Un estudi encarregat pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida a l’empresa Km0 Energy estima que la demarcació té un potencial per generar cinc vegades l’energia que consumirà l’any 2050 a partir de fonts solars i eòliques. L’estudi considera 16.858 hectàrees ‘òptimes’ per acollir instal·lacions fotovoltaiques -entre terrenys i teulades-, que podrien generar fins a 21.171 GWh.
L’Ajuntament de Begues presenta un projecte per a la instal·lació de plantes fotovoltaiques d’autoconsum a diversos edificis i equipaments municipals que comptarà amb una subvenció de l’AMB de mig milió d’euros. L’objectiu és convertir els edificis municipals en espais energèticament autosuficients.
Els veïns de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sucs han fet un important pas a l’autogeneració d’electricitat verda gràcies a una compra col·lectiva que han liderat un grup de 20 famílies i que ha estat acompanyada per l’Agència de l’Energia de l’Ajuntament de Lleida.
L'alcaldessa durant l'acte de cloenda del projecte 50/50
Gràcies al projecte 50/50 i a la feina de l'alumnat realitzant accions d'estalvi energètic, les escoles han aconseguit una reducció de 170.000 kw d'energia i de 38 tones d'emissions de CO2 . Això es tradueix en un estalvi econòmic d'11.598 euros, tal com ha informat l'Ajuntament.
L’objectiu és disposar d’un full de ruta en l’horitzó temporal de l’any 2030 que faci possible avançar la vila en matèria d’eficiència i transició energètiques i d’implementació d’energies renovables. Alhora, també ha de servir per fixar una estratègia de contractació d’energia elèctrica competitiva.
La teulada de l'empresa Top Cable s'ha cobert amb 4.000 plaques que produiran anualment l'energia que consumeixen gairebé 700 llars · El projecte l'ha dut a terme SUD Renovables, ubicada a Avinyó
El Palau de Gel de Vielha, un dels equipaments que es podria beneficiar de l'ús de la geotèrmia. Fotografia: ICGC
Signat un conveni de col·laboració per impulsar el subministrament d’energia a equipaments de Vielha fent servir la geotèrmia i altres fonts renovables, com la biomassa local o l’energia solar
L’objectiu és aconseguir un model energètic compatible amb la preservació de la qualitat paisatgística, la promoció de l’activitat econòmica agrària, la protecció ambiental, de la biodiversitat i del patrimoni cultural.
Rubí Brilla ha coordinat el primer projecte d’autoconsum compartit d’energia en un polígon industrial a tot l’Estat. Aquesta ha sigut una de les fites més importantes d’aquesta entitat municipal que des de fa 10 anys treballa per ser un referent per l’estalvi, l’eficiència i l’ús de renovables en l’àmbit local. Marta Morera, responsable tècnica de Rubí Brilla ens explica aquesta experiència i com es vol continuar treballant per l’autoconsum a la ciutat.
Què és realment una comunitat energètica? Més enllà de compartir unes instal·lacions d’energies renovables? Gil Salvans tècnic de l’agència local d’energia d’Osona, clarifica aquest concepte, com a peça clau en la democratització de l’energia i la transició energètica, i aborda en aquesta entrevista els reptes i els obstacles, principalment la manca de definició de marc legal. Malgrat les barreres tècniques, insisteix que cal valentia política davant els interessos empresarials, i que cal difondre entre la ciutadania que l’autoconsum és viable.
Renovables
