“Hi ha un desajust entre els 'tempos' de la natura i els nostres”

S'ha aconseguit els objectius d'educació ambiental i de conscienciació dels ciutadà sobre els rius i l'entorn natural?
En aquest àmbit queda molta feina per fer evidentment. L'objectiu inicial del Projecte Rius, que era apropar la població als rius està assolit, però naturalment encara s'hauria d'arribar a molta més gent.
També s'ha de tenir en compte que aquest és un projecte que va de baix cap a dalt, sense mitjans de propaganda massius, sinó confiant sobretot en el boca-orella. Partint d'aquestes premisses es pot considerar que ha tingut un èxit notable. Es pot comparar amb altres experiències com per exemple el Projecte Llúdriga, que va tenir una àmplia difusió a través del Club Súper3 sense que aquest augment de la incidència es traduís amb uns resultats equiparables. En general podem estar contents de la resposta obtinguda.

Quin balanç fa de les consecucions del Projecte Rius, ara que ja ha passat el desè aniversari?
Ja es pot dir que s'ha consolidat com un referent per a tothom que es vulgui acostar als rius i que vulgui col·laborar en la conservació del medi, sobretot l'aquàtic, que és on nosaltres ens especialitzem. L'objectiu inicial l'hem aconseguit, doncs el Projecte Rius ja és una proposta solvent i ben fonamentada.
Una altra fita important és que hem aconseguit arribar a grups socials molt diferents que ja el coneixen. Aquesta procedència plural la considerem molt positiva, doncs no entenem que aquest projecte sigui solament educatiu i dirigit als infants, sinó que per nosaltres sempre ha estat molt important arribar als adults, que som els que tenim capacitat d'intervenció, capacitat de transformació, capacitat de vot.

I aquesta capacitat d'incidència es nota després en la situació dels rius?
Sobre aquest punt, ara mateix ens trobem en un moment molt important, doncs s'estan desenvolupant els processos participatius que preveu la Directiva Marc de l'Aigua.
En això ens hem avançat, per que quan nosaltres vam començar amb el Projecte Rius encara no existia aquesta Directiva, però ara que es començarà a aplicar ja tenim la gent -o almenys una part- més preparada.
I experiències com la nostra s'han de consolidar com una nova forma de gestionar el territori i els recursos, no només els hídrics.

Quins són els reptes principals per a activar la gent a participar?
És relativament fàcil aconseguir una participació puntual, si es demana un esforç en un moment concret. El que és molt més difícil és aconseguir una participació molt més constant, fidelitzar la gent. Per a això cal un bon retorn, mantenir les persones informades dels processos del projecte i que es vegin recompensades.
I aquesta crec que és una reflexió vàlida per a qualsevol tipus de projecte participatiu.

Quines són les tècniques i eines que heu trobat més exitoses per animar les persones a col·laborar amb vosaltres?
Bé, jo no he fet la feina de captació de grups, així que no puc fer un anàlisi massa concret. De totes formes, sí que puc dir que han estat molt positius els acords amb administracions locals, que han posat al servei del Projecte la seva capacitat organitzativa difusora. En aquest sentit podem posar com exemple la vinculació amb el Consorci del Besòs, que ens ha ajudat molt a l'hora d'aconseguir consolidar un grup per a cada municipi.
Són importants aquests tipus de complicitats amb els òrgans que ens representen i hi ha hagut experiències molt bones de treball conjunt entre administració, ciutadans i tècnics.

Els periodistes ambientals sovint fem reportatges del que s'anomena ‘bones pràctiques' i trobem moltíssims exemples com el vostre, positius i amb èxit. Però, per altra banda, les xifres globals dels indicadors ambientals segueixen sent negatives. Què fa falta per revertir aquesta tendència? N'hi ha prou amb projectes com el vostre?
És evident que cal una actitud decidida de l'administració, canviar moltes polítiques. Però també cal explicar al ciutadà que cal ajustar-se el cinturó per aconseguir uns resultats que potser no seran immediats però que al final aquests canvis generaran més beneficis que no pèrdues, ja que tampoc es tracta de perdre, sinó de canviar certes prioritats.
El problema és, en part, que s'ha perdut una mica la capacitat de pensar amb uns terminis mitjos o llargs, només valen els resultats immediats i la natura funciona amb una altres tempos. Hi ha un desajust entre els tempos de la natura i els nostres. Hauríem de tenir clar que si intervenim sobre un ecosistema li hem de donar temps a que es refaci, però si el pressionem amb una intervenció contínua segurament mai es tornarà a recuperar.

I en quina línia creu vostè que hauria d'anar aquesta actitud decidida de l'administració?
El nucli central del problema és una qüestió econòmica: s'han de valoritzar els recursos naturals. Jo no sóc cap especialista en aquest camp, però quan parles amb la gent que ho és te n'adones que no és gens fàcil de fer aquesta valorització. Es tracta de traduir a euros coses que no hi són estrictament convertibles: el gaudi, les perspectives de futur, el paisatge, la felicitat... A totes aquestes coses se'ls hi ha de donar el valor que tenen i que tothom sap que en tenen, el problema és que poden ser incompatibles amb altres valors. Només cal veure qualsevol anunci de cotxes: per una banda valoritzen el medi i t'animen a visitar paisatges immaculats, i per l'altra ho fan amb una metodologia que no és l'adequada, que és clarament incompatible. Es pot tenir una cosa o l'altra, però difícilment les dues.

En aquest sentit hi ha gent que suma les propostes de la ‘nova cultura de l'aigua' o la ‘nova cultura de l'energia i ja parla d'una ‘nova cultura dels recursos'.
És evident que aquesta nova relació amb els recursos és imprescindible. Però potser no s'hauria de veure com una renúncia greu, sinó com una qüestió d'eficiència i l'eficiència és moderna. Ens hem de convèncer d'això.
Ens hem tornat deixats, no només en això, sinó en molts altres àmbits, com per exemple en l'educació també es nota. Pretenem deixem en l'escola responsabilitats que en realitat són nostres. Crec què hi ha una manca de responsabilitat. Una responsabilitat que s'ha perdut i que hem de recuperar.

--
Més informació:
Web del Projecte Rius
Revista Educació i Sostenibilitat