"La Xarxa ha arribat on és ara gràcies al consens"

Domènec Cucurull es jubila després de deu anys com a Secretari de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Sostenible.cat
Sostenible.cat
11/03/2013

Fa només uns dies que Domènec Cucurull s'ha jubilat com a funcionari de la Diputació de Barcelona i, per tant, ha deixat els càrrecs de Gerent de Medi Ambient i de Secretari de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, que ha ocupat durant els darrers deu anys. Aprofitem l'ocasió per fer balanç de l'evolució de la Xarxa durant tot aquest temps, i del que ha suposat per a ell tant com a professional com de manera personal.

(F)

Quina ha estat l'evolució de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sosteniblitat des que va començar, el 1997? Esperàveu que arribés on ha arribat?
El primer objectiu de la Xarxa en els seus inicis era arribar a tot el món local de Catalunya, i això ho acabem d'aconseguir amb la incorporació de les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona. Va nàixer basant-se en els principis de la Conferència de Rio, en el marc de les Agendes 21 locals, i gràcies a l'impuls de la diputació de Barcelona, que la va estendre pel territori. La Xarxa va sorgir per aprofitar totes aquestes sinèrgies, per compartir informació i experiències, per mirar de replicar les mesures exitoses d'un municipi a un altre. En aquest sentit, la Xarxa es va avançar al que ara fa ara la Unió Europea, que no dóna suport ni ajuts a projectes a no ser que siguin replicables a la resta del territori. I la Xarxa ja va nàixer amb aquest valor, aplicat al món local.

I com ha vist el canvi de la societat en aquest temps, tot tenint en compte que quan va començar la Xarxa molta gent no havia sentit a parlar encara del concepte de sostenibilitat?
La Xarxa es va crear justament en un moment de gran creixement urbanístic, i el perill era que aquest desenvolupament es fes sense anar associat a la creació d'espais verds, de serveis per a la població, etc. I es plantejava també fins a quin punt el territori estava capacitat per suportat aquest nou urbanisme. Era la contradicció entre construir en llocs on s'havia de portar llum i aigua mentre al centre de les ciutats hi havia edificis desocupats. I aquí és on va entrar el plantejament de la sostenibilitat, que englobava diversos aspectes: energia, aigua, residus, recursos, etc. La idea era fer uns acords de guiatge que s'aprovessin per unanimitat o per majoria als ajuntaments, de manera que es mantinguessin al llarg dels anys encara que hi hagués canvi polític.

La paraula 'sostenibilitat' va fer sort i es va consolidar. Nosaltres sempre l'hem definit com el criteri pel qual no fem servir més recursos que els que toquen, amb la idea de fons que hem de deixar el medi com a mínim tal i com ens el vam trobar. I si por ser, encara millor.

(F)

Què ha suposat el Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses?
El Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses és una de les millors iniciatives de la Unió Europea, és la primera vegada que Brussel·les ha pensat més enllà dels estats. Es van posar d'acord amb les ciutats per treballar plegats, i l'èxit ha estat tan gran que ha sorprès la pròpia Unió Europea. I no és tema de diners, perquè no n'hi ha en aquest projecte, és un tema de fer les coses d'una altra manera.

Una de les claus del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses, centrat en l'estalvi i l'eficiència energètica, és que els municipis que s'hi comprometen a anar explicant els avanços fets, cada dos anys, respecte a les mesures acordades. I a qui no ho acompleixi, el fan fora, i aquesta expulsió es fa pública. Aquesta línia, que al principi feia una mica de por, s'ha demostrat efectiva, perquè els ajuntaments han vist que en aplicar les mesures de reducció d'energia aconseguien un estalvi que permetia finançar aquests propis canvis, i a més creaven nous llocs de treball que no són deslocalitzables. I això s'ha vist clarament, per exemple, en l'enllumenat públic.

Potser no s'ha vist tant en l'àmbit de l'energia solar fins ara, però es veurà, perquè l'autoconsum d'energia és un tema imparable, tot i els problemes que ha tingut. És possible que cada cop que fem tres passes endavant n'acabem fent un parell endarrere, però alguna cosa haurem avançat. I en l'autoconsum d'energia jo crec que estem a punt de veure com creix de veritat, és qüestió de temps.

Un dels objectius de la Xarxa és intentar implicar les empreses privades. Quin balanç hi feu?
En tot el que hem fet sempre podríem haver-ho fet millor, però sí que hem aconseguit implicar les empreses, per exemple a l'hora de fer les consultories i auditories de les Agendes 21 i del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses. En l'àmbit de la contaminació acústica hi han participat els col·legis professionals. I volem que el sector privat s'impliqui més. Hi ha una frase feta que resumeix una mica l'esperit de la Xarxa en aquest sentit: " que val més alguna cosa de poc que no tot de res ". Per exemple, mirem d'obrir moltes de les nostres jornades a les empreses perquè pugin participar del que fem.

Ara es vol participar també amb empreses per mirar de fer més eficients alguns serveis que potser es van pensar en una època en què lligàvem gossos amb llonganisses i és hora de racionalitzar els recursos i evitar despeses innecessàries. Es veu molt clarament si hi pensem en coses quotidianes com la despesa en enllumenat, o la neteja viària, posem per cas. Cada paper que cal recollir del terra ens costa diners, i si simplement no es llencés, s'acabaria el problema. No es tracta d'aplicar retallades, sinó de racionalitzar el que tenim per al que cal realment.

En aquesta línia, i tal i com recull la Declaració de Lleida, l'educació ambiental continua tenint un paper fonamental, i en això cal seguir invertint.

(F)

Què ha estat el més satisfactori de tots aquests anys al capdavant de la Xarxa?
Sens dubte, la incorporació de les diputacions a la Xarxa, que ha fet que aconseguim arribar a tot el territori català. Ara caldrà veure si es respon a les altíssimes expectatives que s'han creat. I crec que es podrà, perquè darrere de tot això hi ha un equip excel·lent de tècnics i tècniques, de regidors i regidores, que ho fan possible.

Aquesta ampliació, però, també obligarà a adaptar-se a la diversitat de municipis, perquè el que pot ser important per a una ciutat com Barcelona pot no tenir rellevància a un indret petit d'un altre àmbit geogràfic. I, per altra banda, la incorporació d'aquests territoris fa que el conjunt de la Xarxa hagi d'ampliar el camp de visió i aprendre d'aquestes altres realitats.

Un altre fet destacable és que dins la Xarxa, els qui hi formem part, ens coneixem tots. I això no té preu, això no es pot valorar en diners. També estic molt orgullós de l'èxit de l'agenda escolar, que arriba a tot Catalunya, i de la campanya d'aigua que vam fer sense pressupost, amb exposicions que ja teníem fetes, i que tenia tanta demanda que no donàvem l'abast.

I què no s'ha aconseguit que us hagués agradat haver fet abans de deixar la Secretaria de la Xarxa?
En realitat han estat uns anys tan intensos que no ens hem arribat a plantejar els 'forats'. Però crec que potser no hem reeixit suficient en la difusió, en donar a conèixer el que fem. I no parlo ara de la pròpia web, o de la revista, que sí que tenen les visites esperades, sinó d'arribar més enllà, al conjunt de la població. Fem molta feina, però no l'hem explicada bé. Per exemple, el fet que els projectes que fem són replicables a diversos municipis és una dada molt important, i no s'ha donat a conèixer prou.

Quins han estat els factors que han aconseguit que la Xarxa sigui el que és ara mateix?
La Xarxa ha arribat on és ara gràcies al consens. I al diàleg, a la negociació, a escoltar-se els uns als altres. A la Xarxa tothom ha pogut dir sempre el que ha cregut oportú, i quan hi ha hagut divergències als grups de treball, la comissió de seguiment ha intentat resoldre els temes. Això no és fàcil, perquè hi conviuen diverses sensibilitats, però intentem sempre que no se'ns barregen altres tipus de sentiments i centrar-nos només en el món local.

Per posar un cas: el document sobre l'aire que acabem de presentar té al darrere set llargues reunions per arribar a un acord, mesurant cada mot, cada punt i cada coma. Són moltes hores al darrere, i no tothom queda content en un cas així, però es busca defensar els interessos dels ajuntaments com a conjunt i buscar una solució que pugui ser positiva per tothom.

(F)

I, personalment, que li ha aportat la Xarxa?
La Xarxa m'ha permès treballar amb un gran equip. Jo he tingut la sort de ser el Secretari, i crec que qualsevol persona en aquest lloc hagués tingut uns resultats semblants, perquè la feina ha estat d'un grup de gent, no d'una persona sola.

Com a professional he après moltíssim. Tota la realimentació que aporta la Xarxa m'ha fet veure que no sempre les idees que tenia eren les bones, o que línies de treball que podien no semblar prioritàries sí que ho eren. Escoltar i ser escoltat, valorar totes les aportacions, i reconèixer els moments en què t'has equivocat ha estat molt gratificant.

I també m'ha aportat una relació personal que de vegades a la feina quotidiana es despersonalitza, però en el cas de la Xarxa les relacions personals són molt fluïdes, i això ajuda també a què la feina tiri endavant.

Ho trobaré molt a faltar. Tan de bo que pogués seguir col·laborant amb la Xarxa d'alguna manera a partir d'ara, com a assessor, per exemple. Perquè em sabria greu que el bagatge que he acumulat al llarg de tots aquests anys, i tota la inversió que ha fet el món local cap a la meva persona, es deixés d'aprofitar d'un dia per l'altre.

Què els hi diríeu als qui encapçalaran la Xarxa a partir d'ara?
Que mirin sempre cap endavant, sempre s'ha d'estar un pas per davant del que s'ha de fer, fins i tot per davant de la Unió Europea.

Ens emmirallem massa en els països del nord, i això és un greu error. Aquí hi ha un bagatge molt gran, uns professionals de molta qualitat, i en coneixements jo diria que estem més preparats.

I, a més, els aconsellaria que no s'oblidessin mai de consolidar: cada pas que es fa s'ha de consolidar, és molt millor que voler córrer massa i veure després que ningú et segueix.

 

Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí