Ariane Arpa: 'Si volem dignitat per tothom, la cura del planeta és crucial'

25/10/2006 - 00:00
Ariane Arpa dirigeix Intermón Oxfam des de l'1 de Juliol del 2005.Opina que el món seria millor si tothom hi posés el seu granet de sorra. En la seva atapeïda agenda s'hi escriuen les múltiples reunions a les què assisteix, així com els múltiples viatges que fa regularment per controlar els projectes d'Intermón a l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Abans de ser la directora general d'Intermón Oxfam va portar el comandament del Departament de Cooperació Internacional d'Intermón Oxfam durant 2 anys. També ha treballat com a consultora d'organització i gestió dins el món de l'empresa privada i ha dirigit dues empreses d'assegurances. És llicenciada en Ciències Polítiques, Relacions Internacionals i Filologia Àrab. Va ser col·laboradora durant 5 anys d'ONG's en tasques de suport a gent immigrada i en alguna ocasió ha dit que li encantaria que organitzacions que lluiten contra la pobresa no haguessin d'existir, perquè voldria dir que les desigualtats han desaparegut. Ara que Intermón Oxfam celebra 50 anys de la seva fundació, Ariane Arpa valora aquest camí recorregut positivament, però posa l'accent en allò que queda per solucionar: continua havent-hi molta desigualtat i queda molt camí per recórrer.
Parlem dels orígens d'Intermón Oxfam, de quina manera va començar aquest projecte? Tot va començar a Bolívia. L'any 1956, els Jesuïtes van decidir fundar el Secretariado de Misiones y Propaganda per donar suport als missioners que treballaven en aquell país sud americà, al costat de les comunitats més empobrides. 50 anys més tard, continuem presents a Bolívia, però també en 52 països més de tot el món. Quins canvis hi ha hagut al llarg d'aquests 50 anys? N'hi ha hagut molts, i a tots els nivells. El món ha canviat molt en 50 anys i podríem dir que s'ha fet petit. Les distàncies s'han escurçat i la informació va cada dia més ràpid. Avui podem saber què passa a l'altra punta del món en qüestió de minuts, un fet que ens fa encara més conscients de la desigualtat que domina al planeta. Cal destacar que, en aquests 50 anys, els índex de pobresa s'han reduït, un fet que és una bona noticia. En canvi, s'han agreujat els desequilibris entre regions, on l'Àfrica és la que n'ha sortit més mal parada. Els reptes encara són molts. Quins en són els principals? El nostre principal projecte és la lluita contra la pobresa i la injustícia, i per dur-lo a terme, en aquests moments realitzem gairebé 500 projectes de cooperació, 50 actuacions d'emergència i treballem amb 86 grups productors de comerç just. Estem implicats en diverses campanyes de sensibilització i mobilització ciutadana, tant conjuntament amb el grup Oxfam Internacional, com la campanya 'Comerç amb justícia', o campanyes conjuntes amb altres ONG com 'Armes solta control', amb Amnistia Internacional i la xarxa Iansa. I com els va? Hi ha molta feina a fer. En aquests moments, una de les nostres principals aportacions, a més de la nostra tasca de cooperació, ajuda humanitària i de comerç just, és la de denúncia. Denúncia de les polítiques i de les actuacions dels governs i dels organismes internacionals que perpetuen la pobresa al món i fan que milions de persones vegin vulnerats els seus drets més bàsics. Una denúncia que passa necessàriament per la implicació dels ciutadans i ciutadanes d'arreu del món. Val a dir que la valoració que fem després d'aquests 50 anys en actiu és positiva i esperançada pel que fa a la reducció de la pobresa. Però també som conscients que hi ha molt de camí per fer i estem convençuts que, entre tots, podrem aconseguir un món on tot ésser humà pugui tenir una vida digna. El 1956 comença a gestar-se el que en un futur serà Intermón Oxfam. Els orígens comencen a Barcelona. Representa això un lligam molt especial amb Catalunya? El lloc de naixement, tant d'una persona com d'una institució, sempre és molt significatiu i inspira la trajectòria vital que segueix. En el cas d'Intermón Oxfam, els nostres orígens són a Catalunya i la nostra vocació és ser internacionals. Encara avui, gran part de la base social de l'organització és catalana i, d'altra banda, formem part d'una de les principals xarxes d'ONG internacionals. Tenim la seu central a Barcelona i oficines a 7 ciutats de tot l'Estat, a més de 40 comitès o grups locals que recolzen la nostra feina de forma estable durant tot l'any. També tenim 37 botigues de comerç just repartides per tota la geografia espanyola. A Catalunya, a més de l'oficina de Barcelona, tenim 9 comitès i 10 botigues de comerç just. A nivell internacional, formem part del grup Oxfam Internacional, una xarxa de 13 ONG d'arreu del món. Quantes persones hi ha implicades? Formem part d'Intermón Oxfam unes 2.000 persones de tot el món. La majoria, més de 1.600, són voluntàries i són una de les principals forces de la institució. Sense ells, difícilment Intermón Oxfam hauria arribat on és i podria fer el que fa. Respecte a la lluita per a la cura del medi ambient i la sostenibilitat, com actua Intermón Oxfam? Tan en els nostres projectes de desenvolupament, com en les actuacions d'emergència, es té especialment en compte el respecte al medi ambient i la preservació de l'entorn. Així mateix, el comerç just té entre els seus criteris, que la producció dels articles es faci respectant el medi ambient de cada zona. Perquè els ciutadans i ciutadanes del planeta puguem gaudir d'una vida digna, la cura del planeta és crucial. En temes ambientals cal posar especial èmfasi en... El respecte i la preservació. En quines accions participa Intermón Oxfam en relació als 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM's)? Participem en varies accions i campanyes. D'una banda, formem part de la campanya 'Pobresa Zero' amb la Coordinadora d'ONGD (Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament) de l'Estat, i també de la 'Campanya mundial per a l'educació'. D'altra banda, participem en altres iniciatives i campanyes que demanen un millor finançament per al desenvolupament, més i millor ajuda, entre altres iniciatives. Com es pot lluitar contra les violacions dels Drets Humans sense entrar en qüestions d'imposició de cultura o visió etnocentrista? És una qüestió d'escolta, de respecte i de fer costat. Cap dret no es pot imposar, són les mateixes persones que veuen els seus drets vulnerats les que els han de reclamar i nosaltres hem d'estar al seu costat per acompanyar-los en aquest procés. El món seria millor si... ...tots contribuíssim a fer-lo. Tot aquell qui vulgui col·laborar té moltes accions a fer, moltes petites accions que poden canviar la tendència del món. Entre les més importants hi ha la de fer sentir la veu per tots els mitjans possibles dels qui ens demanen ajuda: a nivell familiar o d'amics, als mitjans de comunicació, etc. Hem de ser la veu dels que són sistemàticament silenciats. Una altra possibilitat és sumar-se a les campanyes de les ONG i sumar esforços. El que és clar, és que no ens podem quedar de braços plegats.

Relacionats

Butlletí