Carles Castell és responsable de seguiment de programes i accions ambientals a Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Doctor en Ecologia i investigador del CREAF durant anys, s’ha especialitzat en la conservació dels espais naturals. A través del Pacte d'Alcaldies pel Clima i l'Energia, coordina accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic en els municipis. En el marc de les estratègies d’adaptació, un dels eixos que aborda és el de les Solucions basades en la Natura (SbN), com una eina que permet recuperar espais degradats i fomentar el contacte de les persones amb el verd urbà; accions amb un gran impacte positiu sobre el territori i la qualitat de vida de les persones.
Can Cabanyes és un espai natural de 8 hectàrees situat al sud de Granollers, a tocar del riu Congost. Aquest indret ha passat de ser un solar de pins pinyoners al costat d’un antic dipòsit de residus de runa i deixalles a un espai de gran importància biològica, inclòs com a part del riu Congost al a Xarxa Natura 2000. Els aiguamolls han esdevingut una parada obligatòria en l’educació ambiental de la ciutat i voltants, i rep la visita diària de fins a 400 persones. Xavier Romero és Tècnic de Medi Ambient i Medi Natural de l’Ajuntament de Granollers, i el gestor principal del projecte.
A la perifèria de Mollet del Vallès s’hi troben el parc dels Pinetons i l’espai rural dels Gallecs, dues àrees periurbanes connectades per un camí rural que conformen una matriu paisatgística diversa. Amb l’objectiu de recuperar els valors agraris que tradicionalment han cobert el paisatge, aquest espai ha esdevingut el pulmó verd de Mollet, l’hàbitat d’una gran biodiversitat, 203 espècies d'animals i vegetals, i un punt de referència per a l’educació ambiental de la ciutat. Parlem amb Raul Broto, regidor de Justícia ambiental, transició energètica i ecologisme de Mollet, que actualment està a càrrec del projecte.
Encarna Garcia fa deu anys que treballa en el projecte Bee Happy de Viladecans des de la regidoria de Medi ambient i sostenibilitat. Prenent les abelles com a emblema dels pol·linitzadors, aquest projecte de sensibilització ambiental acosta la biodiversitat urbana als veïns i veïnes. Des que l’any 2016 es va instal·lar el primer apiari urbà oficial de Catalunya a la coberta de l’auditori ATRIUM, el projecte ha anat creixent i actualment compta amb dos ruscs més, situats a la zona de la muntanya i a la costa. Tots tres integren la recerca científica i l’educació ambiental a través de la producció local de mel.
La Lídia Blanch és dinamitzadora de l’Hort al terrat que hi ha a l’Espai Jove La Fontana, a Gràcia. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, promou la creació i el manteniment d’horts urbans en espais en desús d’equipaments socials per part de persones amb trastorn mental. El manteniment d’aquest hort aporta múltiples beneficis pels participants i els organitzadors del projecte, i representa una oportunitat per dur a terme una tasca comunitària i trencar l’estigma associat al trastorn mental.
Darrere del retorn a la natura estem promovent-ne un ús des d’una mentalitat urbana que ens porta directament al model Collserola: una muntanya de lleure massiu, sense biodiversitat, devastada. Caldria arribar a un pacte nacional sobre la relació amb l’entorn.
Des del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) ja fa anys que estudien els impactes que tenen les àrees verdes i les Solucions basades en la Natura (SbN) per a resoldre els reptes de les ciutats. Es tracta d’un laboratori fundat per l’ICTA de la UAB i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, que més enllà dels beneficis que tenen aquests espais en les ciutats, posa el focus en els fenòmens que poden desencadenar, com les desigualtats socials o la gentrificació verda; i com aquests factors determinen les possibilitats de governança d’aquests espais. La Filka Sekulova n’és investigadora, amb una llarga experiència en l’estudi de la natura urbana des dels camps de la psicologia, l’economia i la justícia ambiental.
L’Ajuntament de Tarragona ha presentat la nova edició de la campanya de fauna marina, amb l’objectiu d’incentivar el compromís social vers la protecció de la fauna i donar a conèixer la biologia dels animals marins, com identificar els seus rastres o com actuar en cas de detectar-los.
Ha estat una iniciativa del Consell de Participació Adolescent per reforestar la ciutat a la qual s’han sumat entitats, centres educatius i particulars.
Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)
En el tercer informe del programa de seguiment de papallones a l’àrea metropolitana de Barcelona, l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, revela uns resultats inesperats: les platges metropolitanes no només tenen papallones, si no que la comunitat d’aquest insectes que hi viu és diferent a la dels parcs i, per tant, actuen com a reserves de determinades espècies de papallones.
Aquesta breu guia publicada per l'Ajuntament de Girona pretén introduir els ciutadans i ciutadanes en el coneixement de les plantes silvestres, d’aquelles espècies més comunes que podem trobar a la ciutat de Girona, perquè puguen reconèixer aquelles herbes que creixen als carrers dels seus barris, als peus dels arbres, a les voreres, a la gespa... per tal que els siguin una mica més familiars, i despertar així l’interès per la flora urbana i fomentar el canvi de percepció que tenim de les anomenades “males herbes”.
L'objectiu és que els escolars prenguin consciència de la importància de mantenir la biodiversitat en el medi urbà i de preservar el bosc de ribera a l’entorn del riu. Revisar i muntar caixes de nius d’ocells i construir hotels d’insectes són algunes de les propostes, que es programen per primera vegada en aquest format.
Biodiversitat
