Joan Rieradevall i Carles Gasol publiquen 'Economía Circular. El camino hacia la sostenibilidad' (2025), on analitzen les greus conseqüències de seguir en el sistema de consum lineal actual
Joan Rieradevall durant una entrevista per a SOSTENIBLE.CAT l'any 2021.
FOTO: SOSTENIBLE.CAT
Només 7 de cada 100 productes es poden reutilitzar. És a dir, que de tots els productes que consumim diàriament, la immensa majoria acaben sent destruïts en incineradores, perduts en abocadors o dispersats com a residus per la impossibilitat de tornar-los a fer servir de cap de les maneres.
Amb aquesta premissa comença el llibre Economia Circular. El camino hacia la sostenibilidad (2025), publicat per la Universitat Autònoma de Barcelona i liderat pels professors universitaris Joan Rieradevall i Carles Gasol. «La circularitat és clau per canviar la nostra manera de produir i consumir», afirma el primer. «Però no ho estem fent bé».
Rieradevall ens atén de forma telemàtica des del despatx de casa seva. L’acompanya, durant gairebé tota l’entrevista, un somriure afable d’aquell que coneix la urgència de la situació que exposa, però que no desespera. Amb un to relaxat de professor ara ja jubilat, aquest doctor en Ciències Químiques fa èmfasi, des de l’inici de la conversa, que ells ja fa més de dues dècades que parlen de circularitat.
Sostenipra, el grup d’investigació de la UAB del qual n’és assessor, va néixer l’any 2005 i treballen des de llavors per visibilitzar estudis de casos, indicadors, eines i estratègies d’innovació, prevenció i minimització de recursos per demostrar que una economia circular és possible.
Estats com ara els Països Baixos, que ja han aconseguit circularitzar un 30% de la seva economia, mostren el camí a seguir. L’impuls europeu és clau, apunta. «Necessitem directives que obliguin a ecodissenyar productes elèctrics, electrònics i tèxtils per garantir-ne la durabilitat i la reutilització. D’aquí a poc ja no serà legal fabricar deu peces i llençar-ne vuit al desert de l’Atacama», subratlla.
Les etiquetes, un factor clau
El llibre dedica un capítol als indicadors de circularitat, que mesuren aspectes com el percentatge de material reciclat, la petjada de carboni o la petjada hídrica. Rieradevall destaca la importància de les etiquetes. «Han d’informar l’usuari sobre com mantenir un producte, quin impacte té i què fer-ne al final de la seva vida útil. El ciutadà ha de poder decidir amb criteris ambientals».
Segons l’autor, la situació ha canviat radicalment en vint anys. «El 2005, quan parlàvem d’ecodisseny a les empreses, ens miraven amb incredulitat. Ara, en molts sectors ja és obligatori per llei». La combinació de normatives, consum responsable i innovació empresarial ha fet que moltes empreses catalanes adoptin la circularitat com una aposta de futur.
«Hem de deixar de pensar en fletxes que es perden (economia lineal) i començar a fer servir bumerangs que tornin (economia circular). Cada sector ha de buscar la seva estratègia: reduir el malbaratament alimentari, prolongar la vida dels aparells electrònics o reutilitzar materials en la indústria tèxtil».
La circularitat, afegeix, no només és ambiental, sinó que també té un component econòmic i estratègic. Europa, dependent de matèries primeres com el liti, pot reduir aquesta vulnerabilitat si aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests recursos en cicles tancats.
Malgrat els enormes reptes, el coautor del llibre és optimista en les seves conclusions quan se li pregunta pel futur més proper. «La circularitat pot millorar la qualitat de vida, generar noves oportunitats de negoci i reduir la pressió sobre el planeta. El canvi, però, només serà possible si s’alinea el triangle entre administració, empreses i ciutadania». Les administracions, a més, tenen un paper clau «A l’Estat espanyol, el sector públic compra el 20% de tots els productes i serveis. Si apliquen criteris de circularitat, acceleraran enormement la transformació».
