El Pantà de la Foixarda, un nou espai de biodiversitat a Barcelona

Font: Ajuntament de Barcelona i Betevé

27/09/2019 - 08:30

El pantà de la Foixarda s’ha convertit en un espai de biodiversitat urbà a Barcelona. Situat en una antiga pedrera de Montjuïc, té més de 100 anys d’història i s’ha convertit en un hàbitat idoni perquè s’hi instal·lin les 23 espècies actuals d’aus i vuit de ratpenats: una xifra molt poc habitual a la ciutat.

Barcelona compta amb un nou espai de biodiversitat, el Pantà de la Foixarda, a Montjuïc. Fins avui, el pantà no ha tingut cap ús concret, però això canviarà a partir d’ara.

L’Ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord amb Paisatges Vius i l’Associació Hàbitats per a la custòdia urbana de la finca municipal el Pantà de la Foixarda. L’acord s’emmarca en el projecte de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, XCN, “Infraestructura verda i custòdia urbana: contribuint a l’adaptació de les ciutats al canvi climàtic” que té per objectiu promoure la biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic.

L’acord a que s’ha arribat implica una prova pilot a través de la custòdia urbana. La custòdia urbana és un tipus de gestió participativa que vol implicar la ciutadania en la gestió d’espais per mantenir i millorar el seu estat de conservació i satisfer diverses funcions socials i ambientals. S’ha triat la finca municipal de Barcelona, el Sot del Pantà de la Foixarda, d’aproximadament una hectàrea, amb una llacuna semipermanent a la part inferior i una presència important de flora exòtica.

Tot i això, se’n descarta un ús intensiu i la ciutadania només podrà entrar-hi a través de col·laboracions en les activitats per recuperar i garantir la biodiversitat de la zona.

La prova pilot contempla diverses accions:

– Selecció de Paisatges Vius i l’Associació Hàbitats com a entitats per a gestionar la finca, a fi de promoure’n la biodiversitat i adaptar-la al canvi climàtic, tot involucrant la ciutadania.

– L’Ajuntament de Barcelona ha autoritzat l’ús de la finca per quatre anys per destinar-la a la conservació de la natura, el foment de la biodiversitat i la restauració d’ecosistemes. Aquesta autorització constitueix l’acord de custòdia entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Hàbitats i Paisatges Vius.

– S’ha redactat el Pla de gestió de la finca pel període 2019 – 2030. El Pla de Gestió inclou una descripció de l’espai i dels seus elements d’interès, la identificació dels factors limitants i amenaces (amb un èmfasi especial en el canvi climàtic), els objectius del projecte i el programa d’actuació.

– En els darrers mesos s’han anat executat algunes de les actuacions previstes al Pla de gestió:
• Recuperació d’espais oberts, reduint la coberta d’espècies lianoides exòtiques
• Eliminació de vegetació que havia envaït la llera de la llacuna, per promoure la vegetació pròpia d’aquest ambient
• Construcció d’estructures per a afavorir el refugi i la cria d’eriçons, rèptils i artròpodes
• Col·locació de caixes niu per a ocells i ratpenats
• Alliberament de rapinyaires nocturns
• Organització d’una jornada de voluntariat

La XCN i l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb les entitats de custòdia implicades, estan treballant per donar continuïtat a les accions previstes al Pla de Gestió de l’espai.

Per a més informació sobre el projecte.


 

Categories: 
Municipis: 
BarcelonèsBarcelona

Relacionats

Article

L’Ajuntament de Barcelona, Parcs i Jardins i Cossetània Edicions han publicat la ‘Guia de flora urbana de Barcelona’, de Pere Barnola i Josep M. Panareda, que exposa una mostra de les més de mil espècies vegetals que tenim a la ciutat, i la ‘Guia de fauna urbana de Barcelona’, de Sergi Garcia, un recull de la fauna més representativa i, en molts casos, desconeguda de Barcelona. Les dues amb il·lustracions de Martí Franch.

Article

L’esdeveniment, que buscava promoure la sostenibilitat i conscienciació ambiental, amb especial atenció a l’ecosistema marí, va ser tot un èxit. En paral·lel, es va presentar el Llibre “El Futur que volem”.

Article

La remodelació dels jardins de les Tres Xemeneies, al Poble-sec, suposa un pas endavant en la millora de l’eficiència energètica i la reducció de la contaminació en els treballs urbanístics. L’actuació permetrà eliminar barreres arquitectòniques i dinamitzarà l’espai.

Butlletí