Pep Canadell: "Cal agafar aquesta oportunitat única si volem evitar la gran disrupció que pot significar el canvi climàtic"

Periodista
29/06/2020 - 10:29

Pep Canadell és director executiu del Global Carbon Project, el consorci científic mundial on uneixen esforços les grans institucions científiques, com la NASA, per estudiar l’impacte de l’activitat humana en el cicle del carboni i en el canvi climàtic. Canadell, una de les veus més prestigioses en la ciència del canvi climàtic ens explica com la crisi sanitària de la COVID-19 ens situa en un punt d'inflexió davant l'evolució climàtica, i desgrana com aprofitar aquesta oportunitat si volem evitar la disrrupció que podria significar l'escalfament global.

En primer lloc voldríem valorar quin ha estat l’impacte de la crisi sanitària de la COVID-19 en les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Tenim dades sobre les emissions de diòxid de carboni provinent dels combustibles fòssils, la font i el gas mes important en el canvi climàtic. Vam veure una disminució del 8% comparat amb el 2019 durant els tres primers mesos d’aquest any, gener a abril, amb una disminució màxima a principis d’abril del 17%.

Aquesta disminució no té precedents en la historia moderna dels combustibles fòssils i hauríem de buscar períodes en la Segona Guerra Mundial on disminucions similars potser van ocórrer, tot i que no tenim les dades per demostrar-ho.

Ara fa pocs dies hem fet un update de les anàlisis i hem trobat que les emissions s’estan recuperant ràpidament, amb una disminució de nomes 5% a meitat de Juny.

"La dada que ens ha sorprès mes no ha estat la disminució d’emissions, si no el fet que, malgrat que una bona part del món estava tancat a casa amb una bona part de l’economia també tancada, encara vam produir mes del 90% de les emissions que hauríem produït sense la pandèmia"

Com interpreta aquesta davallada? És una bona notícia, és un miratge? Tornarem a veure aviat les emissions repuntar?

És una bona noticia perquè el que volem es que les emissions disminueixin, però no es una raó per celebrar doncs ho hem aconseguit per les raons equivocades. Tampoc ha estat un miratge doncs les expectatives eren d’una disminució molt gran, ja que mai no hem tancat l’economia com ho hem fet aquests últims mesos.

La dada que ens ha sorprès mes no ha estat la disminució d’emissions, si no el fet que, malgrat que una bona part del món estava tancat a casa amb una bona part de l’economia també tancada, encara vam produir mes del 90% de les emissions que hauríem produït sense la pandèmia.

De fet, les emissions en el pic de la davallada, exactament el  7 d’abril del 2020 amb la disminució d’emissions del 17%, eren les mateixes emissions que vam tenir en una dia normal del 2006 amb total l’economia oberta. Això ens mostra el creixement extraordinari d’emissions de carboni que hem tingut en els últims 14 anys i la gran dependència de la societat moderna, que necessita grans quantitats d’energia, tot i tancar la producció.  

"Un impacte colateral d’aquesta baixada del preu del petroli serà que mundialment els cotxes elèctrics, que encara son mes cars que els equivalents amb motors de combustió interna, seran menys atractius"

Sembla que la baixada del preu del petroli es mantindrà almenys tot el 2020, al voltant dels 32-36 dòlars el barril de Brent?  Quin impacte pot tenir en les emissions?

Una baixada així en el preu del petroli, en temps mes normals, voldria dir un augment en l’ús de petroli i per tant, un augment en les emissions de diòxid de carboni. Tanmateix, tenim i tindrem un creixement de l’economia mes lent del que hagués estat sense el Covid19, possiblement durant els anys vinents i fins i tot durant tota la dècada dels 2020s. Així, esperem que les emissions del petroli augmentin, donat el preu mes barat, però mes lentament degut a una economia més lenta. El balanç d’aquestes dues tendències no està clar encara.

Un impacte colateral d’aquesta baixada del preu del petroli serà que mundialment els cotxes elèctrics, que encara son mes cars que els equivalents amb motors de combustió interna, seran menys atractius. Cada vegada que el preu del petroli ha disminuït en el passat, veiem un augment en les vendes de cotxes mes grans i particularment de SUVs durant l’ultima dècada.

"Sabem que podem fer transformacions radicals i que l’objectiu es també buscar solucions, camins de tancament o alternatives per l’industria fòssil que ara domina el sistema energètic"

Com diu amb una economia gairebé aturada hem aconseguit reduir mínimament les emissions i en els propers deu anys hem de reduir-les entre el 3 i el 7% per any si volem mantenir l’escalfament entre els 2i l’1,5. La pregunta és: és realment possible? Com ho podem fer? 

La gran transformació que és necessita per tenir aquest nivell de decreixement en les emissions és una transformació energètica positiva. Una transformació d’innovació, la creació de noves feines, de l’ús eficient de l’energia, ciutats amb aire més net i respirable, i grans beneficis per la salut i el benestar. És una transformació justificable a molts nivells mes enllà del canvi climàtic, però una transformació es troba contra els poders econòmics ben establerts i que han mantingut el privilegi dels governs durant els últims 200 anys. Sabem que podem fer transformacions radicals i que l’objectiu es també buscar solucions, camins de tancament o alternatives per l’industria fòssil que ara domina el sistema energètic.

Un gran avantatge és que les energies renovables ara son més barates que les de combustibles fòssils, i per tant es necessiten polítiques que ajudin a les renovables a competir al mateix nivell. Per exemple, el fet que tant el petroli com el gas natural tinguin ara un preu mes baix, no vist en dècades, podria ser una oportunitat per reduir i finalment treure els subsidis dels quals gaudeixen les energies de combustibles fòssils quan s’estableix un preu de carboni, a la major part del món que no en té un, o pujar el seu preu on el preu de carboni ja esta establert com a Europa.

"Temperatures d’aquest nivell reorganitzarien l’agricultura mundial, la geopolítica, les xarxes mundials de comerç, i els fluxos d’immigració amb conseqüències per la societat i l’economia difícils de modelar. La disrupció seria extraordinària. Tot i així, faríem el possible per adaptar-nos, però això no podria salvar-nos de molts dels impactes negatius"

La crisis de la COVID-19 ens ha demostrat la nostra extrema fragilitat davant alteracions de l’equilibri natural. I ara són molts els experts que intenten lligar aquesta pandèmia amb els impactes per la salut que pot tenir l’escalfament global. Quins nivells d’incertesa en l’àmbit de la salut tenim davant un escalfament global de 3 - 4 ° C a finals de segle?

Els resultats de la pandèmia ens fan pensar, accelerat milers de vegades, amb el que podria passar amb el canvi climàtic. Tot i així, els impactes d’un mon calent de més de 3 °C seria varies vegades més gran que el que estem veien de la pandèmia, i sense possibilitats de sortir-ne com esperem sortir-ne de la pandèmia. Temperatures d’aquest nivell reorganitzarien l’agricultura mundial, la geopolítica, les xarxes mundials de comerç, i els fluxos d’immigració amb conseqüències per la societat i l’economia difícils de modelar. La disrupció seria extraordinària. Tot i així, faríem el possible per adaptar-nos, però això no podria salvar-nos de molts dels impactes negatius.

La pol·lució també es un tema molt important. Tenim més morts degudes a la contaminació de l’aire arreu del món cada any que les que hem tingut pel Covid19 fins ara. Naturalment, i com les emissions, el confinament és una raó equivocada per mantenir la contaminació baixa però ens ensenya com ens hem acostumat a grans nivells de contaminació, particularment a les ciutats grans, i el poc que s’ha qüestionat el gran preu que paguem amb vides humanes per l’ús d’energies fòssils.

"Hi ha una oportunitat per treure subsidis per la producció i el consum de petroli i gas natural ara que els preus son baixos, mentre que el carbó ja és molt poc competitiu al costat de les energies renovables"

Aviat veurem plans per injectar diners en l'economia per recuperar-nos de la recessió. Aniran aquestes inversions associades a la descarbonització? Cap a una economia menys dependent del consum energètic i els materials? Podrem també incorporar canvis en la mobilitat, canviar el model de turisme o consolidant el teletreball?

A diferencia de la Global Financial Crisis el 2008, no sembla que els governs abocaran els mateix tipus de diners aquesta vegada que van abocar per activar l’economia els anys següents del 2008. L’enfocament aquesta vegada serà més sobre la recuperació del que teníem abans, consistent amb el que s’ha fet fins ara d’assegurar que tot el que ha estat en hivernació podrà tornar després d’aquesta crisi de salut. Això dona una mica menys d’espai per poder fer grans decisions d’inversió per afavorir certes tecnologies, per exemple d’energia renovables. Tanmateix, hi ha oportunitats. Hi ha una oportunitat per treure subsidis per la producció i el consum de petroli i gas natural ara que els preus son baixos, mentre que el carbó ja és molt poc competitiu al costat de les energies renovables.

L’adopció de tecnologies per treballar a distancia que hem vist en aquests últims mesos tindrà un impacte transformatiu, i sens dubte, beneficiós pel medi ambient i el canvi climàtic. Tot i que tornarem als nostres llocs de treball, la pandèmia ha forçat a tothom a adoptar noves tecnològiques que sens dubtem romandran part del portafoli d’eines per ser més eficients, disminuir mobilitat no necessària, i augmentar el benestar evitant mobilitat no necessària.

Crec que el turisme quedarà afectat durant anys però que en bona part es recuperarà. La inquietud de l’esser humà de descobrir nous llocs i interaccionar amb noves cultures no marxarà. Però crec que també hi ha l’oportunitat de seguir promocionant una cultura de viatjar més regional, on evitar els grans viatges en un seient confinat durant moltes hores és part de l’atractiu i la qualitat de les vacances.

"El risc és que els governs aconsegueixen els seus nivells de mitigació sense canviar massa res, simplement perquè l’economia és més lenta, i ignorin fer els canvis estructurals en el sistema energètic i econòmic, que son tant fonamentals per aconseguir l’objectiu final emissions netes zero"

Des del món de la ciència, quin seria el seu missatge a inversors, el BCE, els governs que hauran d’invertir  perquè l’economia torni a funcionar el més ràpid possible?

El més important pels països es mantenir un road map per aconseguir la descarbonització de l’economia al voltant de meitats d’aquest segle, d’acord amb els objectius de l’Acord de Paris; o el que també coneixem com emissions netes zero. Això és important, ja que hom pot mapejar cadascuna de les inversions individuals en relació amb aquell camí per descarbonitzar. Així, es podem preguntar, és aquesta inversió consistent amb l’objectiu final, o és una inversió que haurem d’aturar mes enllà i per tant no una inversió efectiva?

Això és important perquè hi ha la possibilitat molt real que les emissions siguin més baixes no nomes aquest any sinó durant els proper anys i fins i tot durant tota la dècada dels 2020. Això degut a una economia mes lenta com a resultat de la pandèmia i la subseqüent recessió econòmica. Aquesta és una gran oportunitat pels nostres compromisos de mitigació i si les emissions encara son més baixes degut a l’economia lenta, permetre avançar més ràpidament en la descarbonització tal com es necessita. El risc és que els governs aconsegueixen els seus nivells de mitigació sense canviar massa res, simplement perquè l’economia és més lenta, i ignorin fer els canvis estructurals en el sistema energètic i econòmic, que son tant fonamentals per aconseguir l’objectiu final emissions netes zero.

La COP26 de Glasgow es farà ara al novembre del 2021. Després del “fracàs” de la COP25, en el sentit de no tenir un full de ruta clar per les accions valentes que necessita l’emergència climàtica. Tornem a retardar l’acció climàtica? 

No hi ha cap dubte que cada vegada que endarrerim decisions per a l’acció hi ha conseqüències importants. Les emissions continuen, s’acumulen a l’atmosfera, i l’escalfament és més gran. Això vol dir que per aconseguir el mateix nivell d’estabilització climàtica haurem de fer un esforç de mitigació més gran, o haurem de permetre un nivell mes alt d’escalfament i impactes, si mantenim el mateix nivell de mitigació.

"La gran oportunitat és alinear els objectius climàtics a llarg termini amb noves inversions per crear noves feines en sectors d’energies netes, eliminar els subsidis en l’ús de combustibles fòssils, promocionar eficiència energètica, accelerar la mobilitat neta i activa, i adoptar les tecnologies de teletreball. Aquests canvis requereixen canvis social d’adopció de noves normes i  comportament humà sense el quals cap transformació ràpida és possible"

Finalment, hi ha la sensació que estem en un punt de no retorn, i que aquesta potser una oportunitat. Què en pensa?

La pandèmia sens dubte ens ha posat en un turning point o punt d’inflexió on l’evolució futura climàtica pot anar en dues direccions molt diferents. La crisi econòmica pot fer que molts països s’allunyin dels seus compromisos de mitigació climàtica i protecció del medi ambient, en nom de recuperar l’economia i crear feines. En aquest escenari, el canvi climàtic passa a segon pla, i tot s’endarrereix del tal manera que finalment experimentem nivells mes alts de canvi climàtic i per tant els seus impactes. L’altre escenari és la gran oportunitat que aquesta pandèmia ha portat, una que només és possible si realment volem prendre l’oportunitat, no vindrà sola. Aquí, alineem els objectius climàtics a llarg termini amb noves inversions per crear noves feines en sectors d’energies netes, eliminar els subsidis en l’ús de combustibles fòssils, promocionar eficiència energètica, accelerar la mobilitat neta i activa, i adoptar les tecnologies de teletreball. Aquests canvis requereixen canvis social d’adopció de noves normes i  comportament humà sense el quals cap transformació ràpida és possible.

És una oportunitat única, que no volem que es repeteixi, però que esta aquí per agafar-la.


 

 

 

Relacionats

Opinió

Les alternatives inclourien la defensa dels serveis públics i els béns comunitaris, en la seva titularitat, gestió i provisió; per garantir que les cures i els serveis relacionats estiguin coberts per a tots. Per assegurar les sobiranies sobre els recursos, com és l’alimentària i l’energètica. I per preferenciar, en definitiva, nous models i opcions des dels ecofeminismes i des de l’economia feminista, ecològica, social i solidària.

Opinió

És el moment d'abordar amb valentia i ambició un pla de xoc ecosocial. Això passa per generar un paquet de mesures socials que condueixin a una situació de major resiliència. La clau és garantir ingressos i serveis públics de manera massiva. Alhora, cal afrontar les necessàries transicions ecològiques, econòmiques i socials per adaptar les nostres societats a les condicions biogeofísiques que són la nova normalitat.

Opinió

No sóc optimista: el més senzill hauria estat habituar-nos a lluitar units per importants i evidents objectius de tots, sigui parar pandèmies o defensar l'ambient comú, però només la ciència ho ha fet. Lamentablement, estem suspenent l'examen de la col·laboració entre diferents d'una manera fins i tot obscena.

Butlletí