GreenMat: Un vestit vegetal per la ciutat

13/06/2011 - 00:00

Què sóc? Les mantes GreenMat som catifes de sèdum (‘tepes' en llenguatge especialitzat), de més de 8 varietats diferents, ja crescut i implantat a una manta vegetal que serveix per la construcció de cobertes verdes extensives de baix manteniment. La seva col·locació és fàcil, ràpida i amb una cobertura instantània de més del 80% de la superfície.

Durabilitat, resistència a les inclemències, estalvi energètic, millora de l'impacte visual, fàcil instal·lació o poc manteniment són només algunes de les característiques que tenyeixen de verd els sostres de moltes edificacions.

La seva resistència, adaptació, lleugeresa i versatilitat també la fan òptima per rotondes, passos de tramvies, mitjanes, vorals de carrers, etc. ja que no requereixen de segues, regs intensius ni aportacions constants de fertilitzants. Per això arquitectes, paisatgistes, enginyers i empreses constructores s'interessen tant per aquests producte.

En quina/es fase/s sóc més sostenible? Perquè?
- Fabricació:
produïda 100% amb elements vegetals: manta de coco, barreja de substrat GreenMat i de 4 a 8 varietats de sèdum.

- Eliminació: 100% biodegradable

Però... S'ha de tenir present que si plou o neva, el substrat i la manta retindrà l'aigua i això pot fer incrementar notablement el pes de la coberta. Per aquest motiu, un arquitecte o un enginyer ha de supervisar i determinar la resistència de l'estructura de la coberta abans de fer la instal·lació.

Etiquetes: 

Relacionats

Article

El portal Municipis pel Clima incorpora un recurs interactiu que permet conèixer els efectes de l'elevació del nivell del mar sobre el litoral de la província de Barcelona. L'eina ajuda a entendre una de les conseqüències més visibles del canvi climàtic: la regressió de la costa i la pèrdua de superfície de platges.

Article


 

"Foc és Foc" sensibilitza sobre la responsabilitat ciutadana a l’hora d’evitar els incendis

Article

 

Cada estiu la calor extrema causa morts que es podrien evitar, i no afecta tothom per igual. Qui viu en un bon habitatge, amb prou renda per pagar la refrigeració, se'n protegeix; qui no, queda exposat. La mortalitat per calor és, abans que res, un problema estructural de desigualtat que l'augment de les temperatures amplifica.

Butlletí