En l'educació per al desenvolupament sostenible, ho estem fent bé?

Sostenible.cat
Sostenible.cat
27/12/2010

Heloise Buckland és l'editora de la revista Educació i Sostenibilitat, cofundadora de la cooperativa Barcelonya i coordinadora de RCE Barcelona, un centre regional d'expertesa en educació per al desenvolupament sostenible reconegut per la Universitat de Nacions Unides. Com a tal va formar part fa unes setmanes de la jornada d'avaluació i valoració de la Dècada d'Educació per al Desenvolupament Sostenible (2005-2014) de la UNESCO que va tenir lloc a Barcelona.

- Quin era l'objectiu d'aquesta jornada d'avaluació de la Dècada d'Educació per al Desenvolupament Sostenible?

Bàsicament, valorar els múltiples esforços d'arreu del món per l'educació per canviar cap a una societat més sostenible. Dins el plantejament d'aquesta Dècada d'Educació per al Desenvolupament Sostenible impulsada per la UNESCO, cada any es fa una valoració de les actuacions que s'estan fent a tot el món. Per a això es reuneix un comitè de representats de les diferents agències de les Nacions Unides: UNICEF, UNEP, UNDP, UN Habitat i la Universitat de les Nacions Unides, entre altres. L'objectiu era saber com ho estem fent en l'àmbit de l'educació per la sosteniblitat, i com ens estem avaluant, quins indicadors podem fer servir i quines metodologies tenen resultats més bons. En definitiva, saber com estem.

(F)

- I com estem?
Malament. Una de les conclusions principals és que l'avaluació és molt complexa i no sabem com avaluar l'èxit de l'educació per al desenvolupament sostenible. I el que veiem és que hi ha una gran disrupció entre l'educació primària, on hi ha molta educació ambiental, i el pas a secundària, on tot i aquesta educació prèvia, els adolescents volen consumir, i tenir mòbil, i moto... Intentem mesurar com canvia aquesta consciència al llarg de la vida, però en general no sabem bé com avaluar la presa de conscienciació de les persones.

En una jornada d'avaluació anterior celebrada a Bonn es va veure també que hi ha moltes iniciatives d'educació per la sostenibilitat, però estan poc coordinades, i hi ha una manca molt important en la formació de formadors. Cal que els professors tinguin més coneixements, més capacitats i més competències, i sobretot la llibertat per poder situar les activitats d'aprenentatge en el context social actual, que puguen parlar de les coses que realment compten ara.

(F)

- L'educació per la sostenibilitat ha de ser un contingut específic dins l'ensenyament reglat, o un tema transversal de tot el sistema educatiu?
La idea és que sigui transversal. De fet, més que parlar de desenvolupament sostenible, el que cal és parlar del context en què vivim: que hi ha grans desastres ambientals i grans desequilibris socials, i si no aprenem a viure en aquest context, l'educació és marciana, està fora de la realitat. Com destaca un estudi d'Ecologistes en Acció sobre els llibres de text, aquests diuen que la biodiversitat està millor que mai, per exemple. Estem ensenyant un context fals, fora de la realitat. I el que cal és conèixer com és el món on vivim, i preparar a la gent per afrontar aquesta nova realitat, i per pensar en les noves feines que apareixeran amb el desenvolupament de l'energia renovable i tota l'anomenada ocupació verda.

- Dins la jornada de reunió dels experts internacionals va consistir en donar-los a conèixer algunes de les iniciatives d'educació ambiental que es fan a Catalunya. Què se'ls va mostrar?
Per part del sector públic, es va fer una visita a la Fàbrica del Sol, que va causar un impacte molt bo, i es va presentar la Xarxa d'Escoles per la Sosteniblitat, que ja té uns 900 centres afiliats, i el programa de la Xarxa de Ciutats cap a la Sostenibilitat. Una de les iniciatives que va agradar molt és l'agenda escolar. I des del sector social es van mostrar moltes iniciatives, com ara la formació en desenvolupament que ofereix Enginyeria sense Fronteres, o la informació als ciutadans sobre consum responsable de la Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable, la xarxa escolar d'UNESCOCAT o la Societat Catalana d'Educació Ambiental, entre d'altres. Pel que fa a les universitats, es va destacar l'Institut de la Sostenibilitat de la UPC i la xarxa Edusost.

Des del meu punt de vista, van quedar molt impressionats amb la quantitat i la qualitat de les iniciatives que tenim ara mateix a Catalunya.

- Sembla doncs que ho estem fent bé. Però els resultats del dia a dia, en mobilitat per exemple, no presenten canvis radicals. Què falla?
Jo crec que potser canviar tots els nostres hàbits costa una vida. Quan les persones que ara van a primària, i que són els que castiguen els seus pares per no tancar el llum o deixar oberta l'aixeta, hagen de triar entre anar en cotxe o buscar altres vies de mobilitat, notarem una diferència. El que és més difícil és educar la gent que ha anat en cotxe sola des de fa 30 anys.

- I quines iniciatives es van destacar de la resta del món?
Es va posar en evidència que als països en desenvolupament falten recursos, llibres i materials, però hi ha iniciatives molt interessants. Una és el Council for Environmental Education, una xarxa d'educació ambiental present a una vintena de ciutats de l'Índia, a Austràlia i a Indonèsia, que fa treballs molt pràctics en l'àmbit comunitari, amb educació des de la base. Per exemple, ofereixen suport per fer pressupostos participatius en grups de dones, o cursos d'agricultura integrada en espais urbanitzats. En general, als països del sud l'educació ambiental és molt més pràctica, mentre que la nostra, com que se centra bàsicament en trobar la manera de consumir menys, té un enfocament més psico-educatiu, conceptual i filosòfic.

(F)

- La gran quantitat d'informació ambiental des de diferents àmbits, no pot arribar a cansar?
Sí. De fet, alguns experts com Enric Pol, de la Universitat de Barcelona, parlen ja d'eco-fatiga. Estem cansant tant als joves com als adults amb la perspectiva de culpabilització, que no funciona com a estratègia de canvi de comportament. Cal aconseguir motivar i inspirar la gent, i fer-los veure que té sentit actuar de manera sostenible, no fer-los sentir culpables, perquè així s'aconsegueix la reacció contrària.

A més, com que cada vegada més empreses i més publicistes usen el 'missatge verd' perquè saben que els ajuda a vendre, podem arribar a una saturació de denominacions 'bio', 'eco', 'reciclable', que en molts casos, a més a més, no són ni certificats ni congruents amb el producte que venen. Això és un risc important, i tenim el repte d'ensenyar als nens i nenes d'avui a tenir un ull crític davant aquesta situació per distingir les iniciatives genuïnes.

- Quines alternatives d'educació es podrien oferir?
Una alternativa molt interessant és l'anomenat aprenentatge-servei, que integra l'aprenentatge amb les accions socials. Per exemple, els nens van a llegir en veu alta a un casal de gent gran. Això es podria aplicar en educació per la sostenibilitat en accions de reforestació, per posar un cas, on es podria aprendre sobre un entorn i un ecosistema al temps que es col·labora en la plantació. I aquesta implicació, aquest fer, té un impacte educatiu més alt. En aquest sentit hi ha, per exemple, moltes activitats en l'àmbit de la informàtica: joves que mentre aprenen com fer una web, en dissenyen una per una entitat local.

Per altra banda, en aquest context 2.0, els joves nadius digitals són molt més hàbils a l'hora de poder decidir què volen saber. El paper del professor ha de canviar, i ja ho està fent: continua fent falta, però ha de ser sobretot un guia dins aquest gran núvol digital, un facilitador de l'aprenentatge.

(F)

- I fora de l'àmbit escolar?
Ara com ara és a l'ensenyament reglat on es dediquen més recursos públics en l'educació per al desenvolupament sostenible, tot i que també hi ha exemples d'educació informal des dels casals d'estiu o els esplais, on s'està fent molt bona feina. Però a més falta també un esforç gran en la transició cap a una societat més sostenible per part dels mitjans de comunicació, i sobretot de la televisió. I en aquest sentit, falta molt per fer. Hem de ser més creatius, buscar líders amb missatges inspiradors, com el cas del cuiner Jamie Oliver que defensa el menjar ecològic i que ha arribat a fer canviar el menú escolar al Regne Unit. L'impacte que pot tenir un emprenedor social com aquest cuiner pot comportar uns canvis impensables des de les vies habituals de campanyes de conscienciació. La qüestió de fons és com podem crear entorns d'aprenentatge per a què els nens i nenes d'avui esdevinguin els emprenedors socials de demà.

Relacionats

Acte
08/11/2019 - 17:00
Porta principal Restaurant Sopa
Acte
22/10/2019 - 17:30
Parc de la Trinitat Vella
Acte
14/12/2019 - 10:30
La Fàbrica del Sol

Butlletí