L’autoconsum i les comunitats locals, claus de la transició energètica a l’Ebre

28/01/2020 - 08:00
Planta fotovoltaica instal·lada a l’estació depuradora a l’Ametlla de Mar

Planta fotovoltaica instal·lada a l’estació depuradora a l’Ametlla de Mar

El Copate impulsa la transició energètica a les Terres de l’Ebre amb un Pla que preveu una setantena de petites centrals de generació elèctrica i un sistema de xarxes tancades o de comunitats energètiques governades des de l’eficiència i la participació local

La transició energètica a Terres de l’Ebre és un dels objectius prioritaris del Pla de gestió de la reserva de la biosfera. L’Agència d’Energia de les Terres de l’Ebre, integrant del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (el Copate, ens gestor de la Reserva), porta més de 12 anys fomentant l’estalvi i l’eficiència energètica a les dependències i equipaments municipals. Ha assessorat els ajuntaments per a optimitzar la contractació dels subministres públics d’electricitat i ha possibilitat la introducció de tecnologies més eficients en l’enllumenat.

Això ha propiciat estalvis superiors a 1,5 milions d’euros anuals i més de 3.000 tones de CO2 estalviades a l’atmosfera. 

Però amb això no n’hi prou des del punt de vista de l’emergència climàtica, que s’ha debatut estos dies a la cimera de Madrid com un dels grans reptes del planeta i de les societats que hi viuen.

La situació actual, amb temperatures cada vegada més elevades, els estius més llargs  i inclemències meteorològiques més violentes, obliga les administracions locals a aconseguir en poques dècades l’electrificació de tota l’energia i a la vegada la descarbonització total d’esta energia (que procedisca de fonts renovables) per al consum.  “S’ha de fer un gir total al model energètic cap a un model molt més sostenible, basat en els recursos endògens i distribuïts; un model més democràtic, on tothom hi puga participar, per a trencar el model d’oligopoli actual”, concreta la responsable de l’Agència d’Energia Ebrenca, Marga Estorach. Els acords de París de novembre del 2015 i les directives europees del darrer paquet normatiu de l’energia i el clima són prova irrefutable de la necessitat de dur a terme canvis profunds en la forma en què produïm i consumim l’energia. Estorach reflexiona que estos canvis són transversals i afecten totes les decisions que es puguen prendre dintre de les àrees d’una administració, des de les de mobilitat fins a l’urbanisme passant per les obres i serveis, les decisions de caire social o econòmiques.

El Copate ha aconseguit uns fons europeus FEDER per a impulsar les bases d’esta transició energètica al territori a través d’un Projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT). De moment, durant el 2019 l’Agència d’Energia ha avaluat la situació i les necessitats, esperonada pel Reial decret 244/2019, de l’abril, a través del qual per primera vegada es disposa a Espanya d’un marc legal que promou l’autoconsum energètic. La regulació impulsa el consumidor a prendre un paper actiu participant en la generació elèctrica. Un canvi estructural, que permet reduir la factura elèctrica i els costos del conjunt del sistema. En destaca la simplificació dels processos administratius i tècnics per fer les instal·lacions d’autoconsum; la possibilitat de posar en valor els excedents de les instal·lacions, ja siga a través de compensació (la comercialitzadora elèctrica compensarà en la nostra factura l’energia abocada a la xarxa) o venda (per a instal·lacions potents: caldrà donar-se d’alta com a productor i pagar impost de generació) i la creació de la modalitat de l’autoconsum compartit, que obre la porta a comunitats locals energètiques.

En este context, Estorach explica que per a abordar el procés de transició cal primer informació dels consums energètics. La que té actualment la plataforma de comptabilitat energètica de l’Agència és insuficient, ja que es requerix disposar d’informació a temps real. Existixen aparells de submesura que aporten estes dades i permeten monitoritzar l’autoconsum, l’acumulació d’energia i els punts de recàrrega de vehicle elèctric. Informació que ara només controlen les grans empreses elèctriques. “Hem de saber com consumim abans de dissenyar les noves instal·lacions”. Este és el següent pas, possiblement el més tangible: s’han de desplegar les instal·lacions d’autoconsum, la generació renovable local (fotovoltaica, hidràulica, eòlica...), les bateries i el sistema de mobilitat elèctrica. D’entrada, amb el decret de l’autoconsum, “s’han fet més instal·lacions [sobretot plaques solars, que també han baixat de preu] en els últims mesos que en els darrers 10 anys”. Una dècada d’impost al sol i de supressió d’ajuts a les renovables. 

 

Setanta-dos projectes, majoritàriament fotovoltaics

Des de l’Agència ara s’està avaluant la viabilitat i dimensionant instal·lacions -sobretot fotovoltaiques- per als sostres i sòls lliures d’edificis i instal·lacions municipals. En aquests moments ja n’hi ha una en actiu de 4,6 kWp a l’Estació de Depuració d’Aigües Residuals de Marina, a l’Ametlla de Mar. Fa funcionar la depuradora i quan hi ha excedent, s’aboca l’energia a la xarxa a canvi d’una compensació, tot i que Estorach aclarix que en general no surt a compte sobredimensionar les instal·lacions, perquè el preu per kW/hora que es dixa de pagar per compensació és molt inferior al que es paga com a preu de mercat per l’energia de la xarxa. Una altra història és la possibilitat de compartir els excedents amb altres dependències o usuaris propers -que al seu torn també poden ser generadors-, cosa que sí que tenen en compte algunes de les instal·lacions que s’estan impulsant al territori, com algunes de previstes en teulades d’edificis municipals a Ulldecona o a Godall. Estorach avisa que tot això marcarà les noves planificacions urbanístiques.

Al territori també hi ha dos plantes fotovoltaiques més en execució, de 20 kWp i de 150 kWp respectivament, a les depuradores de Sant Carles de la Ràpita i de Tortosa, i una desena més en projecte, per exemple a Amposta i Sant Jaume. L’objectiu de l’Agència és projectar un megavat per municipi (52 municipis) en equipaments i edificis públics, cosa que requeriria executar 72 projectes -instal·lacions d’escassa potència- en els propers cinc anys. També s’estan estudiant possibles ubicacions de centrals hidràuliques, per exemple per a aprofitar les barrancades que baixen dels Ports, i centrals reversibles (augmenten l’energia potencial de l’aigua pujant-la a un embassament) vinculades a basses de reg vom podrien ser les del Xerta-Sénia. A partir de tots estos recursos  s’articularien mini grids (petites xarxes intel·ligents). Hi ha previst activar-ne quatre com a prova pilot: “Es tractarà de tindre-ho tot monitoritzat i que entre els consumidors es vagen passant les energies produïdes”. És com generar i gestionar un mix energètic de proximitat.

 

Comunitats energètiques

El Pla de gestió compartida de tots estos recursos donarà peu a les Comunitats Energètiques Intel·ligents (a Espanya encara no s’ha transposat la directiva europea de Comunitats Locals d’Energia, però el concepte és el mateix). Estes Comunitats poden ser entitats publicoprivades d’àmbit eminentment local que aglutinen governs locals (ajuntaments), supramunicipals (consells comarcals), empreses, associacions i ciutadania (cooperatives o empreses socials). El principal objectiu d’una Comunitat és obtenir el màxim rendiment dels actius dels seus associats des d’una perspectiva de transició energètica i oferint al sistema possibilitats de flexibilitzar els consums, que són els requeriments principals d’un sistema 100% renovable.

En el gràfic es planteja un esquema de Comunitat Energètica Intel·ligent en què els recursos distribuïts es posen en comú a través de l’autoconsum compartit i de l’aportació de les dades a una plataforma conjunta. L’evolució de la regulació i dels mercats determinarà el potencial d’operació d’estes Comunitats, però en la mesura en què ja està permesa la propietat compartida d’actius i la tecnologia per capturar dades, les Comunitats Energètiques poden ser una realitat propera. No seran un atractiu econòmic ni perseguiran objectius financers, sinó eines facilitadores de la transició a un model renovable, distribuït i controlat a nivell local, que ajude a consumir de manera eficient, maximitzant la proximitat i la sostenibilitat del model energètic. “La capa d’intel·ligència és el repte a mitjà termini que es planteja i que dependrà de l’evolució tecnològica i normativa”, augura la responsable energètica del Copate. Les comunitats també podrien compartir els excedents energètics entre elles.

Model de comunitat energètica intel·ligent 

 

Agregadors

En este sistema ha d’haver-hi un gestor dels recursos distribuïts que dote d’intel·ligència i programari informàtic les Comunitats energètiques. Esta figura, encara per concretar, seria l’operador o agregador tècnic energètic i tindria la funció de gestionar els recursos distribuïts amb capacitat d’actuació sobre els consums i sobre les bateries i punts de recàrrega de vehicles elèctrics, així com altres mecanismes de flexibilitat com els embassaments reversibles, que exercirien de reservoris d’energia en un context en què les grans bateries encara són molt cares i ocupen molt espai.

Aquesta figura d’operador tècnic energètic la podrien desenvolupar agents existents del mercat elèctric (comercialitzadors), els nous proveïdors d’energies renovables, empreses de serveis TIC o empreses de serveis energètics. El Copate s’oferix per a fer este paper a mitjà termini i gestionar els recursos distribuïts a les Terres de l’Ebre a temps real. El repte no és fàcil, ja que caldrà bregar amb les grans comercialitzadores i distribuïdores d’energia. 

El consorci ebrenc preveu en tot cas una campanya comunicativa per a divulgar les oportunitats que oferix la transició energètica. “L’apoderament que es proposa possibilitarà disposar de més eines de política energètica d’àmbit regional i municipal que permeten combatre amb més eficàcia la pobresa energètica, en tenir el control sobre els recursos energètics en l’àmbit local”, assenyalen els responsables de l’agència. La gran incògnita passaria pels moviments que puguen fer a partir d’ara els gegants energètics perquè estes noves fórmules de funcionament i governança no els mate la gallina dels ous d’or. Si més no poden pressionar perquè s’incrementen els costos fixos de la factura elèctrica -la part no vinculada al consum- i els peatges per l’ús de la xarxa de baixa tensió o de distribució.

 

Biomassa

Siga com siga, en tot l’entramat dels recursos renovables, a més a més de l’electrificació, també té una gran transcendència la biomassa forestal provinent dels espais forestals de les Terres de l’Ebre, que són el 50% del territori. “La biomassa pot substituir amb viabilitat econòmica i tecnològica altres fonts no renovables com el propà, el gasoil o el gas ciutat. S’estan fent estudis de  calderes individuals als centres públics, xarxes de calor, trigeneració [electricitat, tèrmica de calor i tèrmica de fred], tots alimentats amb biomassa de proximitat, la qual cosa ha de permetre no solament  gestionar els boscos de les Terres de l’Ebre, sinó també donar faena a la gent del territori”, planteja Estorach.


 

Categories: 
Municipis: 
Baix Ebre

Relacionats

Article

El projecte "Comunitats Rubí Brilla, estalvi, confort i energia" té com a objectiu la reducció d'emissions i l'estalvi d'energia i diners

Notícia
Es presenta el Primer informe global sobre energies renovables d'IRENA

La primera perspectiva mundial de les renovables de l'Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA) mostra que la descarbonització del sistema energètic dóna suport a la recuperació a curt termini després de la COVID-19, alhora que permet crear economies i societats inclusives i resilients.

Article

L'edifici de l'Ajuntament de Palamós s'estrenarà aquest mes de febrer com el primer equipament municipal de la vila en règim d’autoconsum d'energia elèctrica, que obtindrà mitjançant la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques.

Butlletí