“L'acostament a la custòdia és un acostament a la natura, i això és una necessitat humana"

Sostenible.cat
Sostenible.cat
04/09/2010

Jordi Pietx és el director de la Xarxa de Custòdia del Territori, que agrupa 76 entitats de Catalunya i les Illes Balears i que ja ha aconseguit quasi 500 acords voluntaris amb propietaris o gestors de finques per garantir la conservació d'aquestes terres. Va participar al seminari sobre Biodiversitat i espais naturals protegits organitzat pel Departament de Medi Ambient, per parlar sobre la tasca que la societat civil pot tenir en la gestió i conservació del territori. Ara ens ho explica en aquesta entrevista.  

Quin paper pot tenir la societat civil en la protecció de la biodiversitat?
La societat civil pot jugar un ampli ventall de papers en la protecció de la natura i del territori. Històricament el teixit social ha participat, ha defensat espais o ha denunciat situacions de risc, i això és bàsic. Però a partir d'aquí pot evolucionar també cap al foment del voluntariat, la participació activa en òrgans de planificació i de gestió, accions directes de conservació i restauració sobre el terreny, i també de custòdia del territori.

Què és la custòdia del territori?
La custòdia és una estratègia perquè els propietaris, els usuaris i els gestors de finques i altres terrenys -incloent-hi pagesos, pastors, caçadors i silvicultors: les persones que en el seu dia a dia intervenen en les decisions del que passa a aquests espais- puguin prendre consciència i ser part activa del procés de conservació. Això es vertebra a través d'un procés de relació, negociació i acord entre entitats de custòdia de la societat civil i els propietaris, usuaris i gestors. En aquest context, les entitats de custòdia solen ser associacions o fundacions, però algunes entitats de custòdia a Catalunya són també els propis municipis, els ajuntaments de pobles petits que aglutinen la gent activa i conscienciada d'aquests territoris.

(F)

Els acords de custòdia són voluntaris?
Sí, sempre s'accepten de manera voluntària. Ara hi ha 445 acords a Catalunya, i alguns han inclòs algun tipus de compensació econòmica. Però el més important és el diàleg i la voluntat compartida de conservar el territori. Conversar per conservar, que seria un dels lemes de la custòdia. I la majoria de propietaris entenen aquest valor, bé pels seus propis principis personals, bé per una qüestió d'imatge, o perquè la custòdia pot repercutir major rendibilitat dels seus negocis en casos de turisme rural, per exemple. I hi ha també un efecte contagi: quan es veu que les finques veïnes se sumen a la custòdia i que això no afecta al que es feia abans sinó que aporta valors positius, els qui no ho veien clar s'hi sumen també.

Quantes entitats de custòdia hi ha ara a Catalunya?
En total hi ha 68 entitats de custòdia a Catalunya. Pràcticament el cinquanta per cent són públiques, i l'altra meitat privades. I a la xarxa comptem també amb 8 entitats de les Illes Balears. La xarxa, creada per les pròpies entitats, els ofereix assessorament i és també una plataforma unitària per fer créixer la custòdia, pressionar l'administració per al desenvolupament legal de la custòdia i crear noves eines de difusió i divulgació com el nou portal Viulaterra.cat o el projecte de mercat de custòdia del territori, que pretén agrupar tots els productors i serveis originats en finques amb custòdia. 

Quins tipus de custòdia es realitzen des de la xarxa?
Actualment tenim tres grups: custòdia fluvial, custòdia marina i, des d'aquest any, custòdia agrària.

En què consisteix la custòdia marina?
És un tipus peculiar de custòdia, perquè en aquest cas al mar no existeix el concepte de propietat privada, és un bé públic. Però sí que té explotació privada, amb activitats de pesca, nàutiques i de submarinisme. En aquest context es fan activitats per millorar l'estat del mar, com la creació de reserves. Un exemple recent és la creació d'uns esculls artificials a les costes del Garraf, en un zona molt degradada per la pesca d'arrossegament. I això és un primer pas per a la futura creació d'una reserva marina en aquesta àrea.

I la custòdia fluvial?
La majoria dels cursos fluvials a Catalunya són un bé públic, però les terres dels voltants són en molts casos de propietat privada, i hi influeixen molt directament en els rius. Un exemple emblemàtic és el de les riberes del Ter, impulsat pel Centre d'Estudis de Rius Mediterranis i tres ajuntaments. Es tracta de desenvolupar un projecte conjunt de gestió i conservació d'11 quilòmetres de riu, negociant de manera individual amb tots els propietaris dels terrenys colindants amb la ribera del Ter. Es convenia la conservació del bosc de ribera quan és de qualitat, o es planifica com tallar les plantacions actuals per recuperar les originàries.

I en el cas de la custòdia agrària?
Hi ha molts exemples interessants. Un és el del consorci de Gallecs, a la plana del Vallès. És un projecte d'iniciativa municipal que ha implicat les famílies pageses de la zona i que ha arribat a gairebé 800 hectàrees de terreny agrícola productiu, amb un elevat valor paisatgístic i amb un significatiu percentatge de reconversió cap a la producció ecològica. L'acord implica que els pagesos es comprometen a utilitzar determinades pràctiques agràries, i poden comercialitzar de manera conjunta a través d'una agrobotiga; i tot en un projecte conjunt de millora de biodiversitat en les finques.

En un altre cas, en aquest cas a Menorca, s'ha aconseguit agrupar una vintena de pagesos per seguir un conjunt de pràctiques agràries sostenibles i de conservació del paisatge, com ara tècniques de prevenció de l'erosió, de pas de l'arada, criteris de gestió del rostoll, manteniment de marges de pedra seca, recuperació de petites zones humides, el cultiu de varietats tradicionals... I ara s'està posant en marxa un projecte de comercialització dels seus productes, amb una garantia de qualitat.

De vegades mesures aparentment simples poden tenir un gran efecte. Per exemple, posar-hi tanques al voltant d'una bassa i millorar els espais de beuratge per al ramat aigües avall pot millorar molt la qualitat de l'aigua. Cada entitat proposa les mesures més adients en funció de les necessitats del territori i de cada cas concret, i tot es negocia.

(F)

Quin és el paper de l'administració en la custòdia del territori?
Ara com ara, la figura de la custòdia del territori és complementària a les diverses proteccions d'espais naturals per part de l'administració. La protecció no es pot limitar a unes determinades àrees naturals, cal un seguit i una coherència, amb mesures que garanteixin la connectivitat ecològica, els passos de fauna i àrees més naturalitzades a tot el territori. I la custòdia pot ajudar en aquest objectiu, però el paper de l'administració en la custòdia és només perifèric. És fonamental una implicació més gran, posar-hi unes bases legals i oferir incentius, sobretot a través de la fiscalitat de les persones titulars de finques.

Quin són els reptes de futur de la Xarxa de Custòdia del Territori?
A més d'aconseguir la implicació de l'administració, el més important és fer créixer la custòdia, i la implicació de la societat civil. Fer créixer el número de persones implicades i tendir cap a un model més europeu de participació ciutadana: aconseguir un major impacte social es traduirà en una millor conservació de la biodiversitat. I també volem millorar encara més la qualitat de la nostra tasca, del voluntariat que fem des de les entitats i de les bones pràctiques.

Com pot participar qualsevol ciutadà en la custòdia del territori?
D'entrada, al portal Viulaterra.cat es pot aconseguir informació de les diverses accions de les entitats, i participar amb vídeos, fotos o experiències. Si es volen implicar més directament, cal tenir en compte que l'acostament a la custòdia és en el fons un acostament a la natura, i no hem d'oblidar que això és una necessitat humana tot i que sovint la tenim oblidada. Es pot participar en activitats de difusió i divulgació, de descoberta de les finques en custòdia, o a través de les diverses propostes de voluntariat -camps de treball a l'estiu, accions puntuals al llarg de l'any: neteja de boscos, recuperació de camins forestals, fer de pastor per un dia... Una altra opció és comprar els productes del mercat de custòdia. I, evidentment, també poden fer-se sòcies d'alguna de les entitats participants a la xarxa i col·laborar-hi encara més activament.  

(F)

Des de fa dos anys has estat reconegut com a emprenedor social d'Ashoka. Què vol dir aquesta distinció?
En realitat jo vaig descobrir que era un emprenedor social perquè la xarxa Ashoka m'ho va fer veure. És un concepte sorgit als anys 80 que reconeix el paper de les persones que han iniciat un projecte d'interès social, que han estat emprenedors en aquest àmbit i han sabut arriscar-se i fer créixer el seu projecte. Però la realitat, al menys en el meu cas, és que això no és només tasca d'una persona sola, sinó de tot un conjunt de persones i entitats que creuen en una idea comuna. Una de les filosofies d'Ashoka és que tots podem canviar el món, i aquest cas és la mostra de què totes les persones podem fer molt per la natura.

 

Relacionats

Entrevista

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies. Aquesta és la conclusió principal d’ un estudi científic realitzat a la ciutat de Valls per investigadors del grup de recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) encapçalats per Jaume Marlès. Aquest estudi pioner aporta algunes claus als gestors i tècnics per afavorir la naturalització de les ciutats.

Butlletí