Cristina Ribas és professora de periodisme i una de les veus de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. Nascuda al 2014, aquesta entitat coordina accions i propostes per a aconseguir els canvis socials i polítics necessaris per a fer efectiu el Dret a respirar un aire net. Ribas ha estat l’encarregada de clausurar el segon Congres de Qualitat de l’Aire, celebrat a Sabadell aquest 14 i 15 d’octubre. Amb ella fem un recorregut per l’activisme per un aire net i els canvis aconseguits en aquests anys.
62 Alcaldes, Alcaldesses i altres ens municipals representants del món local s’adhereixen a la “"DECLARACIÓ DE SABADELL, per un acord polític i social per la millora de la qualitat de l’aire”, promoguda per l’Ajuntament de Sabadell, seu del 2n Congrés de Qualitat de l’Aire que ha reunit autoritats, investigadors, tècnics i empreses del sector, durant dues jornades www.congresaire.cat
Els representants de les quatre administracions organitzadores del 2n Congrés de Qualitat de l'Aire coincideixen en treballar de manera transversal noves mobilitats que millorin la Qualitat de l’Aire
S’aprova un paquet de projectes per millorar la qualitat ambiental i la mobilitat i per fer front a la crisi climàtica. D’aquesta manera, s’opta a rebre 125 milions d’euros en ajuts provinents dels fons europeus, en concret, de la convocatòria del 2021 del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Les superilles de Barcelona afecten positivament la salut i el benestar del veïnat i les persones que en fan ús. Així ho conclouen diversos estudis observacionals, quantitatius i qualitatius realitzats, en el marc del projecte “Salut als carrers”, per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que ha analitzat l’impacte en la salut i els seus determinants de les superilles implantades al Poblenou, a Sant Antoni i a Horta.
La primera edició va comptar amb 350 aportacions ciutadanes que van permetre fer una fotografia dels diferents paisatges sonors a Catalunya durant el confinament
La investigació, publicada a la revista ‘Nature Communications Biology’, constata que les praderies mostren lesions greus i permanents als òrgans sensorials després d’haver estat exposades a soroll antropogènic.
L'objectiu és el monitoratge permanent del soroll del poble, per poder aconseguir una bona qualitat acústica a la població, i poder fer servir la informació enregistrada per aplicar mesures correctives en els casos que sigui necessari.
L'Ajuntament de Terrassa ha aprovat el Mapa Estratègic de Soroll (MES). El MES és una eina de gestió ambiental que avalua l'exposició que té la població al soroll i visualitza els nivells sonors existents, sent la principal base per elaborar, posteriorment, plans de reducció del soroll i plans d'acció per millorar i recuperar la qualitat acústica.
Una de les mesures per prevenir la contaminació acústica ha estat substituir alguns busos per models híbrids (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres)
Coincidint amb el Dia Internacional de Conscienciació Envers el Soroll, l’Ajuntament s’ha adherit a la Setmana Sense Soroll 2021 que impulsen la Generalitat i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
Amb motiu del Dia Internacional de la Conscienciació sobre el Soroll (28 d'abril), Barcelona celebra la #SetmanaSenseSoroll amb activitats per conscienciar la ciutadania del problema de la contaminació acústica.
Soroll/Contaminació acústica
