El 54% de la ciutadania de la regió metropolitana està disposada a utilitzar aparcaments d'intercanvi modal com a alternativa preferida a les restriccions de circulació

08/01/2020 - 10:00

Aquest estudi analitza els hàbits actuals de mobilitat de la ciutadania i l’evolució que tindran les seves actituds i comportaments en relació als seus trajectes diaris a Barcelona i la seva regió metropolitana, analitzant les dades actuals i comparant-les amb els resultats de la primera edició del baròmetre, realitzat l’any 2017.

La Fundació Creafutur ha presentat el baròmetre “Els ciutadans i els nous models de mobilitat urbana a Barcelona”, que ha estat finançat i co-elaborat per 5 entitats privades i públiques: Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Barcelona de Serveis Municipals (BSM), Ferrocarils de la Generalitat (FGC), Pedalem i Servei Català de Trànsit. En l’elaboració de l’estudi, Creafutur ha realitzat 3.001 entrevistes a individus de més de 18 anys de Barcelona i de la Regió Metropolitana de Barcelona.

 

Els perfils de la ciutadania

L'estudi ha identificat 4 perfils sobre la base de les seves actituds i dels seus comportaments relacionats amb la mobilitat, la sostenibilitat i l'ús de la tecnologia:
 

Green citizens

  • Perfil d’edat en la seva majoria de menys de 45 anys, destaquen per fer un ús mixte del tranport privat i del públic, del qual estan molt satisfets amb el seu funcionament.
  • El principal motiu per a reduir l’ús del cotxe és la sostenibilitat. De fet, són els que més consideren opcions elèctriques pel seu proper cotxe.
  • En el futur creuen que incrementaran l’ús del transport públic, la bicicleta i els patinets elèctrics.
  • Són els que fan més ús dels nous serveis de mobilitat.

Traditional Drivers

  • Perfil de ciutadans amb usuaris molt exclusis del vehicle privat.
  • És el grup que està més insatisfet amb el transport públic.
  • No es considera respetuós amb el medi ambient i de fet, la sostenibilitat no és rellevant en la seva elecció de mitjans de transport.
  • Tenen molt poca predisposició a realitzar canvis a la seva mobilitat i es mostren totalment en contra que l’administració pública limiti l’ús del cotxe privat.
  • Són molt poc receptius a l’ús de nous serveis de mobilitat.

Satisfied

  • Perfil d’edat amb amb un alt percentatge de majors de 55 anys i residents a Barcelona.
  • Consideren que la millor forma de desplaçar-se per Barcelona és el transport públic, de fet en fan un ús mixt tant de metro com d’autobús.
  • Es consideren respectuosos amb el medi ambient.
  • És el grup que té menys perspectiva de comprar-se un vehicle en els propers deu anys.
  • Estan poc interessats en l’ús de nous serveis de mobilitat.

Tech Drivers

  • Ciutadans en la seva majoria residents a la resta de la Regió Metropolitana, commuters, i amb perfil d’edat més jove.
  • Aquest grup és el que més utilitza de forma exclusiva el transport privat.
  • Estan poc satisfets amb el transport públic.
  • Estan al dia de les noves tecnologies i les utilitzen mentre es desplacen (hi ha un alt % que s’informen a diari de l’estat del trànsit).
  • Entre els nous serveis de mobilitat, destaca l’ús de serveis VTC, dels que esperen augmentar-ne l’ús en els propers anys.
  • Es consideren poc respectuosos amb el medi ambient i tenen molt poca predisposició a fer canvis en la seva mobilitat.
  •  

El gràfic mostra la distribució de la població segons els diferents perfils, amb un pes important dels Green Citizens. 

 

El vehicle privat

A través d’aquest estudi, es contrasta de nou la tendència observada en quant al decreixement del número de llicències de conduir i la possessió del vehicle privat. Un 74,8% dels joves (18-29) anys declaren que disposen de llicència (75,1% l’any 2017), mentre que a nivell global aquest percenatge és d’un 87,3%. Tantmateix, un 54,8% dels joves declaren que no tenen cotxe propi, per un 31,0% a nivell global.

La perspectiva respecte pels propers anys, tot i reduir-se una mica, no ha canviat gaire respecte a l’estudi del 2017: un 65,3% dels enquestats declara que tindrà cotxe propi en els propers 10 anys (per un 69,4% a l’estudi de 2017). Entre els joves, aquest percentatge creix fins el 78,5%. Sí que s’observa però, que entre aquells que no tenen cotxe, la seva intenció de comprar-se un s’ha reduït (17% vs 26% l’any 2017).

En quant a la intenció d’utilitzar el cotxe, tampoc s’observa un canvi significatiu. Del total dels enquestats, el 62,3% creu que d’aquí a 10 anys utilitzarà el cotxe privat igual que ara (63,9% l’any 2017), el 17,0% n´augmentarà l'ús i el 20,7% en reduirà el seu ús.

L’aparició de mesures dissuassòries respecte els combustibles tradicionals, fa que l’interès en les tecnologies elèctriques sigui superior: un 43,0% dels enquestats que tenen previst comprar-se un cotxe en els propers anys creuen que serà híbrid o elèctric pur, per un 27,7% que encara considera opcions de benzina o dièsel. Tot i això, un 45,3% dels enquestats creu que els vehicles elèctrics purs encara són cars i un 43,7% considera que encara tenen poca autonomia.

 

Les limitacions a l’ús del vehicle privat i la Zona de Baixes Emissions (ZBE Rondes BCN)

Per tal de fomentar una mobilitat més sostenible, tant a la ciutat de Barcelona com a la resta de municipis de l’Àmbit 40 o afectats per la ZBE Rondes BCN de l’àrea metropolitana, s’estan adoptant diferents mesures en els últims anys. Destaca, principalment, la definició de la Zona de Baixes Emissions, en la que es prohibirà l’entrada a la zona entre rondes a vehicles amb l’etiqueta adequada de la DGT, a partir del proper 1 de Gener.

En aquest sentit, els quatre perfils identificats tenen opinions força diferents respecte a aquestes mesures: els Green Citizens són els més partidaris de reduir l’ús del cotxe a Barcelona, encara que sigui elèctric (61%), mentre que els Tech Drivers (21%) i els Traditional Drivers (7%), no estan d’acord amb aquest tipus de mesures.

Així, s’han analitzat les preferències de la ciutadania que accedeixen en vehicle privat a Barcelona, en cas que es veiessin afectats per la implantació de la ZBE Rondes BCN. Un 54,3% es plantejaria l’ús de park&rides d’intercanvi modal, mentre que un 45,2% seria partidari d’adquirir un vehicle no contaminant; dades molt similars a les obtingudes el 2017, amb un 55,0% i 43,6% respectivament.

De nou es torna a comprovar com la millora del transport públic és la principal motivació per a a deixar d’utilitzar el cotxe privat (59,0% dels ciutadans habituals de cotxe, per un 59,6% l’any 2017). De fet, la ciutadania està en general molt satisfeta amb el transport públic: un 65,4% declaren que esta molt o bastant satisfets (64,0% l’any 2017), destacant la satisfacció entre els usuaris de FGC (75,7%) i Metro (78,3%) i, en sentit contrari, els de RENFE (54,4%).

Tot i això, encara hi ha un grup important de ciutadans (57,6%) que considera que s’haurien de construir més accessos viaris i aparcaments a Barcelona.

Pel que fa a l’ús de la bicicleta, l’estudi confirma que, a banda de la distància a recórrer (38,9%), una de les principals barreres per a utilitzar la bici en els desplaçaments diaris és la falta de carrils bici (18,5%).

 

Els nous serveis de mobilitat

La implantació de nous serveis de mobilitat a la ciutat de Barcelona està augmentat mica en mica, però encara amb molt marge de crexiement. Així es demostra a l’estudi realitzat, amb un ús baix en general dels diferents serveis. Destaquen els VTC, tant Cabify com Uber (aquest segon ara mateix no operatiu a Barcelona) i el creixement dels serveis de motosharing respecte a 2017.


 

L’interès en aquest tipus de serveis està creixent lleugerament: un 57,8% de la ciutadania declara tenir interès en utilitzar algun d’aquests serveis (per un 55,3% l’any 2017). El one-way carsharing (lloguer de vehicles per minuts, que permet realitzar un trajecte d’un punt a un altre de la ciutat) i el carpooling (conductors amb seients disponibles comparteixen el seu trajecte habitual i els costos amb persones desconegudes) són els serveis que millor substituirien el cotxe propi en el cas de conductors habituals. Aquest servei de carpooling i el bicing elèctric (de recent implantació a Barcelona a través d’un nou operador) són els més valorats com a complement a la seva mobilitat actual en transport públic. 

L’últim vehicle que s’ha introduït a les ciutats, el patinet elèctric, té encara camí per recòrrer per a a integrar-se en la mobilitat diària ja sigui com a substitutiu del cotxe o com a complementari del transport públic. De fet, a la ciutat de Barcelona encara no s’han desenvolupat els serveis de sharing de patinets elèctrics com a d’altres ciutats europees.

La controversia que ha generat el seu desenvolupament fa que els ciutadans donin molta importància a aspectes relacionats amb la seguretat: s’hauria de limitar la seva velocitat (84,6%), ha de ser obligatori portar casc (74,7%), són poc segurs (72,0%) o la preferència per a què circulin pel carril bici (71,0%).

Respecte a l’ús dels serveis VTC (com per exemple Uber o Cabify), generen opinions polaritzades entre la ciutadania: mentre que un 40,2% no té cap intenció d’utilitzar-los, un 30,4% sí que els ha utilitzat en alguna ocasió i un 29,4% té intenció de fer-ho (principalment ciutadans més joves i de perfil més tecnològic).

Quan es pregunta als usuaris habituals de cotxe si una combinació d’aquests serveis de mobilitat amb el transport públic podria resoldre les seves necessitats de mobilitat, un 26,7% declara que estaria disposat a renunciar a l’ús del cotxe, dada que ha crescut lleugerament en dos anys (24,6% l’any 2017).

 

Les empreses i la mobilitat

La mobilitat laboral i la seva incidència en el trànsit diari és clau a l’hora d’analitzar i planificar la mobilitat. Per això, les empreses juguen un paper molt rellevant en la construcció d’un model de mobilitat sostenible.

Una gran majoria (65,8%) de la ciutadania de la Regió Metropolitana de Barcelona, declaren que no han rebut cap ajuda per part de les empreses en aspectes relacionats amb la mobilitat, dada que gairebé no ha variat en dos anys (67,2% en 2017). A més, les principals ajudes rebudes estan dirigides a facilitar l’aparcament als usuaris de cotxe (16,2%).

En aquesta línia, els ciutadans (50,4%) continuen destacant que les empreses a on treballen no adopten cap mesura de conciliació laboral relacionad amb la mobilitat (teletreball, flexibilitat horària en les entrades i sortides o compactació de la setmana laboral). Aquesta xifra ha evolucionat lleugerament des de 2017 (54,1%).

 

Sobre la Fundació Creafutur

La Fundació Creafutur, promoguda per ESADE, és un pont entre el sector públic i el sector privat, per detectar oportunitats d'innovació amb impacte social i / o mediambiental a partir de l'anàlisi de les necessitats dels consumidors / ciutadans i de les tendències econòmiques, socials i culturals. Les seves àrees d'especialització són la mobilitat sostenible, l'economia circular i la innovació social.


 

Categories: 
Municipis: 
BarcelonèsBarcelona
Etiquetes: 

Relacionats

Article

Fins ara, aquest títol, creat per l’AMB l’any 2017 per fomentar una mobilitat més sostenible, ha permès desballestar 10.613 cotxes i 1.735 motos sense distintiu ambiental de la DGT, els més contaminants, a canvi de tres anys de transport públic gratuït. L’objectiu d’aquesta targeta és promoure un canvi d’hàbits en la ciutadania cap a una mobilitat més neta per disminuir la contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l’aire.

Article

La campanya vol sensibilitzar la ciutadania sobre el paper clau del transport públic en la mobilitat del futur, així com posar de relleu que no podem tornar enrere amb una mobilitat de fums i soroll que perjudiqui la nostra salut. També recorda el servei que ofereix la xarxa de transport públic de l’àrea metropolitana i els esforços realitzats per continuar oferint servei i incrementant l’oferta.

Notícia
Foto: Bikefriendly. Equip de preparació de la candidatura del Congrés

Foto: Bikefriendly. Equip de preparació de la candidatura del Congrés

CICLOBCN21 convertirà Catalunya en capital de la bicicleta del 5 al 10 d’octubre. Les inscripcions per participar en aquest esdeveniment al voltant de la bicicleta ja estan obertes. Per primer cop, una mateixa ciutat, Barcelona, aplega tres congressos sobre la bici amb el lema “Pedalem ciutats i territori”

Butlletí