La reintroducció de la ramaderia extensiva al medi forestal pot ser una eina més per a la prevenció dels incendis forestals. En aquest sentit, l'Obra Social de Caixa Catalunya i la Fundació del Món Rural impulsen la Iniciativa Guardabosc per fomentar aquest tipus d'experiències al nostre país. El passat 25 de març van organitzar una jornada tècnica de difusió a la Pedrera de Barcelona. Precisament el programa pren la denominació d'una experiència desenvolupada des de 2004 per l'Associació Ecoparatges, a Subirats (l'Alt Penedès), el Projecte Guardabosc. Francesc Ventura ens explica en aquesta entrevista la utilització de crestons, cabres mascles capats, per executar tallafocs estratègics que disminueixin el risc d'incendis forestals.
Les polítiques de prevenció dels incendis forestals convencionals no tenen futur?
Tenen pocs anys de vigència. Ja que són molt cares i tampoc donen una garantia absoluta d'evitar els grans incendis forestals.
Dieu que cal passar de l'enunciat els "boscos s'han de netejar" als "boscos s'han de pasturar"...
És que es neteja la brutícia... Però estem parlant d'una vegetació de la qual els animals en viuen molt bé, per tant en cap cas es tractaria de netejar, sinó de pasturar.
A grans problemes, grans solucions... Omplir la muntanya de cabres significa evitar els incendis?
No parlem d'omplir els boscos, sinó de fer tallafocs de grans dimensions, és a dir, d'una amplada entre 100 i 200 metres, a tots els punts assenyalats pels plans de prevenció. A les urbanitzacions, als vials així com en una sèrie de línies estratègiques per protegir el conjunt d'un massís o serralada. Sempre pot haver-hi un dement o un accident que provoqui un foc, però en tot cas quedaria fàcilment confinat en un espai amb una superfície relativament petita. Això sempre que els tallafocs estiguin ben dissenyats i que mitjançant el pastoreig s'executin bé.
Hem de tenir en compte que es tracta de ramaderia extensiva especialitzada. La convencional és la que busca l'alimentació als boscos sense tenir en compte la gestió forestal. Un exemple és el de la serra de Llabaria, on hi ha més de quatre mil cabres, però en canvi s'hi produeixen grans incendis. Aquest fet s'explica perquè la ramaderia no està al servei de la prevenció.
I com s'ha de gestionar aquesta activitat ramadera?
Cal seguir una tècnica concreta. Rebaixar l'alçada del matollar fins que quedi un prat ras i esgotar tot tipus de vegetació. Posteriorment cal un manteniment anual, de tal manera que la vegetació sempre sigui jove. D'aquesta manera actua com a tallafoc, és talment com un camp de blat tendre o una vinya jove, que aturen els incendis.
Quin tipus de bestiar pot realitzar aquestes tasques preventives?
Cal diferenciar el manteniment d'un tallafoc amb la seva realització. En el segon cas calen races amb la menor capacitat lletera possible. Els animals ideals són els crestons, cabres mascles capats, sense les servituds de criar, molt gregaris i amb una carn excel·lent, independentment de l'edat de sacrifici.
Però aquests tallafocs antigament no es feien. Què explica l'increment del risc d'incendi?
Bé, el gran canvi és la dràstica disminució de l'activitat extractiva als boscos. Els combustibles forestals s'han substituït pels d'origen fòssil, i això suposa que els boscos tard o d'hora hagin de cremar de manera descontrolada. La ramaderia especialitzada pot treballar per a la prevenció dels incendis en aquest nou escenari.
(F)
És precisament en aquest context, que afecta el conjunt de la conca Mediterrània, que sorgeix el Projecte Guardabosc...La nostra entitat, l'Associació Ecoparatges, observava amb preocupació des de l'inici de la dècada dels 90 els grans incendis que afectaven de manera recurrent el nostre país. En aquella època vam fer una primera proposta però des del Departament d'Agricultura -encara no existia Medi Ambient- ens van contestar dient que es tractava d'una idea obsoleta.
Va passar el temps i vam percebre que allò que se'ns deia, que els sistemes moderns d'eradicar els incendis solucionarien el problema, no era cert. Finalment el conseller Milà ens va rebre i ens va proposar que demanéssim un ajut per portar l'experiència a la pràctica.
Era un projecte molt pioner?
Val a dir que en aquell moment hi havia iniciatives similars a la nostra, però que no aconseguien tirar endavant. Nosaltres vam comprar un grup de crestons que han garantit la continuïtat del projecte. I és que a diferència de les cabres no tenen mercat i d'aquesta manera, ni en els moments de menys moral, vam pensar en vendre-les i deixar-ho estar.
L'objectiu del projecte és demostrar que les idees que teníeu són factibles?
Bé, més que demostrar res, pretenem promoure una ramaderia professional especialitzada que tingui dos grans objectius. Per una banda ser una explotació no convencional -menys cries a l'any i allargar la vida útil dels exemplars-; i per l'altra, realitzar una funció de gestió forestal. En aquest sentit, per ser viable, cal rebre ajudes de les administracions i les empreses que es beneficiïn de la seva tasca, ja que els protegeix el bosc o els estalvia unes tasques mecàniques de prevenció.
Tornant al sistema de maneig, un dels elements claus és tancar els animals en cledes. Per què?
Per executar un tallafoc de bell nou és molt difícil controlar el ramat. Cal recordar que l'objectiu és deixar l'espai sense pràcticament vegetació. I per aconseguir-ho cal tancar-los d'alguna manera per evitar que marxin cap a espais amb aliment més atractiu. Una altra qüestió, que no requereix el confinament, és el manteniment dels tallafocs.
Aquestes cledes cal moure-les...
Sí, per poder seguir el perímetre del tallafoc. Fins ara hem fet servir unes reixes metàl·liques d'1,20 metres de longitud que traslladem mecànicament. Però això té un cost. Ara volem experimentar amb un sistema de confinament a base de collars d'impulsos elèctrics controlats per ràdio, per evitar que les cabres marxin de la zona on han d'executar el tallafoc. Estem segurs que amb aquest sistema podrem passar d'un ramat de 50 a 500 caps de bestiar.
El cost és raonable?
El cost econòmic de realitzar tallafocs eficients és infinitament inferior a fer-ho amb mitjans mecànics. A més, cal tenir en compte que la llei obliga a deixar franges perimetrals de 25 metres a les urbanitzacions, però no es tracta d'una amplada marcada per criteris tècnics sinó tant sols econòmics.
En tot cas, cal establir prioritats. Per exemple, que les bases per adjudicar els treballs d'execució d'aquestes franges primin, quan existeixin ofertes equivalents, als ramaders per sobre dels treballs mecànics. D'aquesta manera fàcilment tindríem Catalunya plena de ramats.
A banda del pagament pel servei, el producte gastronòmic també permetria rendibilitzar l'activitat?
Sí, i tant. S'ha perdut el costum de menjar carns madures, com el crestó o el moltó, que anteriorment eren absolutament dominants. Menjar xai o cabrit és un reflex de societat opulenta, que d'una gestació només n'aprofita 8 dels 40 kg de carn potencials. Cal promoure'n el seu mercat. És una feina que també hem començat a tirar endavant. Volem recuperar receptaris per adaptar-los i reaprendre a guisar i presentar aquest tipus de carn.
L'actual escenari econòmic ajuda o dificulta aquest tipus d'experiències?
Ajuda molt! Per prevenir incendis, la solució basada en l'activitat ramadera és la més barata. En aquest sentit jo confio molt en les restriccions pressupostàries de l'administració que els obligui a apostar per la ramaderia especialitzada enfront els sistemes industrials, tan cars i ineficients. La crisi farà més fàcil que tiri endavant aquest sistema.
Més informació: Documentació sobre la Jornada Guardabosc | Especial sobre la iniciativa Guardabosc a Diariforestal.com
