Font: Diputació de Barcelona
La Diputació de Barcelona ha editat el llibre Ciutats sostenibles, Ciutats inclusives dos conceptes orgànics que es relacionen en el marc de l’Agenda 2030 i dels objectius de desenvolupament sostenible.
En aquesta obra s’incorporen reflexions d’alguns dels actors més directament implicats en aquesta vinculació, tant de l’àmbit polític com de la gestió, alhora que aporta directrius tècniques dels principals experts en el procés que vol establir lligams entre la inclusivitat i el desenvolupament sostenible.
El llibre es va presentar el 30 de gener a a càrrec de Xesco Gomar Martín, president delegat de l'Àrea d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, i Maria Sisternas, Arquitecta i màster en Disseny Urbà i Ciències Socials. Cofundadora de Mediaurban.
Més enllà de les qüestions ètiques involucrades en el tema, la sostenibilitat apareix cada cop més com un factor que afavoreix la «inclusivitat», que segons els diccionaris terminològics significa: «tendència a promoure o afavorir la integració de les minories». Aquesta obra vol desmentir aquest posicionament i proclama que la sostenibilitat és un factor que afavoreix la integració de tothom: en un sentit o en un altre, tothom constitueix minories. I el desenvolupament sostenible, definit ja el 1983 d’una manera esquemàtica, però incisiva, com «aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les generacions futures», es pot conjugar avui també en present, i en transversal: «aquell que satisfà les necessitats de tothom per igual sense comprometre les necessitats de ningú altre (planeta o persona)».
És indubtable que un entorn urbà amb més vegetació que no gris, més tranquil que sorollós, més espaiós que constret, amb més vianants que automòbils, és un espai propici a la inclusió de minories, amb discapacitats majors o menors, sensorials, psíquiques o físiques, i també de persones marginades. Però també és un lloc «millor» per als infants, per a la gent gran, per a les famílies i per a qualsevol persona en termes de salut física i mental, per a les possibilitats de trobada social i, fins i tot, des del punt de vista de la consideració estètica. I això mateix passa amb molts altres exemples d’interacció entre el medi i les persones. En el fons, el concepte és el que recull l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i els seus objectius de desenvolupament sostenible, que se sustenta en el famós trípode de les realitats econòmica, social i ambiental. Per incidir en la cara menys sovintejada de la tríada, com és l’econòmica, la publicació acull algunes reflexions referents a qüestions de justícia climàtica i energètica i, també, explora un àmbit d’expectativa com és la relació entre el treball inclusiu i el medi ambient.
El forma part de la sèrie Medi Ambient dins la col·lecció Estudis que edita la Diputació de Barcelona.
El podeu aconseguir a la Llibreria de la Diputació de Barcelona.
