, explotacions d'àrids, etc., i a la costa hi influeixen obres com els ports. Però, a més, també hi ha causes naturals. En el cas del Maresme, per exemple, hi ha un problema d'origen natural, centrat al delta de Tordera mar endins, que fa uns dos-cents o tres-cents anys va baixar molt de nivell al fons marí. Aquesta baixada del nivell base va provocar que tot el sediment que abans corria per la costa cap al sud, ara vagi cap al fons. Així doncs, tot el sediment que arriba del riu Tordera es 'perd' i no arriba a les platges, ni del sud ni del nord. I fa que, a més, cada any es notin més els efectes dels temporals.

I això no té solució?
Hi ha propostes per fer dics submergits, que poden servir per parar el cop, però a la llarga estarem en les mateixes, perquè el mar excavarà per sota d'aquestes escolleres submarines. Per resumir, el problema no és el mar, sinó que no hi arriba sediment suficient. I quan això passa durant molts anys, com ens passa ara, el dèficit sedimentari és massa gran per a ser compensat només amb aportacions a la platja emergida.

I per què la mar s'emporta la sorra?
S'ha d'entendre la climatologia de la platja: la platja té hivern i estiu, canvia de perfil, canvia de materials, retrocedeix amb els temporals, etc. I tot això depèn de la climatologia del mar, la platja el que fa és adaptar-se al mar. Això es fa amb un trànsit de sediment. Si hi ha equilibri, el mar s'emporta sediment en uns moments de l'any, però en torna en altres èpoques. Però ara no hi ha equilibri, perquè arriba poc sediment. Per això el mar s'emporta la sorra, però no en torna tanta com se n'ha endut.

Com influeixen els ports esportius en la sorra de les platges?
Quan es fa un port esportiu, com ara els del Maresme, a llevant s'acumula una gran platja, i a ponent, se'n va. El port fa un efecte de pantalla i reté el sediment. Però a l'altra banda de la pantalla, el mar continua treballant ,i com que no hi ha sediment que vingui -perquè el para el port-, la platja se'n va. I això explica en gran part perquè disminueixen algunes platges. I tant és així que la nova normativa contempla que quan es faci alguna obra d'aquest tipus, s'ha de compensar amb un by-pass; és a dir, amb un sistema que permeti que la sorra passi d'un costat a l'altre del port. La Generalitat ho està començant a fer al Masnou, a Torredembarra i a d'altres indrets, però encara no s'ha fet a tot arreu. Però això funcionarà només mínimament, des del meu parer.

(F)

Què és el que no s'està fent bé?
Algunes actuacions s'estan fent de manera més o menys inapropiada o poc sostenible, per dir-ho d'alguna manera, sobretot pel que fa a voler posar la sorra a la platja a corre-cuita perquè arriba l'estiu sense més. En aquests casos, les tempestes de la tardor se la tornaran a endur. I això econòmicament no és viable, i a més cal tenir en compte que els recursos tampoc no són il·limitats. Aquesta sorra ve normalment d'uns dipòsits de sorra del fons marí. I l'extracció també té un impacte.

El que s'està intentant definir des d'un nivell europeu és que, vist que això no sempre és viable, cal diferenciar quan es fan actuacions per protegir realment la platja i quan per posar tovalloles, i quina serà la sostenibilitat o durabilitat de cada actuació. I cal tenir clar que no és el mateix una platja del Maresme, del Garraf, del Tarragonès o del Delta de l'Ebre, i caldrà treballar en cadascuna en funció de les seves característiques.

Què es pot fer doncs?
Hi ha poques opcions a l'hora de decidir què fer. Però és imprescindible conèixer molt bé el medi, i saber que el que és bo a un lloc no ho és a un altre. I no sempre es fa així. Des del nivell local es demana poder tenir la platja per a l'estiu com sempre han tingut, però haurà d'arribar un moment en el que es digui que això no és possible. I no només pel cost econòmic, sinó també per l'ecològic. I aleshores es podrien aplicar noves intervencions, a més llarg termini i tenint en compte les recomanacions de la UE, però per ara no interessen perquè passen per quedar-se sense platja alguns anys.

Per exemple, a s'Abanell, que es una zona que hem estudiat molt i sabem perfectament com funciona i quin és el desequilibri, tenim propostes per reequilibrar-la. Però l'administració ara per ara no vol mesures a llarg termini per a restablir el balanç sedimentari, sobretot si no se'ls hi pot garantir que funcionaran al 100%. I amb la natura això no es pot garantir mai. 

(F)

Com s'haurien de plantejar les mesures?
Actualment tenim molta informació per poder prendre mesures. Coneixem la climatologia marina, perquè tenim una sèrie de boies situades en punts crítics que ens donen la informació sobre l'energia del mar, en quina direcció arriba, etc. Amb això i amb la informació de cada platja: tipologia dels materials, la pendent, etc., es pot calcular el transport real de sediments. I el que caldria és aprofitar trànsits naturals per minvar el problema, saber què passarà i actuar en conseqüència, però sense actuacions dures d'espigons ni escolleres. Aquests mètodes s'han de reservar només per al cas en què fos vital actuar, com ara si es posa en perill una via de tren o alguna altra infraestructura. I en alguns casos caldrà plantejar-se seriosament la possibilitat de fer marxa enrere, de donar-li pas a la mar i enretirar infraestructures o edificis, com pot arribar a ser necessari en algunes zones del delta de l'Ebre. Per molta pedra dura que hi posem, hi ha coses que no podem parar.

I com pot afectar el canvi climàtic a l'estat de les platges?
Evidentment, el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar afectarà les platges, però no com s'està explicant des de molts mitjans de comunicació, perquè el mecanisme no és tan simple. Si el mar puja, al mateix temps va empentant el material que erosiona de la costa, i que acaba fent de barrera. No puc posar la mà al foc, però jo diria que el problema serà molt menor del que s'està venent.

A nivell geològic sabem que quan el mar puja mig metre, posem per cas, no vol dir que arribarà a la cota actual de mig metre sobre el mar, perquè tal i com avança porta més materials, fa que la platja vagi cap a endins de terra, per dir-ho així, i fa que pugi aquesta cota. D'altra banda, el que no podem preveure és el canvi meteorològic que s'està produint amb el canvi climàtic. És a dir, no sabem com canviarà el règim de pluges, o el sentit dels vents, que són bàsics a l'hora de dibuixar el perfil d'una costa. I això afectaria a les platges, segur, però fins i tot a les infrastructures, perquè per exemple els ports estan dissenyats pensant en els vents dominants actuals.

*Per saber-ne més sobre aquest tema, el professor Serra recomana consultar els següents documents:

-Vivir con la erosión costera en Europa, del programa Eurosion de la Unió Eropea (PDF).
-Messina Coastal Toolkit, del projecte Managing European Shorelines and Sharing Information of Nearshore Areas de la Unió Europea.

--
Participa! Creus que val la pena posar sorra a les platges encara que els temporals se l'emportin any rere any? Opina a la nostra enquesta.